Qui entra cada dia al portal web per llegir les novetats. Qui vol saber què es diu d'aquell acte al que va assistir. Qui, fent un cop d'ull a Twitter, es troba piulades del diari i les comparteix fent retweets. Qui té un anunci contractat per fer-se publicitat (i per què no?) invertir en un projecte pallarès. Qui ja s'ha acostumat a obrir el Facebook cada matí i trobar-se una fotografia meravellosa d'algun racó del Pallars. Qui està subscrit i cada nit, cap allà les nou de la nit, rep la newsletter al correu i llegeix quina serà la portada de l'endemà. Qui es va apropar a Salàs per celebrar-ho i qui va guanyar la samarreta signada de Carles Puyol. Qui ha trobat un espai per "dir la seva" i l'ha dit, enviant comunicats, fotografies o vídeos. Qui, gràcies a les notícies del diari, se sent una mica més lligat al seu territori, del qual potser va haver de marxar. Qui regularment escriu un article. I, sobretot, qui fa un any va decidir engegar un projecte arriscat per treballar del que més l'il·lusionava. 

 

Segurament, tots ells estaran (estarem) contents que Pallars Digital hagi complert el seu primer any de vida i que l'Era d'en Balust s'hagi omplert per celebrar-ho al so dels trempolins Res a Dir i de les Oques Grasses. 

 

Els Pallars necessitaven un mitjà de comunicació que escrigués les notícies per al territori i des del territori (i no des d'una oficina a Lleida o Barcelona). Els aiguats de la Vall d'Aran i la Noguera Pallaresa, d'ara fa un any, en són un clar exemple. Els pallaresos necessitàvem poder llegir les notícies que passen al territori i que, a vegades, no tenen lloc en altres mitjans. 

 

Per tot això i més, cal celebrar el primer aniversari de Pallars Digital i desitjar que es puguin celebrar moltes festes més!