L'editorial
Columna celebra els
40 anys de la publicació de
Pedra de tartera, de
Maria Barbal, amb una
edició il·lustrada amb les il·lustracions d'Áurea López i el guió d'
I. L. Escudero. La història, protagonitzada per la
Conxa, una dona del
Pallars, reneix en aquesta
edició commemorativa del seu
40è aniversari.
Barbal creu que el llibre
manté l'essència per "la
memòria històrica" i espera que, a partir del llibre, els lectors de còmic "
s'interessin per la història i es puguin fer càrrec de què representa una
guerra i una
postguerra a partir d'una història menuda d'una família". El llibre es presentarà aquest divendres a la
Biblioteca Maria Barbal de
Tremp.
Pedra de tartera acumula aproximadament
una setantena d'edicions en editorials i col·leccions diferents i una venda que supera els
500.000 exemplars. A més, té
dos versions teatrals de la mà de
Joaquim Vilà Folch i
Marc Rosich. S’ha traduït a
18 llengües: al castellà, asturià, portuguès, romanès, alemany, francès, holandès, eslovè, servi, anglès, italià, occità, hebreu, turc, suec, hongarès, croat i àrab.
Posar cara als personatges
L'escriptora reflexiona que la
novel·la il·lustrada planteja la possibilitat de
concretar els personatges: "les seves
cares,
expressions i
estats d'ànim, els
paisatges, els
ambients, els interiors de les
cases i tantes coses que envolten la nostra vida com les
cuines o el
foc". Això, ha afegit, en el cas de la novel·la va a càrrec del lector que a mesura que va llegint va pensant i imaginant la cara dels altres personatges.
Barbal ha dit que l'obra "és ja
una nena maduríssima, que arriba molt contenta al dia d'avui". L'escriptora ha assegurat que dona
gràcies a la vida per ser aquí i celebrar-ho encara amb
energia.
Procés de creació
La il·lustradora Áurea López ha explicat que una de les dificultats que va tenir va ser sobretot
trobar documentació sobre l'any 1915 al Pallars, que "no és el mateix que el 1915 a Barcelona", ha aclarit. Ha declarat que no hi havia fotògrafs en aquell lloc per retratar activitats que tinguessin a veure en el dia a dia, que era el que li interessava.
Treball preliminar de la il·lustradora Áurea López. Foto: P. Francesch / ACN
Així, va buscar a l'
Arxiu Comarcal del Pallars Jussà per documentar-se. "I va ser
complicat perquè de vegades els feia preguntes que no podien respondre", ha indicat. L'artista ha dit que al llibre es veu com és la protagonista, la Conxa, a partir del que diuen els altres personatges d'ella. López ha dit que la seva idea inicial de la Conxa era la d"una
persona tendra". Reconeix que el més difícil de fer va ser envellir el personatge.
López ha explicat que durant el
procés de creació de les il·lustracions estava sola, però li feia preguntes concretes a Maria Barbal. "Si la pregunta no la resolia el mateix llibre o la documentació de l'arxiu,
li preguntava a ella", ha apuntat la il·lustradora.
Referent en el seu debut
Amb
Pedra de tartera, Barbal va debutar com a escriptora l'any
1985. La novel·la narra en primera persona la vida de la Conxa, que, ja gran, refà la seva trajectòria vital en una mena de
memòries que recullen, en
tres estadis vitals de la protagonista. Ambientada al Pallars, la història va des
de començaments de segle XX fins als
anys 60.
La vida de Conxa es veu marcada pels esdeveniments històrics, com l'adveniment de la
República, la
Guerra Civil o els primers anys del
franquisme, i per les característiques pròpies del seu entorn: la
pobresa de la família, el fet de sentir-se
forastera a casa dels oncles, la
dependència envers ells, el marit i els fills.
La protagonista viu l'
abandó del nucli familiar per anar a viure a casa els oncles, la pèrdua del marit mort en la Guerra Civil i l'allunyament de l'entorn geogràfic del Pallars rural a la
Barcelona urbana.
Altres notícies que et poden interessar
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
