Els
incendis forestals de gran escala s'han tornat més
freqüents i més
severs. Així ho constata un
estudi liderat per un investigador del
Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), publicat a la revista
Nature Ecology & Evolution. L'estudi assenyala un
punt d'inflexió a partir del 2010, coincidint amb més calor, sequeres i esdeveniments extrems.
L'anàlisi ha revisat
3.281 incendis arreu del món
entre 2001 i 2021 i conclou que els boscos triguen gairebé
una dècada a recuperar-se completament. A més, la
gravetat del foc condiciona més la recuperació que no pas els efectes directes del canvi climàtic, com es pensava fins ara.
L'increment de la virulència i l'extensió dels incendis ha provocat
canvis importants en l'estructura i el funcionament dels boscos, destruint capçades, llavors, plançons i bona part del sòl orgànic. Això afecta també
zones de muntanya del Pirineu i del Pallars, on la vulnerabilitat al foc i al canvi climàtic és creixent.
Segons l'estudi, els boscos necessiten uns
quatre anys per recuperar la densitat de vegetació, però les regions més sensibles poden requerir mesos addicionals i
fins a quatre anys més per recuperar la productivitat primària bruta, l'energia generada mitjançant la fotosíntesi. En alguns casos, aquesta recuperació s'estanca, provocant fins i tot un
declivi forestal.
Els boscos del Pirineu també es degraden
Al Pirineu, tot i les pluges d'agost, la manca de precipitació i les onades de calor també estan deixant empremta. Segons dades de la
Xarxa de seguiment de boscos de Catalunya (8x8CAT),
la mortalitat d'arbres s'ha duplicat respecte als anys 2022 i 2023 i
la defoliació ha empitjorat a desenes de parcel·les. Aquest seguiment, que analitza anualment prop de
9.000, posa en relleu la necessitat d'una
gestió forestal activa per reduir la vulnerabilitat davant incendis, sequeres i plagues.
Aquest estiu, el
Govern de la Generalitat ja ha anunciat un
pla específic per prevenir incendis forestals als espais naturals catalans, entre els quals el
Parc Natural de l'Alt Pirineu, el més gran de Catalunya. El
Departament de Territori ho va confirmar al juliol, després de reconèixer que el
Parc Natural dels Ports no disposa d'aquest document malgrat que ja estava previst en un
decret aprovat l'any 1986, fa gairebé 40 anys.
De fet, segons el portal del
Departament d'Agricultura, la normativa catalana sobre prevenció incendis forestals té com a
document vigent més recent la
Llei 20/2009 de prevenció i control ambiental de les activitats, aprovat fa
més de 15 anys. Això posa de manifest
l'antiguitat del marc regulador i reforça la necessitat que el pla que el Govern està elaborant per a la prevenció d'incendis inclogui una
revisió normativa o una actualització per adaptar-se al canvi climàtic, l'augment del risc i les noves condicions ambientals.
En aquest context, a la
Reserva Nacional de Caça de Boumort, aquesta
tardor comencen actuacions per
millorar els hàbitats forestals i augmentar la seva
resiliència davant el canvi climàtic i la
freqüentació humana. S'hi crearan petites clarianes, s'eliminaran espècies invasores, es generarà fusta morta per afavorir la fauna i es diversificarà la vegetació. També es reordenaran senders i es restringirà l'accés a zones especialment sensibles.
Crida a actuar amb urgència
Els autors de l'estudi del CREAF fan una crida urgent a
implementar mesures de restauració ecològica i reforestació per accelerar la
regeneració forestal i
preservar el paper dels boscos en la lluita contra el canvi climàtic. Per als pròxims anys, la previsió és que
la incidència global dels incendis de gran escala augmenti un
14% el 2030 i fins a un
50% a finals de segle.
Les regions del planeta més afectades per aquests grans focs són
l'oest de Nord-amèrica, el sud-est d'Austràlia, el nord de Sud-amèrica, el sud d'Àsia i la regió centre-est del nord de Sibèria, però la tendència a l'escalada i la dificultat de recuperació són un avís clar també per als nostres ecosistemes de muntanya, al Pallars i a tot el Pirineu.
Altres notícies que et poden interessar
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi