El
Departament de Territori, conjuntament amb els
Agents Rurals, han intensificat aquesta primavera les accions de
seguiment i
protecció del
gall fer, espècie catalogada en
perill d’extinció i que
en els darrers 20 anys ha vist com queia un 58% la seva població a Catalunya.
Entre les línies principals d’actuació d’aquest any, destaca la
monitorització telemàtica de les zones amb presència de galls amb l’objectiu de
reduir al màxim les molèsties d’origen humà. En concret, s’instal·laran
càmeres de parany fotogràfic per tal de fer seguiment intensiu i detectar l’accés de persones no autoritzades a les zones sensibles de l’espècie.
El gall fer és una
espècie molt sensible a les molèsties durant tot l’any. Però ara durant la primavera, quan els mascles es concentren en els
cants o
leks, la presència humana pot provocar-los
estrès fins al punt de condicionar-ne la presència en aquestes zones, fet que pot reduir les probabilitats de
fecundació de les femelles, que visiten el cant durant pocs dies.
Cal recordar que la normativa catalana vigent preveu
sancions per a qui molesti de manera intencionada espècies en perill d’extinció i molt sensibles com és el gall fer. Les sancions poden arribar a ser de fins a
3.000 euros.
Millorar l’èxit de reproducció i evitar la predació de nius
El seguiment promogut per la
Generalitat i el
Conselh Generau d’Aran des dels anys 80 ha permès analitzar quins són els
factors limitants i les fases del cicle vital del gall fer més
vulnerables, sobre les quals cal actuar per revertir el seu declivi. Aquests estudis han determinat que el factor clau que cal millorar és l’
èxit reproductor i augmentar el
percentatge de supervivència de les postes.
L’èxit reproductor ve determinat en gran part per la
depredació dels nius per part de mamífers, principalment la
marta, però també la
fagina i la
guineu. Les poblacions d’aquests depredadors s’ha recuperat les últimes dècades, i això comporta una pressió en la depredació dels nius, que s’afegeix a les diferents
amenaces d’origen antròpic que pateix el gall.
Així mateix, conjuntament amb el Conselh Generau d’Aran, en col·laboració amb organismes com el
Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya i l’
Associació Paisatges Vius, ja fa temps que s’implanten mesures com el monitoratge, la delimitació de les àrees crítiques, l'ordenació de l'ús públic, la retirada de cables i filats obsolets o les campanyes de sensibilització.
Altres notícies que et poden interessar
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
