Dimarts, 16 de juliol de 2024
Sequera

​El Pallars Sobirà és la comarca catalana amb més bosc afectat per la sequera el 2022

Amb més de 2.600 hectàrees, pràcticament duplica la segona comarca amb més afectació, mentre que el Jussà es troba en quarta posició si se sumen les dades dels dos últims anys

Arnau Urgell i Vidal Pallars | 7 de juliol de 2023 a les 09:00
Imatge d'un bosc afectat per la sequera | Cedida per Acció Climàtica
Malgrat les últimes pluges, la sequera fa estralls en els boscos catalans. L'any passat, l'últim amb dades ja consolidades, més de 33.000 hectàrees van patir la manca d'aigua i de la calor extrema. Es tracta de quasi 10.500 hectàrees noves, que se sumen a les més de 22.000 hectàrees ja afectades el 2021.

Si ens fixem en el Pallars, la situació és com a mínim preocupant. ​El Pallars Sobirà és la comarca de Catalunya amb més bosc afectat per la sequera l'any 2022, amb més de 2.600 hecàrees noves. Al Pallars Jussà, en canvi, l'afectació no ha augmentat tant en relació a fa dos anys, però en el comput global figura com la quarta comarca amb més afectació, amb 3.500 hectàrees des de 2021.


Són dades de l'informe DeBoscat, la xarxa de monitoratge del Decaïment de Boscos de Catalunya, a les quals ha tingut accés Pallars Digital. Els seus impulsors, el Departament d'Acció Climàtica amb el suport dels Agents Rurals i el CREAF, assenyalen que ha estat l'any més dur pels boscos catalans d'ençà que hi ha registres, on s'ha viscut una autèntica “guerra per l'aigua”.
 

Dos anys molt durs

El 2021 un total de 22.595 hectàrees van ser afectades per la sequera i les onades de calor. Un impacte que inclou la decoloració de les fulles, la seva caiguda fora de temporada i, fins i tot, la mort. La sequera es va fer més intensa l'any següent provocant un empitjorament en unes 17.00 hectàrees d'aquestes mateixes zones i l'afectació en 10.477 hectàrees més.

D'aquesta manera, l'any passat van patir efectes severs un total de 33.072 ha de bosc, quasi un 2,4% de tota la superfície forestal. Per comparar: un camp de futbol ocupa entre 0,6 i 0,8 hectàrees i la superfície calcinada a Catalunya pels incendis forestals l'any passat va ser de 5.800, la pitjor xifra de la darrera dècada.

L'informe DeBosCat s'elabora des del 2012. En la primera edició es van registrar 40.000 hectàrees afectades, però eren dades que reflectien les afectacions d'aquell any i de tota la història passada que mai s’havia quantificat. En aquest sentit, tant Acció Climàtica com el CREAF apunta que es “tractava d'una xifra inflada” i que, sense dubte, l'any passat va ser el més dur per als boscos del nostre país.
 

Afectació al nord de Catalunya i canvi climàtic

L'impacte territorial és molt superior a la meitat nord de Catalunya. “Són boscos que quan es van començar a desenvolupar fa 50-60 anys tenien condicions molt diferents”, explica Anna Sanitjas, directora general d'Ecosistemes Forestals del Departament d'Acció Climàtica.

En aquest sentit, moltes de les forests són una fotografia d'un clima que ja ha canviat. “Hi ha espècies com l'alzina i el pi roig que pateixen molt, ja que necessiten més aigua i temperatures més baixes. En canvi, altres com el pi blanc estan molt més preparades a aquest tipus de condicions”, afegeix.
 

Anomalia de precipitació (juny 2022) i boscos afectats


La comarca amb més nova superfície afectada el 2022 va ser el Pallars Sobirà, amb més de 2.600 hectàrees. És el doble que la segona i la tercera, Osona (1.300 ha) i el Berguedà (1.200 ha).
 

Distribució de l'impacte de la sequera a les 15 comarques més afectades


Tanmateix, si ens fixem en l'afectació dels dos anys també hi apareixen la Noguera –la comarca amb més superfície: quasi: 5.000 hectàrees- i el Pallars Jussà, en quarta posició (3.558 ha). Altres zones, com el Vallès Oriental, el Solsonès o el Bages van resistir relativament bé el 2021, però ja van patir molt més l'any passat.

Per espècies, els arbres de fulla caduca com roures, alzines o faig registren molta més afectació –més de 21.000 ha- que les coníferes, és a dir, pins i avets, amb quasi 6.000. En aquest darrer cas, tanmateix, els efectes acaben arribant amb mesos o anys de retard –enguany s'està constatant un impacte major-.
 

Superfície afectada el 2022 segons tipus d'arbres


A més, els pins tenen una resposta menys elàstica: quan passen de verd a marró és que l'arbre ja ha mort, mentre que alzines i roures tenen més marge i, després del decaïment, poden rebrotar si les condicions són favorables.
 

Com evitar una “guerra per l'aigua” als boscos

El canvi climàtic ens situa en un escenari amb menys pluja, però sobretot més mal distribuïda. Tanmateix, un dels elements més desconeguts és com l'increment de la superfície forestal –actualment ja ocupa el 64% de Catalunya- i, sobretot, la seva densificació està disminuint els recursos hídrics disponibles.
 

Als nostres boscos es viu una autèntica guerra per l'aigua. La solució passa per la gestió forestal

Anna Sanitjas | Directora general d'Ecosistemes Forestals del Departament d'Acció Cimàtica

“Són els grans consumidors ocults d'aigua del nostre país”, assenyala la directora general d'Ecosistemes Forestals. De mitjana, un arbre consumeix 7.000 litres anuals i, en alguns casos, aquesta quantitat s'arriba a duplicar. En alguns ecosistemes, arriben a retenir el 80% de l'aigua de pluja, evitant que pugui escolar-se cap a rius i embassaments.

“Als nostres boscos es viu una autèntica guerra per l'aigua”, afegeix. En aquest sentit, des d'Acció Climàtica es té clar que la solució passa per la gestió forestal. “Cal tornar a treballar el bosc. Tenir menys arbres, però més valents. Més forts i amb més diàmetre. Que competeixin menys per l'aigua”, destaca Sanitjas.

De fet, projectes com el que es desenvolupa a la conca de la Muga va en aquesta direcció. Fomentar la gestió forestal a partir de crèdits de carboni per “recuperar” l'aigua que, si no es fes res, deixaria d'estar disponible en les dècades vinents a l'embassament de Darnius-Boadella.


Altres notícies que et poden interessar







 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Participació