Diuen que mai ningú mor del tot si no se l'oblida. Bé, doncs gairebé 3 anys després a Tremp ens costa recordar a qui no hi és, deixin-m'ho dir. I si em permeten començar aquest article parlant d'una experiència que vaig viure en primera persona els hi agrairé, seré breu, ho prometo. El passat 6 de maig de 2013, prop de l'estadi on juga el Club de Futbol Tremp cada cap de setmana, es va inaugurar, en memòria d'en Miki Roqué, una petita pedra repassant la seva trajectòria com a futbolista. Aquell dia, ho recordaran els que hi van assistir, una gentada de por es va reunir al voltant d'aquell esdeveniment inusual, a la par que necessari. Enmig d'aquell homenatge ple de càmeres de televisió, em va cridar l'atenció la quantitat de gent important que s'hi aplegava, no me'n sabia avenir però vaig pensar que a partir d'allà, alguna cosa s'havia de començar a moure a Tremp.

No som gaires al poble, ja ho sabeu, però de tant en tant surten uns animals, amb tota l'estima del món, que ningú sap ni com ni per on surten però que de mica en mica van posant el nom de Tremp en l'escena mediàtica. En Miki, va ser un d’ells. Com deia, aquell dia vaig creure que s'havien de començar a fer coses, una idea que es va reforçar quan em va arribar que li farien un llibre. D'això en fa ja dos anys i avui 3 de març el llibre, La luz de Miki Roqué veu la llum. Va ser llavors quan vaig començar a fer memòria sobre la tarda on em va cridar l'atenció la gent important i vaig comprendre que res s'havia mogut. 

No cal inaugurar un memorial a un gol, com va fer el Betis al Benito Villamarín. Potser a Tremp no tenim els recursos que té un club professional de futbol, però vull creure que si algú s'hi posés es podrien fer coses ben senzilles, petits detalls que marcarien la diferència. Als que ens agrada el futbol ens encantaria tenir un torneig o partit de Festa Major 'Miki Roqué' on un equip d'entitat s'acosti al poble i ens faci recordar, encara que sigui per una tarda, qui era en Miki. Sàpiguen que Betis, Cartagena i Lleida ja ho van fer quan es van enfrontar entre ells sent, fins i tot, un partit oficial com era el Lleida-Betis de Copa del Rei. I si costa trobar un rival amb cara i ulls, que ningú s'amoïni, també es pot posar el seu nom a un dels premis que atorguen a la Festa anual de l'Esport de Tremp. Serà un premi especial pel que significa i pel que representa.

Que no es malinterpretin aquestes línies, no és cap crítica ni cap missatge a ningú. No crec que tingui autoritat ni moral ni professional per a fer-ho, tan sols són unes idees i unes reflexions per a què tothom pari, pensi i reflexioni encara que sigui per un segon. Sí, és ben cert que ara tots el recordem i en tenim la imatge mental de veure'l passejant amb la seva colla pel Passeig però en 15 anys, els jugadors de l'escola de futbol o els nens del poble sabran qui era? Pensin en això, si us plau.   

"Cadascú té el màxim de memòria pel que li interessa i el mínim pel que no li interessa".