El
Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres el Projecte de llei per a l'
erradicació de l'amiant, una normativa que pretén establir un
marc jurídic estricte perquè les administracions, empreses i ciutadania identifiquin i retirin definitivament aquest
material nociu, prohibit des de l'any 2001. Amb
sancions per infraccions molt greus que podrien assolir els
100.000 euros, la nova llei obligarà els municipis a elaborar
censos locals i
retirar el fibrociment de les seves propietats.
Tot i que la gran concentració d'
amiant a Catalunya es focalitza a les zones urbanes i industrials de l'àrea metropolitana, Ponent o el Delta de l'Ebre, l'impacte de les teulades de fibrociment al
Pallars també és considerable. Segons les dades actualitzades del cens de la Generalitat d'aquest abril, les comarques pallareses acumulen un total de
3.231 cobertes afectades, que sumen una superfície conjunta de
637.819 m² de material potencialment perillós.
Més de 2.600 teulades al Jussà
La distribució, però, evidencia una realitat molt asimètrica entre les dos comarques. El
Pallars Jussà concentra el gruix de la problemàtica amb
2.607 teulades censades que ocupen
546.267 m².
Isona i Conca Dellà encapçala el llistat comarcal amb diferència, registrant
776 cobertes i
189.057 m², seguida de prop per la capital,
Tremp, amb
682 teulades i
121.554 m².
De fet, els municipis de Tremp i Isona i Conca Dellà tenen cadascun més teulades de fibrociment que tot el Pallars Sobirà. Altres municipis com
Gavet de la Conca (
148) o
Abella de la Conca (
125 cobertes, però amb més de 40.000 m²) també mostren xifres elevades lligades a l'activitat agropecuària.
Impacte més residual al Sobirà
Al
Pallars Sobirà, en canvi, la presència és notablement més
moderada, fruit de dinàmiques constructives i una menor presència de grans coberts agrícoles industrials. La comarca suma
624 cobertes i
91.552 m². El municipi de
Sort és el que en registra més, amb
190 teulades i
24.244 m², seguit de
Soriguera (
114) i el
Baix Pallars (
103).
A l'extrem oposat, localitats de l'alta muntanya com
Lladorre,
Espot o
Esterri d'Àneu presenten xifres pràcticament residuals, amb menys de vuit cobertes afectades per terme municipal.
Ajuts per a la retirada
La nova normativa, que defineix l'amiant com a "
residu perillós", ha permès la creació de la
Comissió Catalana d'Erradicació de l'Amiant i un
fons específic per finançar les retirades a partir de les sancions. Per als ajuntaments pallaresos, sovint limitats en recursos tècnics i econòmics, la identificació d'aquestes estructures -moltes d'elles envellides en antics magatzems privats o finques ramaderes- suposarà un important
repte logístic.
Altres notícies que et poden interessar
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
