Dissabte, 4 d'abril de 2026
Medi natural

Apliquen un ictiocida biodegradable als Tres Estanys per eliminar peixos invasors

El Parc Natural de l’Alt Pirineu inicia un tractament pioner per restaurar la biodiversitat i eliminar espècies introduïes en diversos llacs

Aina Borrut Salvador Aina Borrut Salvador Lladorre | 3 de setembre de 2025 a les 09:00
La iniciativa forma part d'una estratègia més àmplia per restaurar hàbitats aquàtics d'alta muntanya | Parc Natural de l'Alt Pirineu
El Parc Natural de l’Alt Pirineu ha iniciat aquesta setmana un tractament amb rotenona, un ictiocida biodegradable, amb l'objectiu d'erradicar el veró, un peix introduït que provoca un fort impacte sobre els ecosistemes d’alta muntanya. L’actuació forma part del projecte europeu LIFE Resque Alpyr i té l’objectiu de recuperar la biodiversitat dels estanys i millorar la qualitat de l’aigua.

Després de la prova pilot realitzada el 2024 a l’estany de Manhèra, a la Vall d’Aran, on es va aconseguir eliminar el veró i iniciar la recolonització d’amfibis i invertebrats, ara les aplicacions arriben als estanys de Tres Estanys, al Pallars Sobirà. La primera s’ha programat entre el 2 i el 4 de setembre a l’estany de Tres Estanys del Mig i la segona es farà unes setmanes més tard a Tres Estanys de Baix. En conjunt, aquests llacs tripliquen el volum del de Manhèra i permetran posar a prova la tècnica en un escenari més complex.
 

Un peix que altera ecosistemes fràgils

El veró és considerat la principal amenaça per a aquests hàbitats. Es tracta d’un ciprínid de creixement ràpid i alta taxa reproductora que forma poblacions denses, redueix la diversitat d’espècies autòctones i altera l’equilibri ecològic. Segons el director general de Polítiques Ambientals, Marc Vilahur, la introducció d’aquest peix “ha empobrit els estanys, incrementant la terbolesa de l’aigua i reduint la biodiversitat”.
 

Exemplars de veró a Tres Estanys Foto: Parc Natural de l'Alt Pirineu


La rotenona actua bloquejant la respiració branquial dels peixos i provoca la seva mort en menys de 24 hores. Els exemplars es retiren posteriorment, i la substància es degrada en pocs dies o setmanes. Segons els responsables del projecte, no té efectes sobre la salut humana ni sobre els grans mamífers.

El procés és supervisat per científics del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), i compta amb la participació de les entitats Sorelló i La Sorellona. També hi col·laboren experts de Noruega, país amb una àmplia experiència en l’ús d’aquest producte per controlar la truita.
 

Inquietud entre els veïns

Tot i les garanties científiques, la iniciativa ha generat inquietud a la població d’Unarre, a la Guingueta d’Àneu, que s’abasteix del riu alimentat pels estanys tractats. Segons ha publicat el diari Segre, aquest dimarts s’han repartit garrafes d’aigua gratuïtes als veïns. Alguns ramaders també han expressat dubtes sobre l’impacte potencial en els seus ramats, que pasturen a l’entorn dels llacs i, en alguns casos, es troben en època de cria.

El projecte LIFE Resque Alpyr, cofinançat per la Unió Europea, treballa per restaurar hàbitats aquàtics de muntanya en espais Natura 2000 dels Pirineus i els Alps, amb la col·laboració d’administracions, centres de recerca i ajuntaments com els d’Espot i Lladorre.


Altres notícies que et poden interessar








Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!

A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.

Subscriu-t'hi
Participació