Exhibició d'unitat dels alcaldes: «Que no subestimin el poble de Catalunya»

Els 712 alcaldes investigats per la Fiscalia arran de la seva implicació en el referèndum de l'1-O han estat els protagonistes aquest dissabte a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Han viscut dos actes amb gran càrrega simbòlica: primer han estat rebuts per l'alcaldessa de la capital catalana, Ada Colau, i després han travessat la plaça per anar fins a Palau, on els han Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i altres membres del Govern.

Colau ha reclamat als alcaldes que l'Estat sàpiga que Catalunya és "un sol poble", i ha matisat que el que està passant aquests dies no va "d'independència sí o no", sinó de defensa de les llibertats. Puigdemont ha volgut enviar un missatge dirigit a l'Estat: "Que no subestimin la força del poble de Cataunya".

A l’exterior, centenars de persones han fet costat al món municipal. Entre els alcaldes que han assistit a l’acte, s’hi trobaven un bon nombre de batlles pallaresos. Entre ells, els alcaldes de les capitals pallareses, Tremp i Sort: Joan Ubach i Raimon Monterde, respectivament. També s’han deixat veure alcaldes i representants d’altres municipis com els de Rialp, Llavorsí o d’Isona i Conca Dellà.
 
”Estem aquí per denunciar que centenars d'alcaldes i alcaldesses, només per voler votar, estan amenaçats de ser detinguts. És una vergonya que l'Estat sigui incapaç d'escoltar el poble de Catalunya, que és incapaç de dialogar, que intimida alcaldes i alcaldesses i mitjans de comunicació, que ordena treure cartells, que persegueix impremtes", ha assenyalat Colau, que ha expressat "tota la solidaritat" amb els batlles que defensen "allò que els ciutadans ja han expressat a les urnes".

"Catalunya té dret a decidir. I som aquí per destacar els punts comuns que tenim per sobre de les nostres diferències. Som diversos i diverses, però el país té punts en comú ferms, com és el compromís majoritari del 80% de la població que reivindica el dret a decidir el seu futur amb un referèndum", ha indicat. L'alcaldessa ha apuntat que els municipis són l'administració més propera a la ciutadania i que són capaços d'una "nova manera de fer política".
 
"L'Estat ha de saber que Catalunya és un sol poble, i això ho defensarem amb la unitat de tota la societat catalana. Ens trobaran units i unides. Això no va d'independència sí o no, trobaran un sol poble en defensa de les llibertats", ha insistit Colau, que ha tornat a fer una crida al diàleg dirigida al govern espanyol. En aquest entit, l'alcaldessa de Barcelona ha citat la carta que va enviar ahir a Mariano Rajoy i al rei Felip VI -juntament amb Puigdemont, Oriol Junqueras i Carme Forcadell- per insistir en acordar el referèndum.

Crides a la participació

Adam Tomàs (Amposta), Dolors Sabater (Badalona) i Marta Madrenas (Girona) han estat les encarregades de representar els batlles amb els seus discursos en l'acte als ajuntaments. Sabater ha assegurat que l'1-O no és el referèndum que el país "mereixia", però ha fet una crida explícita a la participació. "A l'Estat estan aflorant els fonaments antidemocràtics", ha apuntat Sabater, que ha cedit sense dubtar els locals habituals per tal que el primer dia d'octubre es voti amb normalitat.

Madrenas ha volgut deixar clar que es votarà. "Impedir el vot, l'expressió del poble, és una agressió als drets fonamentals de les persones. Cal que continuem instint en parlar de drets, i no de lleis", ha destacat l'alcaldessa de Girona, que ha insistit que Catalunya està vivint "moments fonamentals".
 
Reminiscències del 2014

La seqüència pràcticament calcada a la del 4 d'octubre del 2014, quan faltava un mes pel 9-N i quan els alcaldes van entregar les mocions aprovades a favor del dret a decidir a cada ajuntament. El context, tres anys després, és radicalment diferent: l'Estat, aquesta vegada, actua de manera implacable per evitar que l'1 d'octubre hi hagi urnes, paperetes i col·legis electorals oberts.

L'acte de suport al 75% dels batlles del país arriba només un dia després que el govern espanyol adoptés noves -i encara més draconianes- mesures de control de les despeses de la Generalitat. Mariano Rajoy, ahir a la tarda, va voler deixar clar que no cal "subestimar" la "força" de la democràcia espanyola, i també va advertir que el sobiranisme acabarà "obligant" l'Estat a arribar "allà on no vol arribar". Una advertència en tota regla que va fer que Puigdemont, des d'un míting a Badalona, li respongués que s'estava arribant a un "estat d'excepció encobert". Es referia no només a les mesures adoptades pel ministeri d'Hisenda, sinó també al fet que la Guàrdia Civil requisés 100.000 cartells del referèndum. Una actuació àmpliament celebrada per Rajoy, que va ser a Barcelona per presidir una junta directiva extraordinària del PP a Catalunya.
 
Aquest dissabte és el segon dia de la campanya de l'1-O, que va arrencar dijous a Tarragona en un acte que va congregar prop de 8.000 persones. Poques hores abans, Colau va fer públic que la Generalitat i l'Ajuntament havien arribat a un acord per tal que es pogués votar amb normalitat a Barcelona, tot i que no van oferir gaire detalls sobre la qüestió. La presència de l'alcaldessa de la capital catalana aquest dissabte no és casual: malgrat que el seu discurs sobre l'1-O no és entusiasta i insisteix que cal protegir "funcionaris i institucions", el seu partit, Catalunya en Comú cridarà a la participació l'1-O. L'escenari repressiu de l'Estat deixa poques alternatives.

Mentrestant, el Govern segueix decidit -almenys de moment- a tirar endavant el referèndum tot i les suspensions i amenaces de l'executiu estatal. El missatge que envien aquests dies Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras és que hi haurà referèndum i que es votarà amb normalitat. Els alcaldes hi juguen un paper rellevant i és per això que la Fiscalia els investiga. També hi ha una querella contra Neus Lloveras, presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), i Miquel Buch, president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM). Avui seran dos dels protagonistes de la jornada, amb alt valor simbòlic per al sobiranisme.