El transport públic al Pallars: un dret, no una sort

Senyor director,

Soc Gemma Molné, veïna de Tremp i professora de l'Institut del Pont de Suert. Escric aquestes línies arran d'un fet que, malauradament, no és puntual, sinó un reflex d'un problema estructural que patim massa sovint al nostre territori.

Aquest dimarts 13 de gener, com gairebé cada dia, em vaig desplaçar fins a l'estació de tren de la Pobla de Segur per agafar l'autobús de les 7:33h en direcció al Pont de Suert. Hi vaig arribar amb temps, a les 7:25h. Després de més de 40 minuts d'espera, i gràcies a contactar amb altres usuaris que esperaven a la parada de Tremp, vam confirmar que el servei no s'havia prestat. Sense cap avís, sense cap explicació, sense cap alternativa.

Finalment, vaig poder arribar a la feina gràcies a recursos personals i a la solidaritat d'una companya. Aquell matí no disposava de cotxe per tornar a Tremp o anar a la feina i, sense aquesta ajuda, m'hauria quedat a la Pobla de Segur sense cap alternativa. Per sort, moltes persones ens acabem espavilant com podem. Però no hauria de ser així. El problema no és si tenim alternatives puntuals, sinó que no hauríem de necessitar-les.

Diversos alumnes que depenen d'aquest transport, en canvi, no van tenir cap opció i van haver de tornar a casa, perdent un dia de classe. I, un cop més, la incidència va quedar envoltada d'un silenci absolut: treballadors de la mateixa empresa desconeixien què havia passat i els canals d'atenció al client no donaven cap resposta.

Quan un territori disposa d'un servei públic, ha de poder-hi confiar. No podem viure pendents, cada matí, de si avui tocarà o no tocarà. El transport públic no pot funcionar com una loteria. Ha de ser fiable, previsible i segur, especialment en comarques com les nostres, on no sempre hi ha alternatives immediates.

Una avaria pot passar. El que no és acceptable és que una avaria deixi els usuaris totalment desemparats, sense vehicle de substitució, sense informació clara i sense un protocol d'actuació visible. Això no és només un incident puntual, ja ens ha passat altres vegades, i és una manera de fer que transmet el missatge que al Pallars ens hem d'acostumar a serveis precaris.

La connexió entre comarques no és un luxe ni un privilegi: és un dret bàsic. Un dret que garanteix l'accés a l'educació, a la feina i a la igualtat d'oportunitats. Quan el transport públic no és sòlid ni fiable, es fomenta l'ús del vehicle privat, es dificulta la mobilitat de joves i treballadors i es posa en risc el futur del territori.

El Pallars mereix serveis dignes, eficients i a l'alçada de qualsevol altre lloc del país. No ens mereixem quedar tirats a una parada sense explicacions. No ens mereixem haver de jugar-nos cada dia si podrem arribar a la feina o a classe. Ens mereixem solucions, responsabilitats clares i un compromís real amb el territori.

Viure aquí no pot ser una penalització. Connectar comarques és un dret, i garantir-ho hauria de ser una prioritat.

Gemma Molné Pujol