El passat diumenge, la
història i la
genealogia van convergir en una jornada d'alta càrrega simbòlica per a un dels
llinatges amb més arrels al
Pallars: els
Castellarnau. Un centenar de persones vinculades a aquesta família es van reunir a
la Torre Castellarnau de
Sabadell, un espai que, tot i estar situat al Vallès Occidental, és un testimoni clau de l'
expansió d'aquest cognom que té el seu bressol a les muntanyes pallareses.
L’esdeveniment no només va servir com a espai de
retrobament personal, sinó com un exercici de
memòria històrica. La Torre, que antigament pertanyia al terme de
Terrassa i avui dóna nom a una urbanització i acull un restaurant, va ser l'escenari on descendents vinguts d'indrets tan distants com
Tenerife o l'
Argentina van compartir taula amb les branques que encara mantenen viu el lligam directe amb les cases pairals del
Pirineu.
Un mapa de la història pallaresa
La trobada va comptar amb una nodrida
representació de les famílies descendents de les cases històriques del Pallars i l'
Alt Urgell, autèntics nodes de poder i societat a la zona durant segles. Entre els assistents hi havia representants de
Casa el Coix d'
Alins,
Casa Nasi i
Casa Cerdà d’
Àreu,
Casa Riart d'
Esterri d’Àneu,
Casa Roya d'
Espot, el
Mas de Sarroca de
Buseu (Baix Pallars), Casa Coll de Perves (l'Alta Ribagorça), Casa Lobató de Gessa (Aran) i Casa Serni de Castellciutat (l'Alt Urgell).
Especialment emotiva va ser la presència de la delegació argentina, formada per descendents de Casa Cerdà d'Àreu i de
Casa Guillem de
Tírvia, que palesa la importància de la diàspora pallaresa cap a l'
Amèrica Llatina durant els segles XIX i XX.
Magnats del Pirineu: 15 anys de recerca
Un dels moments centrals de la jornada va ser l'anunci de la publicació del llibre
Magnats del Pirineu (Bresca Editorial, 2026). L'autor, l’historiador terrassenc
David Gràcia, ha dedicat
15 anys d'investigació a resseguir la traça d'aquest
llinatge, documentat des de l'
Edat Mitjana.
L'obra, que va comptar amb la presentació de l’editor
Alexandre Amat, aprofundeix en el paper fonamental que els Castellarnau van tenir en la configuració social i territorial de les comarques de muntanya. Segons Gràcia, el llibre analitza com la família va estendre la seva influència des de nuclis com la
Vall Ferrera cap a
Andorra, la
Cerdanya i el
Solsonès, fins a projectar-se en llocs com el
Tarragonès o l'
Empordà.
Altres notícies que et poden interessar
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi