Un petit peix amenaça els prats submergits dels estanys pirinencs

Els prats d’isòets aquàtics dels estanys del Pirineu estan fortament amenaçats per la invasió del barb roig, un peix petit que prolifera formant denses poblacions, segons es desprèn de les conclusions del primer estudi realitzat per avaluar l’impacte dels peixos introduïts sobre els herbassars submergits dels estanys d’alta muntanya del Pirineu. 

L’informe, elaborat per un equip investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) en el marc del projecte europeu Life Limnopirineus, alerta de la necessitat d’implementar urgentment mesures de gestió per a preservar, no només els isòets, sinó la integritat ecològica d’aquests estanys, que són molt fràgils i estan protegits per la Directiva Hàbitats europea.

La investigadora del CEAB i primera autora de l'estudi, Esperança Gacia, explica que “encara que als estanys d’alta muntanya no hi viuen peixos de forma natural, històricament s’hi han introduït diverses espècies, com ara la truita i, més recentment, el barb roig, usat il·legalment com a esquer viu per a la pesca de la truita”.

A l'informe es constata com la seva introducció causa un gran impacte en la riquesa de la fauna i la qualitat d’aquests ecosistemes, a més de ser una amenaça per les mateixes truites, que acaben desapareixent. És el primer cop que s’estudia l’efecte d’aquest peix sobre els herbassars, ja que els prats subaquàtics s’havien mantingut en bon estat als Pirineus, a diferència del nord i centre d’Europa on estaven afectats.
 
Després d’estudiar 10 estanys del Parc Nacional d’Aigüestortes i del Parc Natural de l’Alt Pirineu en tres escenaris diferents (sense peixos, amb truita i amb barb roig), entre els estius del 2015 i 2016, els investigadors han comprovat que en el tercer escenari els isòets entren en regressió per la falta de llum disponible, la qual limita la seva capacitat reproductora.

El barb roig és el responsable d'aquesta manca de llum, ja que aquests peixos esgoten l’aliment present a l’aigua i remouen el sediment del fons de l’estany per cercar-ne més. Aquest fet provoca, segons detalla l'informe, l’augment de la concentració de nutrients, sediment en suspensió i el creixement desmesurat d’algues i cianobacteris, la qual cosa genera un desequilibri i una pèrdua de la transparència de l’aigua de l’estany.

L’equip investigador considera molt difícil la restauració dels isòets dels estanys en cas de desaparició, ja que la recuperació dels prats no només requereix l’eliminació dels peixos de l’estany, sinó també la restauració de la qualitat i propietats del sediment. Tot i així, un cop restablertes les condicions ambientals naturals dels estanys, la recuperació seguiria essent extremadament lenta.