Detecten per primer cop un linx ibèric al Pirineu català

Un linx ibèric (Lynx pardinus) ha estat enregistrat per primer cop al Pirineu català. L'Associació per la Defensa del Llop i l'Os al Pirineu (ADLO Pirineu) ha anunciat aquesta fita històrica a través de les imatges captades per una de les seves càmeres de seguiment, instal·lades amb autorització oficial per monitorar l'os bru i el llop. La detecció es va produir a l'abril, tot i que les càmeres no es van revisar fins a l'estiu. 

L’exemplar és el batejat com Secreto, un individu de quatre anys procedent de la serra nord de Sevilla que ha recorregut centenars de quilòmetres i que ja es va deixar veure fa uns mesos entre les comarques de la Noguera i el Pallars Jussà.

 
Segons els responsables d’ADLO Pirineu, “es tracta d’un desplaçament poc habitual per a aquesta espècie”. El patró del seu pelatge ha permès identificar-lo amb certesa, descartant que es tracti del linx boreal, desaparegut del Pirineu fa dècades. La població més propera de linx boreal actualment es troba a França, amb uns 150 exemplars al massís del Jura.

La detecció es va produir a gairebé 1.750 metres d’altitud, en una zona amb abundància de llebres, isards, cabirols i altres ungulats, així com marmotes a pocs quilòmetres. A més de la càmera principal, Secreto també va ser enregistrat per una altra càmera de fotoparany amb un vídeo nocturn on es pot veure l’exemplar caminant.

Segons ADLO Pirineu, aquesta detecció posa de manifest que tant les Terres de Lleida com determinades valls pirinenques i algunes regions de l’Aragó poden esdevenir ecorregions adequades per a la presència del linx ibèric, especialment en un context de canvi climàtic. L’exemplar confirma que el Pirineu pot constituir un hàbitat viable i reforça la necessitat d’impulsar programes de reintroducció i conservació.

El linx és un depredador natural de conills, que representen prop del 90% de la seva dieta, oferint una alternativa ecològica i sostenible a la problemàtica de sobrepoblació de conills en zones com les Terres de Lleida. L’associació critica l’ús de verins, considerats “una pràctica cruel i provisional que posa en risc la salut d’altres espècies amenaçades i la qualitat dels ecosistemes”, i demana mesures científicament avalades com la reintroducció de l’espècie.
 

Conflicte polític i gestió de la fauna

La detecció del linx arriba en un context de conflicte històric entre l’administració i la pagesia. El 9 de febrer de 2025, sota l’amenaça de tallar carreteres, el Govern va signar un ampli acord amb Revolta Pagesa per frenar les protestes. Entre les mesures aprovades hi havia l’ús de verí fosfur d’alumini per controlar els conills i l’autorització de batudes nocturnes, trampes, visors nocturns i cursos de formació per a pagesos i caçadors.

El Govern va formalitzar que “no es durà a terme cap introducció de linx”, i posteriorment s’exterminaren gairebé un milió de conills segons dades del Departament d’Agricultura facilitades per ADLO Pirineu. Tot i això, les mesures es van mostrar insuficients i la població de conills continua reproduint-se.

 

Impacte ecològic i oportunitat per a la pagesia

ADLO Pirineu subratlla que la presència del linx no és només un símbol de biodiversitat, sinó una oportunitat per a la gestió sostenible dels ecosistemes i la pagesia. La reintroducció podria substituir els verins i les mesures provisionals. A més, l’espècie ha demostrat actuar com a motor econòmic en altres comunitats autònomes, fomentant l’ecoturisme i la restauració sense afectar l’activitat primària. Segons l’associació, “es tracta d’una espècie absolutament compatible amb l’activitat dels territoris i, alhora, amb una àmplia acceptació social”.

La detecció del primer linx ibèric al Pirineu marca, per tant, un punt d’inflexió històric que podria definir el futur de la conservació de la fauna salvatge al nostre país.

Altres notícies que et poden interessar