Món Sant Benet (el Bages) ha estat aquest dissabte l’escenari de la primera
trobada de municipis rurals organitzada pel
Govern. El president de la Generalitat,
Salvador Illa, ha presidit l’obertura de la trobada, que ha reunit
més de 300 representants de les entitats municipalistes i el món local, a més de cinc consellers del Govern que han participat en les
taules de debat conjuntament amb
alcaldes i
alcaldesses del món rural.
L’Estatut de Municipis Rurals
va ser aprovat pel Parlament de Catalunya el passat 16 de juliol, amb una àmplia majoria, i va entrar en vigor a finals del mes d’agost. La llei reconeix la
singularitat dels municipis rurals i estableix un marc d’acció pública pel seu
reforç econòmic, social i institucional.
Catalunya té
més de 600 municipis rurals, que són aquells que tenen
menys de 2.000 habitants o bé són municipis d’
atenció especial. Això suposa el
62% dels 947 municipis catalans, i que tres quartes parts de la població de Catalunya viuen en el 15% del territori.
El conseller de la Presidència,
Albert Dalmau, ha demanat en la clausura de la jornada "mantenir l'esperit de
col·laboració i
generositat, que deixem enrere el
partidisme i treballem tots
junts”. Dalmau ha parlat de “
repte majúscul” i ha qualificat de “
justícia” l’aposta per l’equilibri territorial del país. “Hem d’assegurar la mateixa dignitat i les
mateixes oportunitats al conjunt del territori”, ha dit.
També ha reiterat la necessitat de
reduir la burocràcia i posar les coses més fàcils als consistoris, especialment els més petits. “
El món rural no és un pessebre”, ha conclòs el conseller, que s’ha compromès a seguir treballant per millorar la
connectivitat, les
infraestructures i el foment de l’
activitat econòmica.
La primera trobada ha permès debatre sobre els
principals reptes que té el desplegament de la llei, en diferents taules de debat amb participació de les entitats municipalistes, alcaldes i alcaldesses i consellers i conselleres del Govern. Les taules de la trobada han estat moderades per la directora del
Diari de Tarragona,
Natàlia Rodríguez.
Finançament i fiscalitat
La llei reforça l’
autonomia financera dels ajuntaments rurals, mitjançant la creació del
Fons específic de municipis rurals, que complementarà el
Fons de Cooperació Local, i la inclusió de criteris d’incentivació positiva. El 2026 serà el primer any d’aplicació del Fons específic per als municipis rurals, amb
increments d’entre el 10 i el 20%, segons la tipologia de municipis. Això suposarà gairebé
9 milions d'euros addicionals.
Amb la llei, el Govern ha anunciat també que posa en marxa
mesures fiscals vinculades a la reducció del tipus impositiu de l’impost de transmissions patrimonials; bonificacions del 75% per la regularització de finques rurals; noves deduccions per trasllat de residència, compra, rehabilitació i lloguer d’habitatge habitual; i suport específic a joves i famílies (amb deduccions de fins al 20%). Aquest conjunt de mesures d’impuls fiscal representa prop de
14 milions d'euros anuals.
Habitatge en el món rural
El president de la Generalitat ha anunciat en el discurs d’obertura les principals mesures que es posen en marxa. Es crea la
Borsa d’Habitatge Rural per a
recuperar habitatges buits i
rehabilitar edificis municipals en desús, amb
20 milions d’euros, amb l’objectiu de guanyar 100 habitatges de lloguer assequible en els pobles rurals.
També s’adaptarà la llei de territori per facilitar la recuperació d’edificis en desús i la revitalització dels nuclis antics, i es crearà una
divisió especial de l’Incasòl per acompanyar tècnicament els ajuntaments en aquests processos de recuperació i revitalització.
Altres notícies que et poden interessar
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
