eleccions municipals 2023

Junts accentua el perfil gestor per competir la victòria a les municipals

Al Pallars, l'únic candidat proclamat fins al moment és l'advocat Quim Delgado, que serà cap de llista de la formació a Tremp

per Oriol March / Tomàs Garcia, Barcelona | 24 de gener de 2022 a les 11:30 |
Convenció municipalista de Junts. | Junts
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de gener de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Portarem el bon Govern a tots els municipis, i en formarem part allà on sigui possible. Renunciar-hi és facilitar que altres partits ho facin. Aspirem a tot". La frase és de Jordi Sànchez, secretari general de Junts, i la va pronunciar en el consell nacional que la formació va celebrar dissabte passat per aprovar el reglament que regirà el procediment intern camí de les municipals. Unes eleccions en les quals el partit que lidera Carles Puigdemont concorre per primera vegada de manera autònoma -a les del 2019, Junts per Catalunya era encara una marca propietat del PDECat- i que aspira a convertir en una lluita a tres amb ERC i el PSC per assolir l'hegemonia municipal.

Al Pallars, de moment l'únic candidat proclamat per la formació independentista és l'advocat Quim Delgado. L'actual responsable de l'oficina del delegat del Govern a l'Alt Pirineu i Aran encapçalarà la llista de Junts per Tremp per decisió unànime de la militància del partit a la capital del Pallars Jussà. Amb el seu nomenament, la formació va apostar per una persona "de nova incorporació a la política", i precisament amb un perfil "tècnic" i gestor que Junts vol potenciar de cara a les municipals.

A l'espera del nomenament de la resta de candidats, la incògnita segueix planant sobre l'estratègia dels alcaldes pallaresos del PDECat de cara als comicis locals. Consultats per Pallars Digital, els batlles de Conca de Dalt i Llimiana, Martí Cardona i Josep Terré, expliquen que encara no han decidit si concorreran a les eleccions ni tampoc sota quines sigles ho farien en cas de presentar-se.


L'aposta independentista de Junts és nítida -la distància amb els socis de Govern per la taula de diàleg i per l'estratègia d'entesa amb Pedro Sánchez a Madrid constitueixen alguns dels pilars del projecte de la formació-, i ara s'hi suma la voluntat de treure pit per la gestió al capdavant dels departaments que lideren a la Generalitat. Cap d'ells tan rellevant, des que va arrencar la legislatura, com el d'Economia que comanda Jaume Giró, el fitxatge estrella de Junts en la formació de l'executiu. Giró és erigit com l'artífex dels pressupostos, aprovats finalment amb el vot dels comuns després del trencament amb la CUP, i la seva projecció -tan interna com externa- ha superat en ocasions la que té Jordi Puigneró, vicepresident i d'inici home fort del partit al Govern.

Tots dos van intervenir a porta tancada la setmana passada al consell nacional. El discurs del conseller d'Economia va combinar, precisament, la carpeta nacional i també la de gestió. "El valor de Junts està precisament en la seva capacitat per fer compatibles les conviccions i les responsabilitats. Avui, aquest és probablement l'únic partit de Catalunya que aspira a la independència amb total determinació i compromís i que, alhora, no renuncia a la responsabilitat de fer obra de govern", va ressaltar Giró, tal com va avançar l'Agència Efe. El discurs és l'evolució del "ser" i el "fer" que presidia la campanya a les eleccions catalanes del 14-F, amb Laura Borràs de candidata.


"Som el partit del sí al progrés", va assenyalar Sànchez. El partit ha engegat fa setmanes una campanya titulada La Catalunya del Sí en la qual els principals lideratges del partit han fet vídeos curts sobre els valors que defensa la formació. Que al projecte independentista s'hi ha sumat una aproximació favorable a grans projectes econòmics -ampliació de l'aeroport del Prat, el Hard Rock del camp de Tarragona i els Jocs Olímpics d'Hivern, per exemple- ha anat quedant clar al llarg dels últims mesos amb aliances al Parlament -algunes d'elles amb el PSC- i també en el discurs governamental.

Dirigents del partit consultats per NacióDigital assenyalen que aquesta estratègia ha de servir per créixer allà on Junts té ara més dificultats. "Això vol dir omplir els buits en vot jove i en vot metropolità", remarca un quadre territorial. Es dona per fet un resultat positiu en zones del país on acostumen a triomfar -les comarques gironines i Osona, l'eix que conformen la C-17 i la C-25-, i s'aspira a competir en les quatre capitals, de les quals només una -Girona- està en mans de Junts. L'aposta a Barcelona és Elsa Artadi, mentre que tant a Tarragona com a Lleida hi poden haver primàries més obertes.

Recta final per la incorporació de dirigents del PDECat


Segons el reglament aprovat el cap de setmana passat, qualsevol alcalde -sigui del partit que sigui- es pot fer simpatitzant de Junts abans del 28 de febrer i, si així ho estima oportú l'òrgan electoral del partit, optaria a ser reelegit de manera pràcticament automàtica. Aquesta és una part essencial de l'estratègia de "passarel·la de plata" -expressió utilitzada per un membre de la direcció de Junts- que s'ha posat en marxa per captar alcaldes del PDECat. Les esperances estan posades en aconseguir sumar al projecte veus com les de Marc Castells -Igualada- o Meritxell Roigé -Tortosa-, aprofitant que el naixement de Centrem ha generat debat al món local postconvergent.

A banda de les sortides individuals, algunes de les quals arribaran abans que acabi el mes de febrer, també hi ha una altra via: la de fer aliances amb partits d'abast comarcal o de vegueria. És el que es podria impulsar un cop alcaldes que militaven al PDECat, com Jaume Casañas, alcalde de Cunit, han posat en marxa plataformes com la de la vegueria del Penedès. Una vintena de batlles ja li fan costat, i alguns d'ells també s'han donat de baixa del partit postconvergent. "El que no pot ser és que competim entre nosaltres, perquè això és facilitar les coses al PSC i a ERC", remarquen les veus consultades. Aquesta aproximació a dirigents del PDECat no és ben vista per tothom a Junts, com s'ha comprovat en canals interns al llarg de les últimes setmanes.

En resum, les posicions són aquestes: els que s'inclinen per eixamplar les fronteres del partit, i els que donen més importància a les ferides -tan personals com polítiques- produïdes amb el trencament del del 2020. Els postconvergents disposen dels drets electorals de cara a les municipals, perquè el 2019 eren els titulars legals de la coalició Junts per Catalunya, nom del qual van perdre el control l'estiu del 2020. En la presentació pública de Centrem, formació liderada per Àngels Chacón i que inclou el PDECat, la Lliga, Convergents i Lliures, no hi va assistir cap alcalde postconvergent.

Pendents de Puigdemont


Municipals al marge, una incògnita recorre Junts: Puigdemont continuarà sent-ne el president? El líder a l'exili no s'ha pronunciat públicament sobre la qüestió, i la direcció assegura en públic no tenir-ne coneixement directe. L'expresident de la Generalitat no ha participat en cap dels dos consells nacional que ha celebrat al partit -al setembre i al gener-, però són múltiples les veus consultades que assenyalen que totes les decisions que es prenen "passen per ell". Un dirigent consultat ironitza sobre la situació: "Si finalment continua de president, ho farà per no obrir el meló de qui el substitueix".

Junts és un partit de vocació àmplia forjat per múltiples equilibris: bona part de quadres i lideratges carismàtics provenen del PDECat i de CDC, però hi ha independents -com ara Laura Borràs i el seu entorn- i també peces provinents de l'ANC en temps de la presidència de Jordi Sànchez amb presència tant a la direcció com al grup parlamentari. Sànchez és una figura controvertida de portes endins, i no són poques les veus que indiquen que el partit funcionaria "millor" amb Jordi Turull de secretari general. Fonts oficials descarten canvis immediats i assenyalen que l'exconseller de la Presidència no té cap intenció de fer moviments en aquest sentit, un cop recuperada -de manera condicional- la llibertat gràcies als indults concedits pel govern espanyol.

La prioritat de Junts és ara consolidar les figures al Govern i competir al màxim les municipals davant d'ERC i del PSC, a banda de disposar de presència àmplia en consells comarcals i diputacions. Els comicis locals són claus perquè el projecte de Puigdemont qualli al territori abans d'afrontar l'obertura d'un nou cicle que arrencarà, previsiblement a finals del 2023, amb les eleccions al Congrés dels Diputats. Qui sap si, en aquell moment, el Govern manté l'alineació designada per Pere Aragonès i Jordi Sànchez el maig del 2021, després d'un acord d'investidura que es va fer esperar.
 

Altres notícies que et poden interessar


 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació