El refugi de Cuberes, entre la pedra, la fusta i la palla: la versió sostenible dels tres porquets

Els murs exteriors del refugi de Cuberes, a la Reserva Nacional de Caça de Boumort, s’estan recobrint amb un centenar de bales de palla per millorar l'eficiència energètica de l'edifici. Una aposta pionera, segons l'arquitecte responsable del projecte, Josep Bunyesc.

A més, el criteri de proximitat també hi és present: la palla prové de camps de Tremp i la fusta, utilitzada a la coberta i a l'estructura de portes i finestres, s’ha reaprofitat d'uns treballs de gestió forestal del bosc de l'entorn del refugi. L'actuació té un pressupost de 160.000 euros i es preveu que estigui enllestida a finals de setembre.
 

Pedra, fusta i palla

L'arquitecte detalla que tot i que apostar per aquest sistema constructiu "molt poc usual" avui dia, cal tenir en compte que "fa més de 100 anys, totes les construccions es feien amb el material que es tenia a la vora". De fet, diu que el refugi de Cuberes n'és tot un exemple: "Els murs de l'edifici són de pedra i, evidentment, són de pedres d'aquí la vora, que es van recollir i es van apilar formant aquesta paret". Per aquest motiu, reivindica continuar aplicant aquesta mateixa lògica.

Pel que fa a la reconstrucció de la coberta, s'ha utilitzat fusta procedent del bosc de l'entorn, la qual va ser processada in situ fa un any i mig amb una serradora mòbil. Aquests treballs van permetre obtenir 25 metres cúbics de fusta en forma de llistons, bigues i taula basta.

"Aquí són una mica com els tres porquets, però que cooperen junts. Hi ha el de la pedra, perquè s'han fet les finestres més grans perquè entri més llum; hi ha el porquet de la fusta que ha fet tota l'estructura de la coberta, amb els arbres d'aquí; i, finalment, el porquet de la palla que ha fet l'aïllament tèrmic", ha exemplificat Bunyesc.
   

Millores d'ús i sostenibilitat

La façana sud es recobreix amb policarbonat, que permet l’entrada de sol a l’hivern i contribueix a una construcció d’impacte de CO₂ negativa ja que la fusta i la palla absorbeixen carboni. A diferència dels aïllants convencionals, no requereixen processos industrials i es poden retornar a la natura al final de la seva vida útil.

La reforma farà que l’edifici, de gairebé 200 metres quadrats, es mantingui calent amb una estufa de biomassa, i fins i tot amb la calor de 15 o 20 persones. Al setembre, les façanes s’acabaran amb un morter de calç que protegirà la palla, mentre que les noves finestres, més grans, serviran també per observar la fauna.

Bunyesc conclou que el projecte suposa tot un exemple de construcció sostenible, posat en pràctica en un edifici que és propietat de la Generalitat, que és qui ha assumit el cost de les obres. Així, espera que aquest model es pugui replicar en altres edificis públics i privats.

Altres notícies que et poden interessar