Podria recórrer les carreteres dels voltants de Tremp amb els ulls tancats i et podria dir a molts metres de distància qui és el ciclista que es creuarà, perquè els coneix a tots. Són dos exemples de més de mitja vida dedicada a donar pedals, a estar més a la carretera que a casa seva, a sacrificar nits i hores d'amistats per un somni que acaba de complir. En Marc Vilanova mai tindrà un no per a ningú que vulgui sortir a entrenar amb ell a menys que hagi d'ajudar al negoci familiar, llavors no hi ha discussió ni sortida. Mai te'l creuaràs i no et saludarà perquè forma part de la cultura ciclista en què l'han educat i en què vol educar i tampoc es cansarà mai de parlar de ciclisme sigui on sigui i a l'hora que sigui, perquè hi està enamorat i a vegades, fins i tot diria que està malalt, no exagero. 

Els seus primers anys de pista li van donar una base que ara l'ajuda a ser un rodador infal·lible i gairebé impossible de seguir. "Com ho fa?" m'he preguntat una i altra vegada quan ja ni el veia davant meu. "És un animal" sempre acabava dient la meva ment davant tal demostració de força. Les muntanyes dels voltants del Pallars, on no es cansa mai d'entrenar, li han donat aquella espurna que tot ciclista necessita i que des d'aquesta temporada mostrarà arreu del món on l'equip continental Start Cycling Team competeixi. 

A finals de l'any passat, la possibilitat de fitxar per aquest equip ja era gairebé una realitat, però amb la tranquil·litat que el caracteritza fora de les carreteres deia: "Fins que no es faci, no vull fer-me il·lusions". La seva ment, però, ja estava en l'equip paraguaià ja que tot i què ell no volia pensar-hi, els ulls no enganyen i a en Marc li brillaven. Un cop firmat el contracte, toca anunciar-ho i amb una paraula per telèfon ja és suficient: "Firmat". El primer somni ja ha arribat, ja és professional però des del primer dia que s'hi sent, la seva ment ja està posada en la primera cursa, en els viatges, en la nova roba, en el nou material i en entrenar el més fort possible. No és una altra cosa que amor per un esport, per una forma de vida.

Setmanes abans del debut, una caiguda exprimint-se al màxim el deixa tocat físicament i la preocupació hi és. "A veure com estic demà però arribo, segur". Argèlia és la primera parada on tot és nou començant per la categoria, passant pels rivals i acabant pels companys. A ell li és igual el que es posi per davant, només necessita una bicicleta en condicions per fer TOP20 en el seu debut i 9è al critèrium d’Oran. "Bé, no?" li escric, "podria haver estat davant", respon. No li és suficient, volia punts UCI i s’hi ha quedat a les portes. En Marc té un motiu per tornar el més aviat possible a casa i seguir entrenant per les carreteres que podria fer amb els ulls tancats. És amor pel ciclisme.