Diumenge, 19 de maig de 2024
Eleccions al Parlament 2024

Aquests són els pallaresos i les pallareses que han passat pel Parlament

Des de l'any 1980 fins a 11 polítics provinents o residents al Pallars han sigut diputats a la cambra catalana

Tomàs Garcia Espot Pallars | 6 d'abril de 2024 a les 08:00
Mosaic dels pallaresos parlamentaris | TGE
Catalunya és a les portes de les catorzenes eleccions al Parlament des del restabliment de la democràcia. En els 13 comicis anteriors, del 1980 al 2021, el Pallars ha tingut fins a 11 representants a la cambra catalana. En primer lloc, per gènere, el balanç és masculí (7 homes 4 dones), tot i que en les últimes ocasions, l'accent pallarès ha estat clarament femení.

Políticament, tres diputats ho han sigut per Convergència i Unió, dos per Esquerra Republicana, el PSC i per Junts per Catalunya, mentre que un va ser-ho per la UCD i una altra com a candidata independent. La presència pallaresa ha sigut puntual durant molts anys. Tanmateix, l'última legislatura va trencar precedents amb tres diputats del Pallars alhora, dos dels quals de Tremp. 
 

Miquel Verdeny i Enrich (CIU)

Les primeres eleccions al Parlament, el 20 de març de 1980, van donar la presidència a Jordi Pujol i un escó al trempolí Miquel Verdeny (1921-2002). Empresari i militant antifranquista, va ser membre d’Òmnium Cultural i un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) al Pallars Jussà. Al Parlament, va col·laborar en la redacció de la Llei d’Alta Muntanya. El seu fill, Miquel Verdeny Tohà (1951-2022) seria alcalde de Tremp des del 1983 al 1991, i entre 2003 i 2005, també amb CIU.
 

Miquel Verdeny Enrich. Foto: Arxiu Família Verdeny

 

Josep Meseguer i Utgé (CC-UCD)

A les mateixes eleccions, l'aleshores alcalde de Rialp i polèmic empresari turístic Josep Meseguer (les Avellanes, 1929) va obtenir un escó pel partit Centristes de Catalunya-UCD. Arran de la seva elecció, però, va haver de renunciar a l'alcaldia perquè aleshores no es permetia compaginar els dos càrrecs. Poc després, la llei va canviar i Meseguer seria batlle durant 20 anys més del 1983 al 2003.
 

L'alcalde de Rialp, Josep Mesegué, amb l'expresident del govern espanyol Adolfo Suárez. Foto: Arxiu Josep Mesegué

 

Francesc Xavier Bada i Amatller (CIU)

Els comicis de 1984 van ser els de la gran majoria absoluta de Jordi Pujol: 72 diputats. Un d'ells era Francesc Xavier Bada (1934-2022), empresari mataroní establert al Pallars. Quatre anys més tard, l'any 1992, tornaria a ser escollit diputat per CIU. Entremig, aquesta condició va ser una de les raons que el van convertir en alcalde de la Pobla de Segur (1987-1991). 
 

Francesc Xavier Bada. Foto: XAC Premsa

 

Joaquim Llena i Cortina (PSC)

El primer diputat socialista del Pallars va ser Joaquim Llena (València d'Àneu, 1959), alcalde d'Alt Àneu de 1995 a 2006. Va entrar a la cambra catalana arran de les eleccions del 1999, i revalidaria l'escó a les del 2003 i 2006. Aquell mateix any, però, Llena es convertia en conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Després del segon tripartit, tornaria a ser diputat en la breu legislatura de 2010-2012.
 

Joaquim Llena. Foto: Generalitat de Catalunya


Agustí López i Pla (CIU)

L'alcalde més longeu de la història de Sort (1991-2011), Agustí López (Sort, 1952) va entrar al Parlament amb les eleccions del 2003, any en què el primer tripartit PSC-ERC-ICV desbancaria CIU de la Generalitat després de 23 anys de pujolisme. Professor de secundària, López seria diputat durant quatre legislatures, fins a les eleccions del 2012.
 

Agustí López. Foto: CIU
 

Rosa Amorós i Capdevila (ERC)

No va ser fins al 2012 que el Pallars tindria la seva primera diputada, Rosa Amorós (Isona, 1963), que també seva la primera representant pallaresa d'ERC al Parlament. L'any 2016 va ser nomenada delegada del Govern a l'Alt Pirineu i Aran, càrrec del qual seria cessada arran de l'aplicació de l'article 155, i que posteriorment tornaria a ostentar fins al 2021. Del 2019 al 2023 també va ser alcaldessa d'Isona i Conca Dellà.

Rosa Amorós. Foto: ERC Alt Pirineu

 

Carmina Castellví i Vallverdú (Junts pel Sí)

Les onzenes eleccions al Parlament, el 27 setembre de 2015, van donar la victòria a la candidatura de Junts pel Sí, formada per CIU, ERC i altres partits. L'única diputada pallaresa en aquesta ocasió va ser l'advocada Carmina Castellví (Lleida, 1967), membre de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i candidata independent.
 

Carmina Castellví. Foto: Arxiu

 

Imma Gallardo i Barceló (Junts per Catalunya)

Després dels fets de l'octubre del 2017 i de l'aplicació de l'article 155, les eleccions del 21 de desembre van mantenir la majoria absoluta independentista tot i la victòria de Ciutadans. Al Pallars, Junts per Catalunya va ser la força més votada, i Imma Gallardo (l'Hospitalet de Llobregat, 1966) va ser escollida com a diputada per aquest partit. Des del 2007, Gallardo era regidora de l'Ajuntament de Sort, càrrec que deixaria el 2022.


Imma Gallardo. Foto: Junts per Catalunya


 

Sílvia Romero i Galera (PSC)

Sílvia Romero (Tremp, 1968) va ser escollida com a número 3 del PSC per Lleida a les eleccions del 14 de febrer de 2021, en les quals els socialistes sumarien 33 diputats, els mateixos que ERC. Doctora en Lingüística i professora, Romero havia sigut regidora de Cultura de l'Ajuntament de Tremp entre 2007 i 2015, i aleshores era líder de l'oposició. El 28 de maig de 2023, però, accediria a l'alcaldia aconseguint la segona majoria absoluta de la història de la ciutat. Va ser la primera trempolina en accedir a la cambra catalana.

 

Sílvia Romero. Foto: PSC Comarques de Lleida

 

Antoni Flores i Ardiaca (ERC)

Antoni Flores (1963-2023) era regidor d'Obres Públiques de Tremp quan va ser elegit diputat el 2021. Enginyer i professor, va haver d'abandonar la vicepresidència primera del Consell Comarcal del Pallars Jussà després d'obtenir l'escó. Malauradament, pocs dies abans de les municipals del 2023, Flores moria de manera sobtada, provocant una immensa commoció a la societat pallaresa i catalana. La cambra catalana va rendir-li un sentit homenatge arran de la seva desaparició.

 

Flores entrant a l'hemicicle del Parlament. Foto: Marc Puig Pérez

 

Jeannine Abella i Chica (Junts per Catalunya)

La darrera pallaresa en entrar al Parlament va ser Jeannine Abella (Isona, 1990). Jurista i advocada, tot i no ser elegida als comicis va entrar després de la renúncia de Joan Carles Garcia, el gener de 2022. Poc més d'un després, va ser elegida alcaldessa d'Isona i Conca Dellà. De cara a les pròximes eleccions del pròxim 14 de maig és la pallaresa que té més possibilitats de reeditar l'escó, ja que serà la cap de llista de Junts a Lleida, un fet històric i insòlit.
 

Jeannine Abella en un ple del Parlament Foto: Junts



Altres notícies que et poden interessar







 

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Participació