Dijous, 26 de març de 2026
Boscos

​Els boscos del Pirineu, afectats per la sequera i la pèrdua de salut dels arbres

La xarxa de seguiment 8x8CAT detecta més mortalitat i afectacions fitosanitàries

Pallars Digital Pallars Digital Pallars | 27 d'agost de 2025 a les 10:45
Un enginyer comprovant l'estat dels arbres d'una parcel·la 8x8 a Gavet de la Conca, al Pallars Jussà | ACN
La salut dels boscos catalans continua empitjorant i els efectes de la sequera encara es fan notar al territori. Tècnics forestals del Departament d’Agricultura han visitat recentment parcel·les del Pirineu dins de la Xarxa de seguiment de boscos de Catalunya (8x8CAT), que analitza anualment uns 9.000 arbres.

Les últimes dades completes, corresponents al 2024, mostren que la mortalitat d’arbres s’ha duplicat respecte als anys 2022 i 2023, amb un 3,4% d’arbres morts. A més, la defoliació, indicador clau de la salut dels arbres, ha empitjorat a 66 parcel·les del territori català.

Segons Jorge Eras, cap de la secció de Sanitat Forestal, la gestió forestal és fonamental per mantenir la vitalitat dels boscos i permet afrontar millor situacions de risc com incendis, sequeres o plagues. A més, la silvicultura activa contribueix a reduir la vulnerabilitat davant malalties i a prevenir l’acumulació de combustible forestal que augmenta la perillositat dels incendis.

Tot i que les zones més afectades de Catalunya són tradicionalment les Terres de l’Ebre i algunes comarques costaneres, els boscos pirinencs –com les avetoses de la Vall d’Aran– també presenten signes de degradació a causa de la falta de precipitació i les onades de calor.
 


Una xarxa amb més de 8.500 arbres arreu de Catalunya

La 8x8CAT està constituïda per parcel·les distribuïdes per tot el territori català que s'analitzen des de fa 10 anys. Actualment, la xarxa té 383 parcel·les (8.976 arbres) separades entre si per una distància de 8 km.

Els objectius que persegueix aquesta xarxa és realitzar un balanç periòdic sobre la variació de l'estat dels boscos, tant en l'espai com en el temps, i establir la relació amb els factors d'estrès, entre els quals la contaminació atmosfèrica o l'acció de determinats agents patògens. Aquest objectiu s'aconsegueix mitjançant el mesurament d'una reduïda sèrie de paràmetres sobre les condicions ecològiques de l'estació i la vitalitat de l'arbrat.

A més, també aporta dades sobre alguns aspectes de la biodiversitat forestal, els canvis en els ecosistemes forestals i la integració o harmonització amb altres sistemes d'informació forestal existents.


Altres notícies que et poden interessar








Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!

A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.

Subscriu-t'hi
Participació