El conseller d'Educació,
Josep González-Cambray, està en aquests moments a l'ull de l'huracà de la protesta que les escoles arrenquen aquest mateix dimarts.
Una vaga de cinc dies, la més contundent dels darrers anys, que suposa tot un pols a un conseller que suma tres mesos de decisions polèmiques i que ha despertat un malestar inaudit en la comunitat educativa. El detonant de la convocatòria -la "gota que ha fet vessar el got", reconeixen els sindicats- ha estat l'anunci unilateral de l'
avançament del curs escolar, que arrencarà una setmana abans al setembre, però el memorial de greuges inclou els
nous currículums, la petició de
reducció de ràtios, l'estabilitat dels
interins,
més inversió i que els centres quedin protegits davant la
sentència judicial que obliga a impartir un 25% de classes en castellà.
Aquest dimarts, el primer dia de vaga i quan està prevista una manifestació a Barcelona que arribi fins a les portes de la conselleria, es projecta a hores d'ara com el que pot tenir més seguiment, però els sindicats també han fixat que es secundi
dimecres i dijous i el
29 i 30 de març. A més, el
23 de març està convocada una altra vaga en defensa del
model d'immersió lingüística a l'escola catalana. La compactació del sector educatiu i la bel·ligerància exhibida supera fins i tot el dels anys de les retallades. La vaga la promouen des del
sector públic i des del
concertat -s'hi adhereixen aquest dimarts i dimecres-, l'han convocat els sindicats USTEC, CCOO, la Intersindical, Professors de Secundària (Aspepc-sps), la UGT, la CGT i USOC i, en un gest inèdit, les direccions de les escoles i instituts públics de Barcelona han adreçat una
carta conjunta a Cambray per fer-li arribar el seu malestar.
El per què d'una vaga de cinc dies ha estat fruit també de discòrdia pública. Es va convocar just després de
l'anunci de Cambray del canvi de calendari escolar, que
no suposa més hores lectives per al professorat però sí començar el curs una setmana abans i haver de deixar-lo pràcticament enllestit al juliol. La mesura, ben rebuda per les famílies i per bona part dels docents al marge de les formes, se sumava a un context d'
inici caòtic del trimestre pels contagis disparats de Covid i de protocols canviants i a dues iniciatives més de la conselleria que han aixecat polseguera: els nous currículums i
el nivell C2 de català obligatori per al professorat a partir del 2024. Els sindicats han demanat reiteradament la dimissió del conseller Cambray, a qui acusen d'impulsar sense diàleg mesures que afecten estructuralment les escoles i negar-se a negociar.
La vaga va acabar sent convocada quan Cambray va negar-se a ajornar un any l'aplicació del nou calendari, que no va ser pactat prèviament amb el
Consell Escolar, i els sindicats, que al·leguen que no hi haurà prou temps per preparar-lo, han insistit que aquest no és l'únic motiu. En el llistat de reivindicacions inclouen la retirada dels nous currículums, que al·leguen que s'han plantejat de forma precipitada i hi sumen la històrica exigència d'invertir en Educació un
6% del PIB. També la reducció de ràtios a les aules -està previst que l'any que ve sigui de 20 alumnes a P3 i que es vagin reduint progressivament a la resta de grups- i l'estabilitat dels
interins. Una de les promeses del departament és que, per començar abans el curs al setembre, els nomenaments s'avançaran un mes i es faran a finals de juny perquè el juliol les plantilles estiguin completes, un fet que els sindicats posen en dubte que es compleixi.
Serveis mínims: un docent per cada tres aules
Els convocants de la protesta també assenyalen la falta de recursos per atendre les
necessitats educatives especials, l'eliminació dels terços de jornada i que, en el cas de la sentència sobre la immersió, sigui el departament i no els centres educatius qui assumeixi la responsabilitat legal. A la diana també està el tarannà del propi conseller, a qui els sindicats acusen d'actuar de forma
"autoritària i impositiva", una agror verbal que dista del que utilitzen les direccions dels centres. De fet, tot i considerar que hi ha motius per protestar, hi ha docents que discrepen de com els sindicats han gestionat la situació. Fins a tal punt, que hi ha claustres que han decidit adherir-se només a un dia o dos de la vaga perquè consideren que cinc són "excessius".
El Departament de Treball i Empresa ha fixat
serveis mínims per als sis dies de vaga de les tres properes setmanes. En l'etapa educativa d'infantil, primària i secundària -de 3 a 16 anys- hi haurà d'haver
un docent per cada tres aules. En el cas de les llars d'infants s'ha fixat uns
mínims del 50% de la plantilla, el mateix percentatge que al servei de menjador, les extraescolars i els centres d'educació especial.
El focus estarà situat aquest dimarts en el grau de seguiment de la vaga i en la repercussió que tingui sobre Cambray, tot i que Educació
manté que tant el nou calendari com els currículums s'aplicaran ja el proper curs. Però també en si, més enllà d'aquest dimarts, la convocatòria tindrà un
seguiment important la resta de dies assenyalats. El pols, tot just comença.
Altres notícies que et poden interessar
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Fes-te subscriptor
