Dilluns, 11 de novembre de 2024
Nova legislatura

Aragonès enceta la nova etapa: «El país necessita alçar de nou el cap»

El nou president pren possessió amb el combat de les desigualtats, el referèndum i l'amnistia com a prioritats d'un mandat que arrenca sota l'influx de la pandèmia i els efectes de la repressió

Oriol March Palau de la Generalitat | 25 de maig de 2021 a les 07:39
La cerimònia de presa de possessió s'ha celebrat al Pati dels Tarongers | Adrià Costa
Pere Aragonès ja és el 132è president de la Generalitat. La imposició del medalló presidencial a càrrec de Quim Torra, un acte simbòlic que representa la continuïtat històrica del càrrec, ha obert una nova etapa a Palau, ara amb ERC al capdavant d'un dels moments més convulsos de la història recent. Amb la pandèmia de baixada però un país tocat per les conseqüències socials i econòmiques que se'n deriven, i també amb un conflicte enquistat amb l'Estat que té la propera estació en la concessió -o no- dels indults als presos -alguns dels quals presents aquest vespre al Pati dels Tarongers per la presa de possessió-, Aragonès acumula reptes immediats com a president. "El país necessita alçar de nou el cap", ha diagnosticat el nou president, que ha promès el càrrec seguint la "voluntat popular" de la ciutadania expressada a les urnes.

El seu discurs ha estat breu, en la línia d'un acte que ha volgut ser tan solemne com sobri, marcat per les restriccions i per una sensació de canvi d'etapa malgrat que a Palau continuaran cohabitant-hi ERC i Junts, ara amb els equilibris alterats respecte l'anterior legislatura. Els republicans disposen ara de la litúrgia de Palau després d'uns anys en què Torra, en moltes fases de la legislatura, va mirar més a Waterloo i a Lledoners que als despatxos del Govern. Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, amb permís penitenciari, han seguit l'acte des del Palau de la Generalitat.


Han pogut escoltar com Aragonès reclamava encetar una nova etapa "republicana", marcada per la voluntat de combatre les desigualtats. "El sotrac és gran i durant massa temps no ens ha deixat avançar. Per això el país necessita alçar de nou el cap, i obrir una nova etapa. Amb tota la urgència. Sense més dilació", ha receptat el president de la Generalitat, que ha indicat que la seva tasca serà la de "desbrossar" el camí.


"Sent conscients que, qui obre pas, sol ser qui més s'embruta. Però toca arremangar-nos sense por de les esgarrinxades. És l'hora d'esllomar-nos cada dia com ningú, per superar els sotracs que dificulten el camí i recuperar, de nou, l'amplada que permet avançar a tothom, a tots i a totes, cap a la Catalunya pròspera, justa, verda, feminista i plenament lliure que volem ser", ha apuntat Aragonès. També ha remarcat, com va fer en el debat d'investidura, que centrarà esforços en fer "inevitable" l'autodeterminació i l'amnistia, principals demandes que plantejarà a Pedro Sánchez en la primera reunió que tinguin i quan es reprengui la taula de diàleg. Primer, però, vol impulsar l'acord nacional per l'autodeterminació i l'amnistia en clau catalana.

"No enganyaré a ningú. Amb tota la meva sinceritat: el repte que ens proposem és majúscul. Immens. Coneixem les dificultats que tenim a davant. Som plenament conscients de les dificultats que hem de superar, començant per una crisi social i econòmica que ens ofega, que posa en risc la cohesió del país i que accentua les desigualtats que divideixen la societat", ha ressaltat el fins ara vicepresident, que ha ressaltat que la les desigualtats són el que "divideix" el país. Davant d'això, ha proposat una República "al servei de la felicitat de tota la ciutadania".


El govern espanyol ha estat representat per Miquel Iceta, ministre de Política Territorial -era la primera vegada que coincidia amb Oriol Junqueras des que el van empresonar la tardor del 2017, un cop declarada la independència-, i també per Teresa Cunillera, delegada de l'executiu de Pedro Sánchez a Catalunya. Ada Colau, alcaldessa de Barcelona i amb qui Aragonès ha tingut interès en cultivar relació al llarg dels últims anys, també ha assistit al Pati dels Tarongers. Des del Saló Sant Jordi han seguit l'acte de presa de possessió una cinquantena de persones més.

Cerimònia simbòlica

Aragonès ha arribat a la Generalitat des del carrer del Bisbe acompanyat per la seva dona, Janina Juli, i la seva filla Clàudia, de dos anys. Abans d'entrar a Palau ha deixat un clavell sobre la llamborda Stolpersteine instal·lada fa uns mesos en record de Lluís Companys, afusellat per la dictadura franquista i últim president d'ERC en ser investit pel Parlament des de la dècada dels anys trenta del segle passat. Un cop a Palau ha estat rebut pel major dels Mossos, Josep Lluís Trapero. Ja dins l'edifici, ha observat una representació d'imatges de les vuit vegueries, un senyal -així ho destacaven des del Govern- de la presència metafòrica del país en un acte limitat per la pandèmia.

Al Pati de Carruatges, el fins ara vicepresident s'ha trobat amb una representació de treballadors públics que han participat en la lluita contra la pandèmia. Hi havia infermeres, psicòlogues, membres del personal de neteja d'hospitals, directores d'escola, personal de protecció civil i personal sanitari que s'ha dedicat a la campanya de vacunació. Amb alguns d'ells, Aragonès hi ha coincidit al llarg dels últims mesos. Després d'atendre aquests col·lectius s'ha desplaçat fins al Pati dels Tarongers, on ha homenatjat la figura dels presidents Macià i Companys davant dels seus bustos.

Puigneró, vicepresident

La jornada ha servit per anar esclarint els buits que presentava encara l'organigrama del nou Govern. Jordi Puigneró assumirà la vicepresidència, associada a la conselleria de Polítiques Digitals, Infraestructures i Agenda Urbana. Es convertirà, per tant, en la principal veu de Junts al Govern, fent de contrapès d'Aragonès. Puigneró, que va començar a guanyar pes polític amb la seva inclusió en la taula de diàleg i tenia números de ser candidat efectiu -al final va optar per no plantar cara a les primàries que va guanyar Laura Borràs folgadament-, és proper a Carles Puigdemont.


L'ascens de Puigneró té un revers, que és la caiguda del nou executiu de Damià Calvet, fins ara conseller de Territori i Sostenibilitat. Calvet s'ha acomiadat aquest dilluns del seu equip més proper al departament i no continuarà formant part de l'executiu, per bé que hi ha veus amb ascendència -especialment Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn- que haurien preferit veure'l assegut al consell executiu. El dirigent de Junts és un dels que més es va implicar perquè no hi hagués trencadissa amb el PDECat, i també un dels que va apostar amb més força per reeditar l'acord de coalició amb ERC.

D'aquesta manera, els noms confirmats de Junts en aquest Govern són aquests: Puigneró com a vicepresident i titular de Polítiques Digitals, Infraestructures i Agenda Urbana; Jaume Giró a Economia i Hisenda; Victòria Alsina a Acció Exterior i Transparència; i Josep Maria Argimon a Salut. Pel que fa a ERC, són sis els membres del Govern confirmats: Laura Vilagrà a Presidència; Joan Ignasi Elena a Interior; Josep González Cambray a Educació; Tània Verge a Feminismes i Igualtat; Roger Torrent a Empresa i Treball; i Teresa Jordà a Acció Climàtica, Agricultura i Alimentació. Els nous consellers prendran possessió del càrrec aquest dimecres, i seran anunciats demà.
 

Discurs Presa de Possessió by naciodigital on Scribd


 

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Subscriu-t'hi

Participació