El
risc d'inundacions ja no és una qüestió exclusiva dels grans rius. El
canvi climàtic i la vulnerabilitat del país davant les
dinàmiques torrencials han portat la
Generalitat de Catalunya a aprovar un
nou pla Inuncat, una revisió profunda que canvia el mapa de seguretat de les comarques pallareses.
A partir d'ara, el
80% dels municipis del
Pallars tenen el
deure de planificar com respondre davant una possible avinguda d’aigua, mentre que el
20% restant n'està
recomanat.
Fins ara, un 24% dels municipis del Pallars -set municipis, sis dels quals del Pallars Jussà- no tenien cap obligació ni recomanació legal en aquest àmbit. Amb la nova normativa, doncs,
el criteri es generalitza: el risc existeix a tot arreu, és cada cop més
impredictible i
desestacionalitzat, i la
protecció civil local esdevé la primera línia de defensa.
Obligació gairebé total al Sobirà
Al
Pallars Sobirà, la configuració geogràfica de valls estretes i la presència de la conca de la
Noguera Pallaresa fan que el risc sigui especialment sensible. Dels 15 municipis de la comarca,
14 tenen ara l'obligació legal de disposar d'un
Pla d’Actuació Municipal (PAM).
Mentre que nuclis com
Sort,
Esterri d’Àneu,
Rialp o
Llavorsí ja mantenien aquesta obligació, la novetat recau en quatre municipis que fins ara només tenien una recomanació i que passen a ser considerats de risc alt o molt alt:
Baix Pallars,
Esterri de Cardós,
Soriguera i
Tírvia.
L'únic municipi de la comarca que queda fora de l'obligatorietat és
Farrera, tot i que la Generalitat ja li ha assignat la "recomanació" de redactar el pla.
Canvis significatius al Jussà
Al
Pallars Jussà, la situació també fa un gir notable. Dels 14 municipis de la comarca,
9 passen a estar
obligats i els
5 restants estan
recomanats. Això implica que cap poble de la comarca queda ja sense indicacions de
Protecció Civil.
Destaquen casos com el de
Conca de Dalt, que fins ara no tenia cap indicació oficial i ara passa directament a la llista de municipis obligats a tenir un pla d'emergències. Altres quatre municipis -
Castell de Mur,
Llimiana,
Sarroca de Bellera i
Talarn- veuen com el seu nivell de risc s'eleva de "recomanat" a "obligat".
D'altra banda, municipis com
Isona i Conca Dellà o
Gavet de la Conca, que històricament no apareixien als mapes de risc, passen a estar en el llistat de "recomanats".
Així queden els municipis del Pallars. Foto: Generalitat de Catalunya
Un any de marge per adaptar-se
L'objectiu d'aquest canvi normatiu no és només burocràtic. L'
Inuncat analitza ara diversos factors: el
risc fluvial clàssic, però també les
inundacions pluvials (per pluges sobtades i intenses) i el
risc per trencament o avaria de preses, un factor clau en una zona com el Pallars.
Els nous municipis que s'incorporen a la llista d'obligats disposen d'un
termini d'un any per redactar i aprovar els seus plans d'actuacions municipals per inundacions. Aquests documents són
vitals, ja que defineixen les
zones de perill, els
protocols d'avisos a la població i les
rutes d'evacuació o
espais segurs en cas que l'aigua superi els llits dels rius o els barrancs.
Altres notícies que et poden interessar
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
