Un
projecte de conservació i millora de
boscos de pi negre, anomenat
Life Uncinata, aposta per fer una gestió de tipus
multifuncional en què s'afavoreixi tant la
biodiversitat de l'entorn com l'
aprofitament de la fusta. La iniciativa, coordinada des del
Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), es va posar en marxa al 2023 i s'allargarà fins al 2027.
Aquesta es duu a terme a sis espais protegits del Pirineu català, com són el
Parc Natural de l'Alt Pirineu i també els del Cadí-Moixeró i les Capçaleres del Ter i del Freser, la
Reserva Nacional de Caça de Boumort, la Serra del Montgrony i el
Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. A banda, també es fan actuacions a la Reserva Natural de Larra-Artaparreta, a Navarra.
El biòleg
Víctor Sazatornil, del CTFC, ha explicat que el bosc de
pi negre és el que queda a una alçada més elevada al Pirineu i que, per tant, s'adapta una
meteorologia molt severa. En aquest sentit, ha detallat que tot i que
és "pobre" en nombre d'espècies, les que hi viuen, com ara el
gall fer i el
mussol pirinenc, aporten un valor molt important a la biodiversitat.
Sazatornil ha dit que el projecte Life Uncinata, d'abast europeu, agrupa diverses
accions de gestió del bosc, entre les quals també es contempla la "
lliure evolució" d'aquest, amb l'objectiu que la
natura pugui seguir el seu curs. Així, ha explicat que s'estan arribant a acords amb diversos propietaris d'aquestes àrees boscoses perquè deixin d'intervenir-hi i poder
afavorir els processos naturals que estan en marxa.
Mentrestant, en altres àrees on, històricament, s'ha fet una gestió molt dirigida a l'aprofitament de la fusta o la generació de
pastures, també es duen a terme accions de millora. Altres intervencions estan vinculades a la
prevenció d'incendis o la regulació de la sobrefreqüentació humana en diverses àrees.
D'altra banda, la biòloga
Cristina Ramos, tècnica del CTFC, ha explicat que han dut a terme tasques de
treball de camp per fer inventaris i seguiment del que seria "
la fusta morta". En aquest sentit, ha detallat que aquesta és molt important per la conservació de la biodiversitat, ja que
serveix d'aliment per moltes espècies i suposa un reciclatge dels
nutrients en el sòl.
El projecte compta amb un pressupost de més de
3,7 milions d'euros, un 75% dels quals procedents de
fons europeus. Hi participa un consorci format pel CREAF, el Centre de la Propietat Forestal, la Fundació Catalunya-la Pedrera, Integra Pirineus i OREKAN. Durant el passat estiu s'ha estat treballant en la gestió de
40 hectàrees de bosc.
Altres notícies que et poden interessar
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
