L'atzar ha volgut que dos projectes il·lusionants vegin la llum a la nostra comarca pràcticament de forma simultània. Si el passat dia 18 de maig s'estrenava al cinema la Lira de Tremp el film 'La Gran Oportunitat' rodat pel grup escènic poblatà Lo Tamarro, tot just una setmana després es fa realitat una altra iniciativa engrescadora, el primer diari digital del Pallars. Resultaria massa fàcil i temptador fer referència a la conjuntura actual, a les dificultats per tirar endavant en el nostre país, a la importància de l'aparició d'aquests oasis en el nostre territori castigat, però em sembla un discurs reiteratiu, massa gastat i previsible que intentaré evitar.
 
Si el cinema pot ser una fàbrica de somnis, una caixa màgica d'on brollen fantasies i il·lusions, el periodisme podria representar l'antítesi, la raó i el reflex de les diferents cares de la realitat. Però ambdós mitjans mantenen un punt en comú de vital importància: la comunicació amb espectador i lector. Cada un té els seus propis mecanismes i llenguatges per connectar amb el públic, uns codis en constant evolució.
 
Qui coneix bé aquests codis és el director de cinema Cèsar Bosch, que amb el seu primer llargmetratge, 'La Gran Oportunitat', demostra també saber captar l'essència i el tarannà dels adolescents de les nostres valls i traslladar-los a la gran pantalla. És un film fresc, de caire amateur, rodat íntegrament al Pallars Jussà amb actors i equip locals. Ens narra una història senzilla alhora que universal, sobre la nostra relació amb el lloc que ha vist néixer i amb el passat del qual no podem fugir i que reflexiona sobre el significat de l'èxit. Darrera l'espontaneïtat que desprenen els fotogrames de La Gran Oportunitat, s'hi respira una cuidada planificació i una qualitat tècnica i artística impròpia d'un film rodat amb modestíssims mitjans. Vol ser un treball accessible, amb pinzellades humorístiques, amalgama de gèneres, des del negre a la comèdia coral que podria captar perfectament l'interès del públic més avall del Montsec. Tant de bo, però, no sigui més que un altre pas cap a la normalització d'un art dominat encara per una indústria exclusivista que cada cop troba noves vies d'expressió allunyades dels cànons que marca el mercat.
 
El proper cap de setmana repeteix cartell al cinema La Lira i pot ser una bona oportunitat per a que la descobriu els que encara no ho heu fet. Si és el cas, abandoneu qualsevol prejudici al vestíbul i deixeu-vos endur per la màgia del film i, en sortir, jugueu a imaginar-vos que la magnífica fotografia que haureu vist no pertany a la nostra comarca, sinó a un indret llunyà i mitificat pel cinema tipus Toscana italiana o Provença francesa. Veureu, com resisteix qualsevol comparació.