Els rius del
Pirineu i del
Pallars tindran
cabals més baixos i podrien reduir la seva aportació anual fins a un 15%
en l'horitzó del 2040, i més d'un 20% a finals de segle. Una de les principals causes de la reducció dels cabals és l'
increment mitjà de la temperatura anual al territori pirinenc, que ha estat de 0,8 ºC durant el període 1981-2010.
Aquesta és una de les principals conclusions de
Piragua, un
projecte internacional que constata la
reducció progressiva dels recursos hídrics del Pirineu al llarg de les darreres dècades i en el què han participat organismes de França, Espanya i Andorra en el marc del programa Interreg POCTEFA 2014-2020.
El projecte analitza l’estat dels recursos hídrics de les regions del País Basc, Navarra, Aragó, Catalunya, Andorra, Nouvelle Aquitaine i Occitània. L'
augment de temperatura ha estat més accentuat a la regió central dels Pirineus (conques del Gàllego, Cinca i Ésera) i a la més oriental, així com a la vessant nord, i per estacions l'increment ha estat més acusat a la primavera i a l'estiu.
La reducció s’accentuarà en les properes dècades
Aquests canvis s’aprecien en
ambdues vessants de la serralada, i configuren un escenari de reducció de la generació de recursos hídrics que ja
s'ha anat consolidant en les últimes dècades i que pot accentuar-se en el futur de complir-se les projeccions climàtiques, ja que indiquen un increment clar de les temperatures als Pirineus al llarg del segle XXI.
Segons explica el líder del projecte Piragua i investigador de la PTI Clima y Servicios Climáticos del CSIC,
Santiago Beguería, “els resultats dels models mostren de manera molt consistent que en el futur els Pirineus seran
més càlids i secs, amb un augment general de l'aridesa tant a l'espai com al temps, llevat de les zones més elevades”.
En termes generals, es produirà una
disminució progressiva de l'aportació anual dels rius pirinencs, que s'accentuarà a mesura que avanci el segle i que és més acusada en l'escenari d'emissions més pessimista. Pel que fa a l'anàlisi de la
precipitació, no s'aprecia un senyal de canvi tan robust com el de les temperatures en les últimes dècades, ja que gairebé no hi ha tendències significatives.
Segons Beguería, aquests resultats posen de relleu la
importància i la necessitat d'abordar l'adaptació al canvi climàtic en l'àmbit de la gestió dels recursos hídrics del Pirineu.
Altres notícies que et poden interessar
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Fes-te subscriptor
.jpg)
.jpg)
_(1).jpg)
.jpg)
_(1).jpg)
