IMPORTANT:
Recomanem llegir les notícies de la secció
Fem-ho fàcil des de l'ordinador
perquè el format s'ajusta a les pautes de Lectura Fàcil.
En cas de fer-ho des del mòbil, cal posar-lo en format horitzontal.
El Pallars té una muntanya menys de 3 mil metres
Dia 12 de novembre de 2026
Un tècnic de Sostremetris realitzant un mesurament en un cim del Pirineu. Foto: Sostremetries
Un grup de persones expertes
ha mesurat les muntanyes del Pirineu.
Han descobert que la muntanya Sotllo Nord
fa menys de 3.000 metres.
Abans el Pallars Sobirà tenia 6 muntanyes
de 3.000 metres,
i ara en passa a tenir 5.
El grup d’experts està format per 5 aficionats
que formen part de l’associació Sostremetries.
Els agrada molt l’alta muntanya.
Ara, Catalunya continua tenint 12 muntanyes
de 3.000 metres,
també conegudes com a tresmils.
El Sotllo Nord ha sortit de la llista,
però una altra muntanya ha entrat:
l’Agulla Sud de Malavesina,
a l’Alta Ribagorça.
Amb aquest canvi,
l’Alta Ribagorça es converteix amb la comarca
amb més muntanyes de 3.000 metres.
La llista queda així:
- Alta Ribagorça: 6 tresmils.
- Pallars Sobirà: 5 tresmils.
- Val d’Aran: 1 tresmils.
Tots els tresmils del Pallars
són al massís del Montcalm,
al Pallars Sobirà.
Són aquests:
- La Pica d’Estats: 3.143 metres.
És la muntanya més alta de Catalunya.
- El Pic Verdaguer: 3.129 metres
- La Punta Gabarró: 3.115 metres.
- Pic de Sotllo: 3.073 metres
- Rodó de Canalbona: 3.004 metres
Un grup internacional d’associacions d’alpinisme
diu que una muntanya és un tresmil quan:
- Té 3.000 o més metres
- Té al menys 10 metres de prominència,
és a dir, que el cim destaqui
i es diferenciï de la resta de la muntanya.
Sostremetries ha revisat les muntanyes de Catalunya
que fan entre 2.900 i 3.000 metres, més o menys.
Han anat a 41 llocs per mesurar-los allà mateix.
Ara, Sostremetries ja ha acabat la feina a Catalunya.
Continuarà treballant a Aragó.
Allà ha de mesurar 40 muntanyes més.
Tremp rebrà gairebé 9 milions d’euros
per millorar els barris
Dia 12 de novembre de 2026
Vista aeria del nucli antic de Tremp Foto: Ajuntament de Tremp
La Generalitat ha triat Tremp
per al Pla de Barris i Viles,
un projecte per millorar 2 zones de la ciutat.
El projecte costarà 12 milions i mig d’euros.
Però la Generalitat en pagarà gairebé 9 milions.
Era la segona vegada
que Tremp intentava aconseguir el Pla de Barris.
L’última vegada,
la Generalitat va triar la Pobla de Segur.
Aquesta vegada,
Tremp va presentar el mateix projecte
amb algunes millores en temes com l’economia
i les activitats comunitàries.
Tremp és l’únic poble de l’Alt Pirineu i Aran
que ha aconseguit el Pla de Barris aquesta vegada.
Es milloraran el casc antic
i l’eixample esquerre de Tremp.
Al casc antic hi ha aquests problemes:
- Les canonades de l’aigua són molt velles.
- Alguns edificis antics estan en mal estat.
Per exemple, el campanar i el forn antic.
- Hi ha pocs espais verds.
El projecte té 27 accions.
Les accions són de 3 tipus:
1. Millorar la ciutat
- Arreglar la plaça de Catalunya.
- Fer una piscina coberta al Juncar.
- Arreglar el campanar de l’església
de la Mare de Déu de Valldeflors.
- Canviar les canonades de l’aigua del casc antic.
- Ajudar al veïnat a millorar algunes cases.
Així gastaran menys energia
i seran més fàcils d’utilitzar
per a totes les persones.
2. Cuidar el medi ambient
- Posar zones verdes a la plaça del Mercat i al parc del Juncar.
- Fer un dipòsit per guardar l’aigua de la pluja.
Així hi haurà menys problemes quan plogui molt.
- Fer una central de biomassa
per donar energia als edificis de l’Ajuntament.
Per exemple: biblioteca, poliesportiu, entre d’altres.
3. Ajudar les persones de la ciutat
- Ajudar les persones que se senten soles.
- Millorar la convivència
amb les persones de diferents països.
- Cuidar la salut de les persones del municipi.
- Ensenyar a fer servir el mòbil i l’ordinador.
- Ajudar les botigues de la ciutat.
- També arreglaran espais
les persones joves, les entitats
i les persones que necessiten habitatge.
L’objectiu del projecte
és que Tremp sigui una ciutat més verda
i on tothom hi càpiga.
Un total de 117 municipis de Catalunya
van presentar el projecte de Pla de Barris.
La Generalitat n’ha triat 33.
El cost total dels projectes suma 582 milions d’euros.
D’aquests diners, la Generalitat en pagarà 355 milions.
El Pla de Barris segueix una llei de l’any 2022.
La llei diu que els projectes
han de tenir accions de 3 tipus:
- Millorar els carrers i els edificis.
- Cuidar el medi ambient.
- Ajudar les persones del poble o ciutat.
Els projectes són per a zones
on les famílies guanyen menys diners
que a la resta de Catalunya.
També són per a zones
amb pocs serveis o pocs habitatges.
Fa 75 anys que va arribar el tren a la Pobla
Dia 16 de novembre 2026
Imatge de la commemoració dels 75 anys de l'arribada del tren a la Pobla. Foto: A. Mor / ACN
El tren va arribar a la Pobla de Segur
el 13 de novembre de 1951.
Ara fa 75 anys.
Dissabte 14 de novembre,
es va fer una celebració a la Pobla de Segur.
Es va organitzar un viatge especial
amb el Tren dels Llacs.
El tren va sortir de Lleida
i va arribar a la Pobla de Segur.
Va parar a Balaguer, Cellers,
Tremp i Salàs de Pallars.
Dins del tren hi va haver una obra de teatre.
Les persones del viatge van rebre una còpia
d’un bitllet de tren de l’any 1951.
Diferents representants polítics van fer el viatge.
Per exemple, Carles Ruiz,
el president de Ferrocarrils de la Generalitat.
També hi van participar els alcaldes i alcaldesses
de Lleida, Castell de Mur, Tremp i la Pobla de Segur
Marc Baró, alcalde la Pobla,
va explicar que el tren va portar
progrés i oportunitats a la zona.
També va explicar
que el tren havia d’arribar fins a França,
però el projecte es va aturar.
A l’alcalde li agradaria que algun dia
el tren arribés a França.
Marc Baró també diu que les persones del Pirineu
han de tenir els mateixos serveis
que la resta de Catalunya.
Carles Ruiz va dir que els trens són molt importants.
Ajuden que totes les zones del país
tinguin oportunitats de feina i de negoci.
Durant la jornada,
també es va poder visitar una exposició
sobre la història del tren, a la Pobla de Segur.
L’exposició es diu:
La força d’un territori. 75 anys del tren de la Pobla.
Aquesta exposició es pot visitar fins al mes de gener.
Després, anirà a altres pobles
per on passa la línia del tren.
El divendres 13 de novembre,
Salàs de Pallars també va celebrar
els 75 anys del tren.
Van fer:
- Una conferència sobre la història
i el futur del tren.
La van fer Sisco Farràs i Pau Noy.
- Una exposició de fotos.
- Una maqueta del tren.
El tren va ser molt important
per a la vida de Salàs.
Fins els anys 70,
moltes persones venien
a la fira del bestiar en tren.
Abans del tren,
el Pallars estava molt aïllat.
El tren va unir la plana de Lleida
amb la muntanya.
Al principi, el tren havia d’anar de Lleida
a Sant Gironç, a França.
Van començar a construir el tren
l’estiu de 1907.
A les zones de muntanya,
es van construir molts túnels i ponts
per deixar passar el tren.
Durant molts anys,
les poques inversions i la falta de manteniment
van fer que el tren funcionés cada vegada pitjor.
Als anys 80,
el govern es va plantejar tancar el tren.
Però la gent del territori va protestar molt.
Va fer una campanya que es deia “Volem lo tren”.
Gràcies a les protestes el tren no va tancar.
L’1 de gener de 2005,
Ferrocarrils de la Generalitat
va començar a gestionar la línia.
Abans la gestionava el govern d’Espanya.
Ferrocarrils de la Generalitat
va arreglar les vies i les estacions
i la circulació dels trens.
Ara el tren té molts viatgers i viatgeres.
Entre el novembre de 2025 i octubre de 2026
s’han registrat més de 500.000 viatges.
Això són més de 40.000 viatges cada mes.
L’escorxador de la Pobla de Segur torna a obrir
Dia 16 de novembre de 2026
Imatge de la signatura del contracte. Foto: Ajuntament de la Pobla de Segur
El dia 16 de novembre,
l’escorxador de la Pobla de Segur
tornarà a funcionar.
El dirigeix una cooperativa
que es diu Escorxador Pirineus.
En formen part ramaders, ramaderes
i persones de la comarca que treballen amb la carn.
Divendres 13 de novembre,
es van signar un contracte de concessió.
El contracte el van firmar Marc Baró,
alcalde de la Pobla de Segur
i Miquel Gordó, president de la cooperativa.
El contracte diu que la cooperativa
portarà l’escorxador durant 10 anys.
Però l’escorxador continua sent de l’Ajuntament.
L’Ajuntament i la cooperativa
han treballat junts per tornar a obrir l’escorxador.
L’alcalde diu que l’escorxador és molt necessari.
L’escorxador ajudarà
al futur d’aquestes feines al Pallars
i a l’economia de la comarca.
L’Ajuntament ha arreglat l’escorxador.
Ara compleix les normes de seguretat,
neteja i benestar animal
que es demanen per llei.
L’Ajuntament també ha comprat
eines de treball i maquines noves.
Tot això ha costat quasi 50 mil euros.
La Diputació de Lleida
ha donat una part dels diners.
L’escorxador va tancar el 31 de desembre de 2024
perquè l’Ajuntament no podia pagar
les despeses de manteniment.
Tremp tindrà un altre jutge l’any 2027
Dia 16 de novembre de 2026
Advocats entrant al Jutjat de Tremp, en imatge d'arxiu. Foto: ACN
L’any 2027, el jutjat de Tremp
tindrà una plaça judicial nova.
Ara a Tremp hi ha 1 jutgessa,
i l’any 2027 hi haurà 2 jutges.
Ho ha decidit el Departament de Justícia
i Qualitat Democràtica de la Generalitat.
La plaça nova treballarà en 2 tipus de casos:
- Els casos civils,
que són problemes entre persones
o entre empreses.
- Els casos d’instrucció,
és a dir, quan s’investiga un delicte
abans d’un judici.
Ara a Tremp només hi ha 1 jutgessa.
Ella fa tota aquesta feina.
Però el partit judicial de Tremp
és el més gran de Catalunya.
Inclou: 32 municipis, 3 comarques
i 24.500 habitants.
Hi ha massa feina per a 1 persona.
Per això els judicis i les sentències tarden tant.
Amb un altre jutge
la feina es farà més de pressa.
Les persones de l’Alt Pirineu i Aran
tindran un servei millor i més a prop.
La gent del territori feia temps
que demanava un altre jutge.
A finals d’octubre,
també ho van demanar
el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
i el Parlament de Catalunya.
La plaça de Tremp
forma part d’un pla més gran.
Aquest pla vol posar més jutges i jutgesses
a tot Catalunya:
- L’any 2026: 91 places noves.
- L’any 2027: 95 places noves.
Així, Catalunya passarà a tenir:
- Abans del pla: 871 places.
- L’any 2026: 962 places.
- L’any 2027: 1.057 places.
En total, seran 186 places més.
Ramon Espadaler és el conseller de Justícia.
Ell diu que hi haurà jutges nous
a tots els territoris de Catalunya.
Així, els judicis seran més ràpids
i la justícia funcionarà millor.
AMB EL SUPORT DE:
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi