27-S. No demanarem res, perquè ho volem tot

Anem a fer-ho. Sense renúncies. Sense complexes. Té més valor la incertesa de l'obligació a fer-ho, que la por al retrocés. I fem-ho entre totes i tots. Perquè, com diu el company Jordi Calvís, "la sobirania comença en tu. I el socialisme. I el feminisme. I la diversitat. Porta-ho amb tu, sempre. Perquè si no som nosaltres, qui? Si no és ara, quan? Deixa que els teus fills es governin".

Les eleccions del 27 de setembre significaran el que nosaltres volem que signifiquin. A priori, dret a decidir implacable i inimpugnable, i ruptura democràtica amb l'estat espanyol. El que és la llibertat, en el sentit més ampli de la paraula. Però, ruptura per a què? Llibertat, per a qui?

La candidatura de la CUP-Crida Constituent vol unes institucions lliures del jou de l'estat espanyol i dels dictats europeus perquè les classes populars tinguem una vida digna. Però, alhora, sense una vida digna per la nostra gent, ni el país ni les institucions seran lliures. 

I com ho farem? Posant el nostre cos i el nostre cap. Perquè la història sempre l'hem empès i l'hem escrit els pobles, i després de tant de temps sobrevivint en la insubmissió, ens toca al nostre favor. Perquè no anem a independitzar-nos d'un document nacional d'identitat. Anem a posar la independència al servei d'un futur veritablement transformador, just, democràtic i lliure. Si no posem la vista en el 28 de setembre, no té sentit fer-ho. I l'enèsim escenari autonomista no entra dins d'aquest pla. 

Nosaltres haguéssim preferit la unitat d'aquelles més de 4000 entitats a favor del dret a decidir, i d'aquell 92% d'ajuntaments que van obeir a un mandat clarament popular –al Pallars, recordem, un 78%–, i d'aquell carrer tant viu i combatiu... l'haguéssim preferit a un unitarisme pactat en despatxos. Per això, a la CUP-Crida Constituent no volem regalar una majoria social a un sol criteri, ni negar-la per una sola persona. Perquè creiem que el temps no demana excusar-nos, sinó moure'ns. No en sabem més que això.

I l'endemà? Punt de partida, no d'arribada, perquè l'independentisme té una base inequívocament i inexorablement constituent. Així, posem-hi el cos i el cap: per revertir tots els ordres i totes les injustícies que malden la vida de la nostra gent, que destrossen el nostre territori, que malvenen la nostra riquesa. I en aquest procés actiu, dinàmic i contradictori de presa de decisions el Pallars hi té molt a dir. 

Perquè la nostra terra no pot suportar que la seva activitat econòmica continuï intervinguda per corporacions que no estan fonamentades ni tenen l'arrel en les nostres necessitats i desitjos. Ni aguantar l'exili permanent d'un jovent que no té més futur que la precarietat a les grans ciutats. Ni dependre el dia a dia de les decisions conjunturals d'un ministeri de la guerra català. Aquest procés constituent al Pallars ha de tenir una anàlisi i una determinació pròpies, per un reequilibri territorial ja necessari. I que provin de negar-lo o de coartar-lo, perquè presentarem batalla, vingui del color que vingui. 

A la llista de la CUP-Crida Constituent de Ponent, Pirineu i Aran na Mireia, en Ferran, en Josep Anton, en Ramon i jo mateixa només hi posem la cara –així ho han volgut molts companys i companyes–. Però el cos i el cap, els de tantes i tants. Perquè d'això van els processos actius i inclusius. I no demanarem res a ningú, perquè ho volem tot. 

Clara Barbal Mortés