Amb motiu de les pròximes
eleccions municipals del 28 de maig, a
Pallars Digital presentem
Cròniques municipals. Una secció d'11 capítols on cada dissabte fem un repàs històric als comicis locals que s'han celebrat a les comarques pallareses des de la recuperació dels ajuntaments democràtics, l'any 1979, fins l'actualitat.
L'any 1991 es respiraven
"vents de canvi", tal com cantava el grup Scorpions en el seu mític single. El
mur de Berlín havia caigut el novembre de 1989, i amb ell, com a peces de dòmino, els diferents règims comunistes de l'Europa de l'Est, mentre que Alemanya es reunificava l'octubre del 1990. A Catalunya, però també al Pallars, també es percebien aquests aires. Faltava poc més d'un any per a l'esdeveniment que estava transformant el país de dalt a baix: els
Jocs Olímpics de Barcelona. Abans, però, calia tornar a passar per les urnes per escollir els nous ajuntaments que viurien i gestionarien els efectes la cita olímpica.
"Canvi" també va ser la paraula més utilitzada per dos candidats que protagonitzarien el relleu a les dues capitals pallareses. A Tremp, el socialista
Víctor Orrit, regidor des del 1983, presentava una llista "amb experiència i renovació" per fer fora al convergent
Miquel Verdeny de l'alcaldia, a qui acusava de manar amb un
estil "mesquí", "dividint el poble i menyspreant les iniciatives dels altres". A més, el candidat valorava com a "
decebedora" l'etapa de 12 anys de govern de CIU a la ciutat.
També posava èmfasi en el canvi
Agustí López, nou cap de llista de
Convergència i Unió. El fins aleshores director de l'Institut de Sort acusava l'alcalde Francesc Rafel de "manca de diàleg" i de governar amb el mètode de què
"qui dia passa, any empeny".
"Cal un canvi d'aires a l'Ajuntament de Sort", sentenciava en una entrevista a
Lo Raier. En un qüestionari publicat per la revista pallaresa, on es preguntava quin pronòstic feia de cara a les eleccions, López esperava comptar amb
"el suport majoritari dels ciutadans". I no es va equivocar.
Canvi de tornes a les capitals
Tampoc va errar Víctor Orrit, que per la seva banda, i molt intel·ligentment, no va voler fer un pronòstic.
"No soc cap mag i per tant no opino", afirmava. Sense dubte, la jugada li va sortir rodona perquè un vaticini massa optimista hauria xocat amb la realitat dels resultats finals. I és que Miquel Verdeny va tornar a guanyar les eleccions, mantenint els sis regidors del 1987, però perdent més d'un centenar de vots. Orrit en guanyaria 310,
passant de 796 a 1.106 vots i cinc regidors.
Propraganda electoral de les eleccions municipals del 1991 a Tremp. Foto: XAC Premsa
Amb la victòria pírrica de Verdeny i l'ascens notable d'Orrit, la clau de l'alcaldia la tindrien les altres forces que es van presentar: els dos regidors del
Grup d'Independents de Tremp (GIT), liderats per
Jaume Altisent (5-4-4), que substituïa al finat Pepe Altisent, i el regidor de
Partit Popular, el democristià
Julià Rosell. Finalment, el candidat socialista jugaria millor les seves cartes, aconseguint l'alcaldia gràcies al pacte amb els vots dels independents i de l'edil popular.
Mentre Tremp donava la vara d'alcalde al PSC, a Sort passava justament el contrari. Després de vuit anys d'alcaldia socialista, Agustí López arrasava obtenint la
primera majoria absoluta de la capital del Pallars Sobirà, amb cinc regidors. Francesc Rafel, que havia pronosticat un empat, es quedava amb dos edils, els mateixos que la llista d'
Esquerra Catalana, liderada per
Lluís Pujal.
Orrit i López governarien les dues capitals pallareses durant 20 anys. Foto: ACN / CIU
Amb aquests canvis de tornes començaven també
els mandats dels dos alcaldes més longeus de les capitals del Pallars, esdevenint un símbol per a ambdós municipis. Víctor Orrit seria alcalde durant 20 anys, primer fins al 2003, i posteriorment entre 2007 i 2015. Agustí López, que seria president del
Consell del Sobirà durant la mateixa etapa i diputat al
Parlament de Catalunya entre l'any 2000 i el 2012, també romandria dues dècades a l'alcaldia de Sort fins que va renunciar a la reelecció l'any 2011.
Comença l'«etapa Narcís» a la Pobla
Mentrestant,
la Pobla de Segur també estava a les portes d'un tomb electoral. Els quatre anys anteriors amb
Xavier Bada com a alcalde no van resultar tan fructífers com el seu electorat -que li havia donat una majoria absoluta de set regidors- esperava. De fet, tal com recordàvem al
darrer Cròniques Municipals, el mandat del polític convergent va ser un error, tal com van reconèixer des de CIU anys després.
Així i tot, l'encara diputat al Parlament va presentar-se a la reelecció advocant al mateix temps per
"la continuïtat i la renovació", i en conjunt feia un
"balanç positiu" de l'anterior legislatura. Enfront tenia al fins aleshores número dos del PSC a la Pobla, el fotògraf
Narcís Balagué, que rellevava el dues vegades candidat Joan Font, expresident del Consell Comarcal de Muntanya del Pallars Jussà.
Balagué es presentava amb l'objectiu de donar
"un caire nou a l'Ajuntament" en considerar que en els darrers anys havia sigut
"molt personalista" i "on el batlle ha assumit molta competència i responsabilitat". Així i tot, el cap de llista utilitzava un to relativament conciliador a l'hora de parlar de Xavier Bada, qualificant-lo de persona
"cordial i servicial", però assenyalant que tenia un problema de
"voler dominar massa coses".
Xavier Bada, Narcís Balagué i Xavier Lechuga, candidats a la Pobla de Segur l'any 1991. Foto: XAC Premsa
Més contundent es mostrava el jove
Xavier Lechuga, número u de la també jove candidatura d'
Esquerra Republicana, que es presentava per primer cop a unes eleccions al municipi. La llista s'autodefinia com a
"contraposició lògica al conservadorisme i immobilisme de la Pobla", alhora que acusava Bada d'haver "deixat passar l'oportunitat per treballar" pel poble. D'altra banda, el candidat tampoc creia que Narcís Balagué fos "l'alternativa adequada".
De la mateixa manera que a Tremp, la revista
Lo Raier va demanar als tres candidats que fessin un pronòstic. Xavier Bada va ser l'únic que va evitar pronunciar-se, mentre que Balagué preveia que el PSC trauria 5 regidors, CIU 5 i ERC 1, tot i que aspirava que el resultat final fos de 6-4-1. Per la seva banda, Xavi Lechuga, més optimista, firmava un 5-4-2.
Qui més a prop va estar d'encertar la porra va ser el guanyador d'aquella la nit electoral.
El PSC va alçar-se victoriós amb el
53,01% dels vots i sis regidors, augmentant en més de 500 els suports respecte a l'any 1987. Una nova majoria absoluta que tancava la porta a un segon mandat de Bada, que perdia prop de 400 vots i un regidor, quedant-se finalment amb cinc. La gran derrotada sense dubte va ser ERC, amb només 108 paperetes i cap representant al consistori. Començaven els 12 anys de l'
etapa Narcís.
ERC, la gran absent
Tal com va passar en els casos de Tremp, Sort i la Pobla, els dos partits principals a Catalunya, CIU i PSC, van experimentar
dinàmiques contraposades al Pallars Jussà i al Pallars Sobirà. Al sud, tot i continuar sent la força més votada i la que més alcaldies conservava (9 de 14)
Convergència va patir un fort sotrac, perdent més de 500 vots. A banda de Tremp i Pobla, també va cedir els ajuntaments de Gavet de la Conca i Salàs de Pallars. En l'altra cara de la moneda, els socialistes
guanyaven més de 1.000 vots i després de quatre eleccions en blanc, per fi aconseguien governar a la comarca.
Mentrestant, al Pallars Sobirà, CIU superava el 46% dels vots i prenia el poder de vuit alcaldies. Els socialistes queien gairebé sis punts, fins al 31,74%, i perdien els ajuntaments de Sort, Baix Pallars i Espot, mentre que només conservaven els seus feus a
Soriguera i
Esterri de Cardós.
Pel que fa als
independents, passaven de 9 a 16 regidors al Jussà, amb tres alcaldies al sac (Isona, Gavet i Salàs). Al Sobirà tornaven a fer acte de presència governant en tres municipis més:
Tírvia,
Farrera i
Baix Pallars. L'altre partit que va obtenir representació al Pallars va ser el
Centre Democràtic i Social (CDS); novament a
Rialp, amb l'incombustible
Josep Mesegué, que no va notar la patacada del partit a escala nacional, i a
Espot, on imperava el sistema de llistes obertes.
Una de les grans absents en aquests comicis va ser
Esquerra Republicana. La raó és que qui es va presentar va ser un corrent crític i escindit del partit, l'
Esquerra Catalana de
Joan Hortalà. Aquesta, però, assoliria resultats molt modestos: només tres regidors al Pallars Sobirà (dos a Sort i un a Alins). L'asbsència d'ERC al Pallars, però, només seria transitòria.
Col·labora!
Aquest
article ha estat redactat gràcies a la
recerca, el
treball i l’
esforç de periodistes. Si valores la nostra feina, ara pots
donar suport al projecte:
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Fes-te subscriptor
.jpg)
