El
Talarn Music Experience ha donat aquest dijous al vespre el tret de sortida a la seva
novena edició, i ho ha fet amb una nit marcada per l’humor i amb la complicitat de les bandes amb el públic.
Lo Quiosc es va omplir de màgia surrealista gràcies a
dues de les bandes més singulars del panorama musical català:
El Pony Pisador i
La Ludwig Band.
El Pony Pisador: entre ocells, pirates i raiers
Els primers a pujar a l’escenari van ser
El Pony Pisador, amb el seu habitual espectacle a mig camí entre un
concert i un show d’humor. Un concert amb una barreja de músiques tradicionals i ritmes més populars amb el seu segell inconfusible. No hi van faltar els moments absurds—amb coreografies
tan esbojarrades com divertides Manuals per identificar ocells o les Garotes a Premià— ni la interacció constant amb el públic, que es va deixar arrossegar per sardanes, congues i fins i tot una polca d’oros.
Un dels moments més emotius va arribar quan
van anunciar que estan treballant en una nova cançó sobre l’ofici de raier, el videoclip de la qual encara estan gravant. Aquesta peça s’emmarca dins la col·laboració amb l’
Associació Cultural de Raiers de la Pobla, i tot i que encara
no té data de publicació, pretén ser
un homenatge a la tradició raiera.
A falta d’aquesta nova peça, la banda va regalar al públic una interpretació de la
Cançó del Raier, que el públic del Pallars
va cantar a ple pulmó. El concert va acabar amb la seva cançó més icònica,
Tot és part de ser un pirata, en un final de festa que va deixar tothom amb un somriure a la cara i que va deixar el públic amb ganes del següent concert.
La Ludwig Band: quan l’absurd també emociona
A les
23h de la nit, va ser el torn de
La Ludwig Band, “el segon millor grup d’Espolla”.
Quim Carandell i companyia van desplegar un repertori combinant
temes d’èxit amb moments de
pausa teatral, silenci i complicitat amb el públic. La banda es va passejar per l’escenari i l'espai de Lo Quiosc, i fins i tot el Quim es va permetre un
descans a la barra del TME, entre broma i broma.
Les lletres, carregades d’ironia i quotidianitat, van connectar fort amb el públic, especialment en temes com
Gràcies per venir, on l’amistat, les relacions i la feina esdevenen matèria poètica i ballable.
Manela, no vull currar per vostè, una crítica aguda a la precarietat laboral
va posar el punt final al concert de la Ludwig, el qual va convertir Lo Quiosc en
una celebració col·lectiva de la vida i de la música com a eina per resistir.
La festa no s’atura
La vetllada va acabar amb sessió de
DJ Axel Pi, bateria de
Sidonie, que va fer ballar el públic fins ben entrada la nit, escalfant motors per una segona jornada, la d'aquest divendres, que promet encara més emocions, amb les actuacions destacades de
Sidonie, The Crab Apples, DJ Amable i molts més.
Perquè al Talarn Music Experience, la música no s’acaba... sinó que acaba de començar.
Altres notícies que et poden interessar
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
