LA DIÀSPORA: pallaresos arreu del món

«El Pallars és un món propi, tot es desenvolupa en un cercle tancat»

Coneixem en Joep Van Noort, un jove de Berrós que es troba immers en un canvi de vida per convertir-se en professor d'esquí

per Adriana Fort, 30 de desembre de 2016 a les 12:50 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de desembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En Joep Van Noort (Berrós, 1997) va marxar a Rotterdam l'any 2015 per tal d'estudiar a Holanda. Els estudis no el van convèncer i va decidir deixar-los. Tot i així no va tornar al Pallars i es va dedicar a treballar. Ara s'ha inscrit en un curs per poder ser monitor d'esquí i prepara el seu viatge a Àustria, on té intenció de passar-hi tota la temporada.

On vius actualment?


Em queden cinc dies a Rotterdam.

I on aniràs?


A Mittelberg, Àustria.

Quan vas marxar?

Vaig marxar l'estiu del 2015 perquè havia decidit anar a estudiar a Rotterdam. No hi vaig anar pel que oferissin, sinó perquè volia estudiar en anglès i a Catalunya no hi ha moltes universitats. Volia estudiar econometria, cosa que vaig fer el primer any. Després ho vaig deixar.

I què has fet des de llavors?

Doncs fins fa una setmana treballava a un McDonald's per passar l'estona, i d'aquí deu dies començaré a treballar de professor d'esquí.

Explica'ns una mica en què consisteix la teva feina.

M'he inscrit en un curs que organitza una empresa holandesa. Primer fas cinc dies en una estació d'esquí d'aquí, on venen els professors d'Àustria, i després fas cinc dies més a Àustria. Si ho completes tens el títol de anwärter, que et permet donar classes. M'han agafat a una escola que és a Mittelberg, i llavors estaré en una estació on donaré classes i hi viuré.

I el curs d'esquí no es pot fer al Pallars?

Hagués pogut, però l'any passat vaig suspendre la prova d'accés al TD1. Passar un any sabàtic vivint a casa em semblava que no tenia sentit i pensava que seria millor anar a un altre país. En aquest cas he agafat Àustria perquè és el més senzill, perquè hi neva molt, però que si hagués pogut organitzar-ho per haver anat al Japó o a Canadà sense haver de pagar massa, hagués anat allà.

Com és el teu dia a dia a Rotterdam?

Em desperto, esmorzo, quan treballava anava a treballar i si no treballo m'estic fent altres coses, com estudiar pel curs d’esquí. De vegades tampoc faig res, i altres vaig a supermercat i compro menjar.

I en què creus que serà diferent a Àustria?

Suposo que al super hi podré anar esquiant. M'aixecaré, esmorzaré i aniré a esquiar. Esquiaré i esquiaré i tornaré a casa i estaré cansat i al dia següent el mateix.

Pretens quedar-te molt temps a Àustria?

Tota la temporada, en teoria. Però no crec que més d'això. Després d'aquest any sabàtic, tornaré a estudiar.

Tornaràs a fer-ho a Holanda?

De moment és l'únic que he mirat, perquè has de ser-hi com més aviat millor i cal tenir-ho tot abans del maig. Hi ha algunes carreres que m'agradaria fer, però no les faré a Rotterdam sinó a Amsterdam.
 

El poble de Mittelberg, a Àustria, on en Joep farà el curs d'esquí. Foto: Snowplaza


A què has renunciat per estar fora?

A esquiar molt. Suposo que ara estic compensant. També a estar amb la família, que no podia. I suposo que això com tothom, quan marxes de casa deixes d'estar-hi i d'estar amb la gent que normalment veus i amb la que normalment passes. A més a més, també he hagut de renunciar a parlar català cara a cara.

Et penedeixes d'haver marxat?

No. M'hagués agradat, si més no, haver pogut continuar amb els estudis o haver pogut estudiar alguna cosa que hagués pogut fer o m'hagués agradat més, motivat més... però no crec que m'hagi equivocat marxant.

Ho tornaries a fer?

Si em diuen ara que, al març, ja no voldré estudiar-ho, no diria que sí. Però sense saber-ho ho hagués fet perquè no hi havia uns signes indicatius que em diguessin que hagués de passar el que ha passat.

Com veus el Pallars des de fora?

Una mica tancat potser. És un món propi, diguem-ne. Tot el que passa allà es desenvolupa dins d'un cercle més o menys tancat, no hi ha moltes influències externes tampoc. D'altra banda això també et dóna que hi hagi més bon rotllo entre la gent, crec jo. El conèixer a tanta gent en un territori tan gran és interessant. Si vius en una ciutat tens molta sort si coneixes els teus veïns.

Amb quina freqüència tornes?

Doncs aquest any l'estiu l'he passat allà, i vaig tornar dues vegades més. Vaig tornar per Nadal i per Pasqua, més o menys.

I aquest any les festes on les passes?

Estaré a Àustria. Vaig tornar fa dues setmanes o així, per estar allà una mica també, i ara fins l'abril o el maig no tornaré.

Tornes tant com t'agradaria?

Bé, si volgués tornar més, compraria més bitllets d'avió. Però la veritat és que fa una mica de mandra perquè és un dia de viatge. Amb la relació que tinc amb la meva família crec que així ja està bé. De vegades també venen i ja està bé, crec. I amb les amistats, com que quan vaig al Pallars tampoc hi són mai...

Els conserves, els teus amics?

Sí, d'una forma o una altra, si. És diferent perquè veure'ls és com un esdeveniment, no és quelcom rutinari, però jo crec que els que considerava, abans de marxar, amics, si que els he anat veient.

També estan fora, o els continues tenint al Pallars?

Estan tots fora del Pallars, crec. Per quedar amb ells, també, depèn una mica de les condicions. Normalment no aviso amb molta antelació i llavors uns dies abans, o quan ja hi sóc, pregunto si hi ha algú. De vegades em passa a Barcelona, que hi sóc per circumstàncies externes a mi, i penso que allí hi haurà gent. Intento quedar amb algú però no sempre és possible ni igual de fàcil. 

Heu fet un sopar de retrobament? 

Un o dos, amb la gent d'Esterri. Sempre és curiós veure com han canviat, com tenen experiències que els canvien d'alguna manera, veure com evolucionen com a persones.

Creus que tu també has evolucionat com a persona degut als viatges que has fet o amb la teva experiència estudiant a Holanda?

Sí, sí. Jo crec que sí. He après a donar-li menys importància a algunes coses i a apreciar algunes altres. Haver de cuidar de tu mateix en tot t'ensenya a afrontar coses de la societat que no coneixies molt bé, sobretot en àmbits burocràtics, que no t'hi trobes molt en el dia a dia fins que de sobte ho has de fer. 

Tenir la familia lluny ha contribuït, llavors.

A mi no m'ha costat adaptar-me a viure sol, però si que crec que si visqués per exemple a Lleida, veuria més a la família i em comportaria d'una altra manera perquè és més fàcil demanar ajuda als pares. No crec que hagués arribat al punt d'endur-me tuppers de casa com fa la majoria de la gent d'allà. Potser sí que arribaria a demanar si poguessin venir un moment amb cotxe a fer aquesta o l'altra cosa. I és més fàcil dir que vinguin amb cotxe a Lleida o a Barcelona que no pas dir que agafin un avió, viatgin un dia sencer i hagin de comprar el bitllet gairebé un mes abans.

Havies portat als teus amics de fora aquí?

No.

Els hi has parlat del Pallars?

Si, però tampoc he tingut temps. Vaig proposar que vinguessin, que s'estiguessin al càmping i anar a fer caminades, però no...
 

El riu Mosa, al seu pas per Rotterdam, fotografiat per en Joep. Foto: Joep Van Noort


Com vendries el Pallars als de fora?

Jo crec que el Pallars té una sèrie de qualitats específiques que només poden atraure a un cert tipus de client. No pots fer venir algú a qui li agradi passejar per ciutat al Pallars. O algú a qui li agradi veure concerts. Però gent a qui li agradi la natura, la muntanya, viure en un poble petit, o fins i tot la gastronomia, a aquella gent sí que pots fer-los venir. Tot i així crec que la promoció del Pallars és fotuda perquè és difícil d'imaginar que gent que no ha vingut mai de sobte s'ho pensi perquè li has dit alguna cosa d'algun lloc. A més, crec que al món, com és ara, tothom ja sap el que hi ha a tot arreu fins un cert punt. Sap el que li agrada. 

Tu el trobes a faltar?

Sí. Trobo molt a faltar la muntanya. Despertar cada dia i tenir allí l'entorn on estàs. Com que hi has viscut sempre no ho tens en compte però una vegada hi surts... ara quan em desperto no tinc la necessitat de mirar per la finestra perquè no hi ha res a veure. Mirar cada dia quan et despertes cap a fora... en aquell moment no hi penses, però poder mirar a veure si ha gelat, com està l'herba, si ha nevat una mica, o molt, o a l'estiu, que et despertes i el cel és tot blau, i el sol radiant... no ho sé. És diferent.

Com t'informes del dia a dia de la comarca?

Tenint un grup de Whatsapp amb la família. No és la comarca sencera, però al menys si hi ha alguna notícia o algun esdeveniment ho sé. També per les xarxes socials.

Quina referència dones quan et pregunten d'on ets?

Començo dient Espanya, i després dic Pirineus. Si saben el que són ja tenim molt guanyat, perquè normalment no ho saben. Si no, Barcelona. Quan diuen que ho coneixen dic: "d'acord, doncs està a 300 quilòmetres". No ajuda molt. Llavors intento d'alguna forma localitzar-ho geogràficament: que està a prop de la frontera amb França, a prop d'Andorra... però prefereixo dir simplement que sóc dels Pirineus catalans, perquè si ja els costa localitzar-los, més els costarà localitzar el Pallars.

Et veus tornant?

Sí. Però en un futur molt llunyà, com d'aquí vint anys o així. Quan cregui que vull una mica de tranquil·litat a la meva vida sí que podria tornar a casa i estar amb el càmping. Però a la vegada crec que m'agradaria, si faig allò, estar al càmping la meitat de l'any i estar fent una altra cosa en un altre lloc l'altra meitat. De quatre mesos de turisme és difícil viure-hi tot l'any.

Què necessita el Pallars per acabar amb la diàspora?

Al Pallars li falten serveis, en part, perquè en ser muntanya necessites un cotxe per tot. Estaria bé una mica més de transport públic. Les distàncies que fan que les valls siguin més boniques també fan que siguin menys pràctiques. De totes maneres, crec que no es pot acabar amb la diàspora. Actualment se'ns ensenya i se'ns prepara per tal d'estudiar en una universitat, i òbviament al Pallars no en tenim. No hi ha una oferta de treball per aquesta gent que ha estat educada per tal d'arribar a una universitat. Gairebé només es treballa en el servei, i moltes vegades les carreres o el tipus de carreres que fa la gent no s'adiuen a l'oferta de la comarca: a poder ser guia de ràfting, a poder ser una persona que serveix menjar en un restaurant o un transportista. Tot això no és una cosa que la gent que va a la universitat pugui o vulgui fer. Per això crec que no es pot evitar la diàspora del Pallars. S'ha d'acceptar que vivim del turisme només, o gairebé només.
 

 

EL TEST DEL BON PALLARÈS

Un menjar pallarès:
Girella

Una paraula pallaresa que mantens:
Goiat

Un indret del Pallars:
Pui de Linya

Un pallarès il·lustre:
Hug Roger III

Un record:
Ballar l'Hereu Riera

El que més t'agrada:
Les muntanyes

El que menys:
Haver de moure's tant per fer alguna cosa

Un amic:
Ruben Galera

Un/a professor/a:
Joan Cosme Fondevila

Una festa major:
Farrera i Berrós

 

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació