Col·loquen dispositius GPS a dos polls de trencalós al Jussà, per fer-ne un seguiment

Tècnics de la Generalitat i investigadors de la Universitat de Lleida han col·locat dispositius emissors GPS a dos polls de trencalòs en llibertat per primer cop a Catalunya. Així, han accedit als nius, situats en penya-segats del Pallars Jussà, per agafar mostres de sang als polls i col·locar-los el dispositiu. L'acció s'ha fet en el marc d’un projecte de recerca que està impulsant el Departament de Ciència Animal de la UdL.
 
L’objectiu és aprofundir en el coneixement de l’ecologia de diverses espècies, de manera que el projecte comprèn marcar diversos tipus d’ocells, com ara l’aufrany, el voltor comú i el voltor negre. Les dades recollides permetran conèixer amb detall l’ús de l’espai que fan totes aquestes espècies, que són cabdals en els ecosistemes agro-ramaders, pel seu paper en  l’eliminació de les carronyes del bestiar domèstic que mor a la muntanya, i en la prevenció de la propagació de malalties.

48 parelles de trencalòs
 
El polls que s’han marcat ara, d’uns 90 dies d’edat, van ser retornats al niu, situats a dalt d’un penya-segat, després de prendre’ls mesures, i treure’ls mostres de sang, que serviran per a determinar el sexe i comprovar el seu estat de salut. El seguiment permetrà conèixer el moment en què el polls abandonin el niu, així com els seus moviments pels Pirineus.
 
Actualment, la població en llibertat de trencalòs al Pirineu català arriba a les 48 parelles. L’evolució de la població ha estat força positiva, passant de només unes 6 parelles l’any 1980, localitzades a les comarques pirinenques més occidentals, a les 48 actuals, esteses per totes les comarques pirinenques i prepirinenques.

No obstant això, la mortalitat per l’ús de verins, per col·lisió amb cables, i per intoxicació amb el plom de les bales que es fan servir per a caçar, mantenen el nivell d’alerta força alt. S’espera que el seguiment serveixi per contribuir a evitar que l’espècie entri de nou en un ràpid procés de regressió.