Dimarts, 25 de juny de 2024

Burocràcia al camp: demagògia o solucions

Article d'opinió de Josep Carles Vicente, responsable d’Organització d’Unió de Pagesos

Opinió Pallars | 24 d'octubre de 2023 a les 10:50
Josep Carles Vicente, responsable d'Organització d'Unió de Pagesos | Unió de Pagesos
Senyor director,

Vaig fer la meva incorporació a la pagesia el 1993. En aquell temps, l’exigència en fer papers era diferent; l’Administració la sentíem mes propera. Tots els papers per fer-me jove incorporat els vaig preparar jo mateix, perquè eren molt bàsics: contracte d’arrendament, projecte de la inversió per rebre l’ajut; i la resta de l’expedient me’l van fer omplir a l’oficina del Departament d’Agricultura a la comarca. Jo em vaig donar d’alta a la Seguretat Social i vaig anar a Hisenda per triar el règim fiscal a què hem volia acollir. A partir d’aquí, a fer de pagès i produir aliments. Un cop ja eres pagès, havies de fer la declaració dels kg produïts, si estaven subjectes a rebre ajuts de la Unió Europea, com ara es coneix l’ajut de la PAC; és clar fèiem una declaració per rebre un ajut econòmic, conseqüentment no era vist com a un problema, ja que era per rebre uns diners.

Podríem fer demagògia i dir que cal tornar a aquells vells temps, però tornar enrere no és possible. Avui les coses han canviat, les demandes socials són unes altres. Fa només 20 anys, quan començava una nova burocràcia, els tècnics del Departament venien al meu poble i en un sol dia feien la gestió de la declaració única de conreu de tots els pagesos. D’aquí, hem passat a una major complicació de la documentació i a deixar-nos sols. És a dir, la suma de registres i revisions per controlar l’activitat i per percebre ajuts, més que necessaris, s’han multiplicat. L’Administració s’ha tret del damunt l’acompanyament a la pagesia, pagesos i ramaders estem encallats a la finestreta de la cita prèvia. Tot això, fa que molts se sentin més aviat perseguits que no pas cridats a contribuir a donar una imatge responsable i eficient de la producció agrària.  

Així doncs, abocats a la gestoria, la pagesia suma una càrrega econòmica més cada cop més gran. Una angoixa afegida a les dificultats per obtenir el guany econòmic de les produccions, per l’exposició a unes adversitats climàtiques cada cop més regirades i a un mercat on som la peça feble. La majoria de la pagesia, sovint sense capacitat d’inversió, no obtenim uns guanys que donaria sentit a dedicar temps i diners a la gestió burocràtica. Molts es desmoralitzen. 

En canvi, les grans empreses o fons d’inversió aliens al sector agrari i ramader tenen la capacitat d’incorporar en les seves economies d’escala el que faci falta. Aquests podran amb tot i acapararan terres i tiraran endavant explotacions agrícoles i ramaderes de grans dimensions. Però això, ens aboca a desplaçar l’agricultura familiar, petites i mitjanes explotacions ben distribuïes al territori, menades per gent arrelada socialment a l’entorn i compromesa amb la sostenibilitat. És aquí, l’acció de l’Administració serà política: si l’excés de burocràcia perjudica els febles, decantarà el model agrari cap a l’agroindústria. Els governs han de decidir què volen fer: continuar donant cops de bastó a la pagesia o acompanyar-la. En joc està mantenir el model agrari català que tenim o carregar-se’l.

Josep Carles Vicente
Responsable d’Organització d’Unió de Pagesos
 
 Avís:
Els continguts publicats a la secció del lector Dis la teva! no necessàriament s’adiuen a la línia editorial de Pallars Digital. Aquest mitjà no es fa responsable de les opinions que aquí s’hi expressen.

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Participació