Després de dècades d'esforços i una lleugera davallada els anys 2020 i 2021, el
voltor negre ha tornat per quedar-se al cor del
Prepirineu. La colònia establerta a la
Reserva Nacional de Caça de Boumort, a cavall entre el
Pallars i l'Alt Urgell, ha tancat la temporada 2025 amb un balanç de
12 nous polls, consolidant una població que ja suma
66 exemplars residents.
Segons les dades facilitades per la
Fundació Trenca, l'entitat que lidera el
projecte de conservació amb la col·laboració d'
Endesa, l'any passat es van comptabilitzar
19 parelles reproductores. Dels 13 polls nascuts, 12 van sobreviure fins a emprendre el vol, el que suposa una
taxa de vol del 71%, una xifra clarament superior a la mitjana dels darrers 15 anys.
Els «sanitaris» de la muntanya
L'èxit del projecte va més enllà de la simple estadística. La recuperació del voltor negre -desaparegut de la zona a mitjans del segle XIX- és clau per a l'
equilibri ecològic. Com a aus necròfagues, actuen com els "
sanitaris" de la muntanya,
eliminant cadàvers de forma natural i evitant la propagació de
malalties.
A més, la seva presència té un
benefici climàtic indirecte: en consumir les despulles al camp, es redueix la necessitat d'incinerar animals morts. Només el 2025, aquesta gestió natural va estalviar l'emissió de 4.301 kg de CO2 a l'atmosfera.
Un exemplar de voltor negre a la Reserva de Boumort. Foto: Endesa
Una xarxa d'alimentació estratègica al territori
Un dels pilars d'aquest creixement és la xarxa de
Punts d'Alimentació Suplementària (PAS), gestionats per la Fundació Trenca amb el suport d'Endesa des del 2013. Aquests canyets permeten oferir
aliment controlat i específic -guatlles, vísceres i restes de xai- per fixar la població i atreure exemplars joves.
Actualment, la xarxa compta amb punts estratègics que ja formen part del paisatge de la zona. Es tracta de la zona de
Codó, a
Senterada; de
Siall, a
Isona i Conca Dellà, a tocar de la reserva; i de
Cal Roger, a Montferrer i Castellbò (l'Alt Urgell).
Aquests punts no només alimenten el voltor negre, sinó que
beneficien altres espècies emblemàtiques i amenaçades com el
trencalòs, l'
aufrany o el
milà reial, convertint el Prepirineu en un
refugi segur per a les grans aus necròfagues d'Europa.
Primer pla d'un exemplar de voltor negre a la Reserva de Boumort. Foto: Endesa
Cap a una colònia autònoma
L'objectiu final del projecte és que la colònia sigui totalment
autosuficient. Actualment, el 66% dels exemplars ja han nascut a la mateixa colònia de
Boumort, un indicador clar que el
relleu generacional està funcionant.
Tot i això, el projecte segueix treballant per atraure individus joves que encara no han format parella per garantir la diversitat genètica i connectar les poblacions ibèriques amb les centreeuropees.
Altres notícies que et poden interessar
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
