Senyor director,
"
L’Oficina de Drets Civils i Polítics (ODCP) de la Generalitat ha confirmat aquest divendres l’existència d'una vintena de grups d’ultradreta que funcionen de manera coordinada i que haurien comés a Catalunya, en els últims dos anys, 328 agressions”. (
Fageda, Gerard, Diari Ara, 25/01/2019).
Aquest article no és en absolut recent, va ser publicat fa més de dos anys.
"
Las cifras son incontestables: el terrorismo de extrema derecha está en auge en Occidente. Los ataques ultras han experimentado una subida del 320% en los últimos cinco años en Europa, América del Norte y Oceanía. Son, además, cada vez más letales”. (
Saura, Gemma, La Vanguardia, 21/02/2020).
Aquest va ser publicat ja fa més d'un any.
És clar que com a societat tenim un problema greu amb l’extrema dreta, però no és pas recent sinó que s’arrossega de fa temps. Com pot ser això? La resposta és senzilla. Hi ha un silenci o desatenció institucional, de la justícia, per part dels partits polítics i alhora por de la ciutadania d’afrontar un tema i manera de pensar que, vulguem o no, ens porta a èpoques pretèrites.
A tots ens venen a la memòria casos d’agressions i atacs comesos per grups o persones d’extrema dreta o feixistes (prenem ambdues expressions com a equivalents). Quan parlem d’atacs cal incloure no solament els més greus contra les persones (atacs físics), sinó també els produïts contra els béns o contra els drets i llibertats de les persones (per exemple, la llibertat d’expressió). Des del meu punt de vista en l’univers feixista totes aquestes agressions formen part d'una única estratègia amb un únic objectiu: eliminar o subvertir la democràcia i els drets i llibertats individuals, per finalment instaurar un règim totalitari amb aparença democràtica.
Què podem fer per eliminar el feixisme?
Hi ha qui diu que no és lícit crear un cordó sanitari contra els partits feixistes a nivell institucional perquè seria tant com menystenir el dret de vot dels ciutadans que els han escollit; o que tenen els mateixos drets que qualsevol altre partit polític o, fins i tot, que l’única opció democràtica és convèncer-los amb raons.
També hi ha qui diu que els demòcrates hem de respectar la llibertat d’expressió dels feixistes, a no ser que estiguin cometent un delicte.
Hi podem estar d’acord amb aquests arguments?
Sincerament crec que no. Comparteixo totalment el raonament que no podem reconèixer la llibertat d’expressió a aquells que ens la volen negar, de la mateixa manera que hem d’evitar donar veu institucional a aquells que, en últim terme, volen eliminar les pròpies institucions i anular els drets i llibertats fonamentals de les persones.
Per tant, tal com s’ha fet en altre països (Alemanya i Itàlia), és imprescindible la prohibició de partits de caire feixista i totalitari. Però mentre això no arribi, cal que els partits democràtics aïllin sense manies els feixistes un cop han entrat dintre de les institucions, per evitar donar-los veu i influència.
A més, és imprescindible identificar i foragitar els funcionaris i servidors públics que expressen o actuen d’acord amb els seus postulats. En definitiva, cal fer fora qualsevol manifestació de feixisme de les estructures de totes les administracions públiques.
Però, per aconseguir-ho és imprescindible, en primer lloc, partits polítics compromesos, que no actuïn d’acord amb els seus interessos partidistes i en funció de si els convé o no el seu suport. Polítics que assumeixin les seves obligacions sense por a defensar els drets i les llibertats fonamentals dels ciutadans i la democràcia.
En segon lloc calen ciutadans actius en el rebuig de les actituds i comportaments feixistes. Cal superar les pors atàviques per defensar i consolidar una societat lliure i democràtica, per denunciar les agressions i atacs de caire feixista, vinguin d’on vinguin.
Perquè, en definitiva, al feixisme només se’l pot guanyar lluitant.
Quim Delgado Berengué
Advocat
.jpg)
