La imatge dels polítics espanyols i francesos connectant dos enormes cables elèctrics a la Catalunya Nord simbolitzava l'entrada en funcionament de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) que enllaça els dos Estats a través de Bescanó i les comarques gironines. Un projecte que s'ha realitzat amb l'oposició de ciutadans, entitats i alguns ajuntaments del territori però que tot i això ha acabat veient la llum, amb torres elèctriques en el territori d'administració espanyola i soterrat en el d'administració francesa, on les pressions ecologistes van ser més fortes. 

Els mateixos arguments que va fer servir Red Eléctrica (REE) i els estats per fer aquesta interconnexió, els fa servir per a la MAT de Ponent, planificada inicialment entre Montsó i Casarilh (amb algunes torres construïdes durant un projecte anterior) i redissenyada després amb un ramal que entra al Pallars Jussà i acaba a Isona, on es faria una subestació a tocar del poble de Figuerola d'Orcau on es connectaria amb una de les línies existents que porta electricitat fins l'àrea metropolitana de Barcelona. Estabilitzar el mercat energètic i garantir l'abastiment amb una xarxa més connectada són els dos arguments amb què REE ha anat avançant el seu projecte, finalment suspès per problemes pressupostaris.

De moment tot ha quedat sobre plànol. REE, que s'alimenta dels pressupostos del ministeri d'Indústria, ha de proposar-ho al 2020 perquè no hi ha diners per a nous projectes. Això ha fet respirar els ecologistes locals, tot i que no baixen la guàrdia: si el lobby elèctric aconsegueix convèncer Brussel·les de la necessitat de l'obra, aquesta podria rebre finançament del Pla Juncker, amb 300.000 milions d'euros reservats per a projectes energètics prioritaris. La MAT de Ponent i la seva ramificació al Pallars no ho és i no compta de moment amb consens polític, però els ecologistes no abaixen la guàrdia: els plànols continuen allà, esperant el pressupost per poder-se convertir en realitat.