Dissabte, 27 d'abril de 2024
geoparc

El Geoparc Orígens busca padrins pels doms del Mont de Conques, únics al món amb els d'Austràlia i Estats Units

La recerca ha relacionat aquestes morfologies de tova calcària amb les localitzades al planeta Mart

Pallars Digital Conques | 29 de novembre de 2023 a les 08:30
Xavi Mir, coordinador científic del Geoparc Orígens, davant d'un dom del Mont de Conques | M. Lluvich / ACN
El Geoparc Orígens està adherit des de fa més d'un any al programa Apadrina una roca de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME). Des d'aleshores s'han apadrinat nombrosos llocs d'interès geològic, però ningú s'ha interessat encara pels doms de tova calcària del Mont de Conques, al municipi d'Isona i Conca Dellà.

Es tracta d'una formació geològica única a Europa i a la resta del planeta només se'n troba a Austràlia i als Estats Units. Són espais emblemàtics en l'àmbit científic i molt poc coneguts pel públic local. Al Mont de Conques hi ha onze elements cartografiats, que han estat utilitzats com a models per a l'estudi de doms identificats al planeta Mart. Ara, es vol despertar l'interès de la gent i que algú els apadrini.
 
Apadrina una roca és un programa gratuït de voluntariat, que busca la conservació i el seguiment del patrimoni geològic. És una acció totalment gratuïta i només es demana un compromís mínim d'una visita anual per comprovar el seu estat i, en cas de detectar una incidència, comunicar-la per ser reparada.

Xavier Mir, coordinador científic del Geoparc Orígens, ha animat als ciutadans a apadrinar un lloc "tan emblemàtic" i "tan poc conegut" per la gran majoria. La recerca ha relacionat els doms del Mont de Conques amb el situat a l'interior del cràter Crommelin, al planeta Mart, donat que es podrien haver format en condicions similars.

Mir ha assegurat que calen unes "condicions úniques" per a la formació d'un dom. Fa falta una font d'aigua subterrània que surti en un punt on les característiques del terreny siguin molt planes. A més, l'aigua ha de contenir un alt percentatge de carbonat calci.

Quan es donen totes aquestes característiques es crea una morfologia dòmica molt semblant a un "volcà d'aigua". Aquestes morfologies es formen al llarg de molts anys; mig miler aproximadament. La importància de les publicacions científiques que han relacionat les morfologies del planeta Mart amb els doms es troba en el fet que la seva formació va associada a aigües subterrànies, ha remarcat Mir.
 

Oferiment a la NASA

Des del Geoparc Orígens es van posar en contacte amb la NASA per si volien provar al Mont de Conques els robots que van enviar a Mart per explorar-ne la superfície i la geologia, donades les similituds en algunes formacions. En aquell moment l'operativa del Mars Exploration Rover ja estava tancada, però des del Geoparc Orígens no descarten nous oferiments en aquest sentit.
 

L'estany és patrimoni singular del Geoparc Orígens. Foto: ACN

 

Model evolutiu dels estanys

L'estany de Basturs, juntament amb els de Banyoles i el de Montcortès, és d'origen càrstic i dels més importants de Catalunya. Tots tres tenen en comú que els abasteix aigua subterrània carregada de carbonat càlci, però els diferencia el fet que només els de Basturs s'han creat en una zona molt plana i la progressiva formació ha generat barreres circulars similars a un volcà.

A Basturs, les primeres surgències de l'aqüífer són l'estany Gran i l'estany Xic, i diferents estanys fòssils. L'estany gran de Basturs es troba en un estadi evolutiu de maduresa, però durant l'edat mitjana es va frenar el seu creixement per l'impacte humà degut al desplaçament de pedra calcària de la zona, per construir edificacions properes. L'estany Petit és un estany juvenil que també va veure truncada la seva formació per causa humana arran de la creació de drenatges artificials. A part es conserven les onze morfologies dòmiques del Mont de Conques.


Altres notícies que et poden interessar







 

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Participació