Sensors de terbolesa i temperatura per estudiar l'aigua del Noguera Pallaresa

Aquest estudi complementarà el que s'ha fet sobre la disminució del cabal en les darreres dècades

per ACN, 1 de juliol de 2015 a les 09:03 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de juliol de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Un tècnic col·locant un sensor al riu Noguera Pallaresa, al seu pas per Escaló. Foto: ACN


Endesa, l'Institut Català de Recerca de l'Energia (ICRA) i la Universitat de Lleida han col·locat cinc sensors de terbolesa i temperatura al Noguera Pallaresa i afluents per estudiar els sediments i nutrients que transporta. Aquest estudi forma part del que estan realitzant sobre els efectes del canvi climàtic en els recursos hídrics. La importància de les dades que s'extreguin d'aquests sensors permetrà desenvolupar eines preventives i correctores per garantir un ús sostenible a llarg termini de l'aigua dels rius i conques i la preservació dels actuals ecosistemes aquàtics. Aquestes dades ajudaran també a predir els aterraments dels embassaments a llarg termini i la conseqüent pèrdua de capacitat.


Aquests sensors s'han col·locat al Noguera Pallaresa (3), riu de Cardòs (1) i al Flamisell (1). La majoria de sensors s'han ubicat en estacions d'aforament de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE). Els aparells mesuren el cabal, la temperatura i la terbolesa al llarg de la conca, registraran dades durant els propers anys 2015 i 2016, ja que fins ara no se'n tenen amb prou detall, i són imprescindibles per poder alimentar els models de predicció de canvis que s'estan estudiant.

Ramon Batalla, professor de geografia de la Universitat de Lleida i investigador de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua, ha explicat que fins ara, per millorar la gestió i conservació dels hàbitats dels rius s'ha tingut en compte la qualitat i quantitat d'aigua però no els substrats ni els sediments que arrosseguen.


Batalla ha afegit que aquestes dades ajudaran a millorar la gestió dels hàbitats fluvials com els cabals ecològics o les crescudes dels rius però també les infraestructures lligades als rius com els embassaments. És important tenir dades dels sediments que acumulen els embassaments i les previsions de cara a un futur tant pels hàbitats com per la mateixa generació d'energia hidroelèctrica.

La investigació ha pres com a àrea d'estudi la conca de la Noguera Pallaresa, una de les més importants al Pirineu, i que és, per les seves característiques i usos en generació hidroelèctrica, l'escenari experimental idoni per extreure conclusions aplicables a altres conques amb aprofitaments hidroelèctrics.

Aquesta iniciativa s'inscriu en el Pla per la Conservació de la Biodiversitat amb el qual la Companyia Endesa es compromet amb la preservació de l'entorn que envolta la seva activitat productiva.

L'origen de l'estudi

L'origen d'aquest estudi està en les actuals previsions sobre el canvi climàtic segons les quals, en les properes dècades, s'incrementaran els fenòmens meteorològics extrems. Això derivarà en un augment de la freqüència i potser de la magnitud de les crescudes torrencials dels rius, així com dels episodis de fortes sequeres. A aquesta circumstància se li afegeix la tendència en el canvi dels usos del terreny -es deixa de cultivar la terra i la massa forestal va en augment-, circumstància que repercuteix, també, en el sistema hídric, ja que els boscos retenen i transpiren més aigua que els conreus, reduint l'escolament del líquid cap als rius.

A aquest escenari poc optimista, s'hi suma la creixent demanda d'energies renovables, i entre elles, la hidroelèctrica, que necessita el pas de l'aigua. Davant aquests pronòstics, des d'Endesa i l'ICRA s'ha trobat la necessitat i, alhora, l'oportunitat d'analitzar profundament com afectaran aquests canvis al sistema hidrogràfic de rius i conques, així com als ecosistemes aquàtics, i com s'hi pot fer front, concretament, des de la gestió dels embassaments.

Aquest estudi ha de permetre desenvolupar eines preventives i correctores per garantir un ús sostenible a llarg termini de l'aigua dels rius i conques i la preservació dels actuals ecosistemes aquàtics.

Inici de l'estudi

L'inici d'aquest estudi va començar fa 4 anys analitzant els efectes de les hidropuntes de les centrals hidroelèctriques sobre l'hàbitat de la truita. A aquest estudi l'ha seguit l'anàlisi del canvi climàtic sobre els recursos hídrics. D'aquest primer estudi se'n va despendre que en les darreres dècades, el cabal del riu Noguera Pallaresa ha minvat al voltant d'un 30%.

L'aportació mitjana anual del riu Noguera Pallaresa ascendeix a 1.327 hectòmetres cúbics a l'any, dels quals hauria perdut un 30%. Les possibles causes que expliquen aquest fenomen són: d'una banda, la disminució de precipitacions en els darrers anys i de l'altra, la major retenció, evaporació i transpiració d'aigua en la massa forestal, que es troba en expansió en aquesta zona en detriment dels terrenys de cultiu. Des del 1960 a la conca del Noguera Pallaresa s'ha doblat la massa forestal. En els últims cinquanta anys, segons una investigació que dirigeix la companyia Endesa, el riu ha perdut entre 300 i 400 hectòmetres cúbics d'aigua anuals.

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació