La gran mentida de la sostenibilitat

Senyor director,

Quan es parla de turisme al Pallars, sovint s'invoca el concepte de sostenibilitat. Ens omplim la boca amb tot allò que evoca.

Aquest estiu ha tornat a demostrar que la sostenibilitat no encaixa amb l'actual model d'estacionalitat. Durant dues, tres o quatre setmanes d'estiu (depenent de la "sort" del municipi en qüestió), tot se satura: indrets naturals i habitats, oferta hotelera i gastronòmica, i també les activitats ofertes per professionals en l'àmbit cultural i esportiu. Tothom mor d'èxit. Les persones que ens visiten adopten sovint una actitud dèspota amb els recursos que s'ofereixen: ni es valora el que s'ofereix ni a qui ho ofereix.

Quan l'estiu acaba, ràpidament oblidem el nivell d'exigència i la mala organització, encegats per uns suposats guanys que cada cop són més escassos i més incerts. És cert: hi ha negocis i persones que treballen de forma estacional que es poden recuperar, però n'hi ha d'altres que han de seguir lluitant com si no hagués passat res. I, al cap de quatre o nou mesos, tornarem a repetir un patró caduc, motivats pel FOMO, per la por de perdre un possible client, un possible guany que mai no compensa el desgast.

L'any vinent seguirem organitzant festes i festivals en ple agost, matxacant l'entorn i els habitants, en lloc d'apostar per una desestacionalització real. No oblidem que al Pallars han sorgit festes majors i festivals de temàtica diversa de sota les pedres només per a tenir contents els visitants. I el preu a pagar sempre és més alt del que pensem. El discurs, la reivindicació dels valors del territori, és només una excusa, i la sostenibilitat es perd pel camí.

Cada estiu pregunto a col·legues de feina, altres professionals i locals com han passat l'estiu: tothom està absolutament esgotat, i percebo que el model no és sostenible. Però l'any que ve tornarem a ensopegar amb la mateixa pedra.

No oblidem que les persones que habiten i treballen al territori també són un recurs d'aquest, i aquest recurs es desgasta, s'esgota i es destrueix a marxes forçades. Si no podem gestionar l'esforç humà de forma sostenible, no podem pretendre gestionar la resta amb conceptes que sonen molt bé però que no sabem aplicar a la nostra vida diària.

Júlia Carreras