Ja em disculparan, però he de començar aquest article reconeixent que no sóc seguidor habitual de les aventures que en Quim Masferrer viu en els pobles catalans. De fet, he mirat pocs episodis més enllà de les visites d'El Foraster a territori pallarès. I no és que no m’agradi el programa, trobo que és molt bo, amb un format innovador i un presentador que sap aportar-hi el punt d’humor i tendresa. 

I si no sóc seguidor habitual, què m’ha portat a veure els episodis d'El Foraster al Pallars? Doncs segurament la curiositat de veure-hi pobles on hi he estat, la identificació que puc arribar a tenir amb els veïns que hi surten, o tan sols aprofitar la quota de pallarès que surt a televisió (que va molt justa). 

Aquest dilluns, en Quim Masferrer va visitar Llavorsí. Segurament, pràcticament tothom qui llegeixi aquest article sabrà on és i com s’hi arriba. Potser ja haurà vist com s’esquila un marrà i s’identificarà amb l’Ovidi, el noi que explicava amb molta calma la il·lusió de ser pagès. 

Però potser hi ha algú dels 640.000 espectadors que no sabia què volia dir potxó, fui, orc o que aquí dalt el verb 'és' es converteix en 'é'. Potser algú desconeixia com de d’important pot ser trobar una mica de pèl d’ós enganxat a l’escorça d’un arbre. I ara, gràcies a aquest programa ho sap. Ara sabrà què ha de passar perquè arribi la llum a casa seva; es deu haver imaginat la calma que se sent al pujar dalt d’un cim i veure les muntanyes del voltant; i haurà descobert que hi ha pobles on només hi viuen tres persones (tot i que és un tema força preocupant com per tractar-ho amb humor).

Com he dit, la quota de Pallars a la televisió és molt baixa, i per tant, hem d’agrair que programes com El Foraster vulguin mostrar les curiositats dels petits pobles, tan sovint oblidats. En definitiva, el format del programa és molt bo i la feina que fa tot l’equip del programa és, fins i tot, necessària.