ós bru
Fita històrica en la reintroducció de l'ós als Pirineus amb el naixement de 10 cries
Els óssos del Pirineu desperten de la hibernació | La població arriba als 31 individus a Catalunya, bàsicament a l'Aran i al Parc Natural de l'Alt Pirineu
Redacció
3 d'abril de 2017 a les 11:44
Imatge d'un ós bru captada el 18 de març de 2017 a Lladorre | ACN
Els sistemes de seguiment i control de la població d'óssos bruns (Ursus arctos) als Pirineus han detectat les darreres setmanes que han despertat de la hibernació. Just abans d'aquest procés, a finals de l'any passat, s'havien comptabilitzat a Catalunya 31 individus d'ós bru, amb cinc mascles adults (Pyros, Goiat, Pelut, Esmolet i Pepito) i 10 femelles adultes (Hvala, Baombou, Caramelles, Boavi, Caramelita, Plume, Nheu, Fadeta i Patoune), totes elles amb cries, i una darrera óssa sense nom i sense cries.
El 2016 doncs, s'ha aconseguit una fita històrica entre la població d'óssos als Pirineus catalans des de la seva reintroducció, amb el naixement de 10 cries. L'any passat es van produir 33 atacs sobre la ramaderia i l'apicultura atribuïts als óssos, vuit d'ells al Pallars, i s'han obert 37 expedients d'indemnització.
El moviment de Goiat
Goiat ha hivernat durant 107 dies –del 28 de novembre de 2016 al 16 de març de 2017–. Durant aquests tres mesos i mig, l'ós s'ha despertat diverses vegades i ha fet alguna sortida de no més de 100 metres de distància de la cova que ocupava, situada a la Vall de Varradòs (Vall d'Aran), a més de 2.300 metres d'altitud, en una zona sense vegetació i totalment coberta per la neu.
Un cop s'ha posat en marxa ja ha recorregut tota la vall i ara es dirigeix cap a d'altres zones de l'Aran. Tot sembla indicar que està buscant carronyes per augmentar ràpidament els quilos que ha perdut durant la hibernació, aproximadament un terç del seu pes. Ben aviat començarà l'època de zel i cercarà, de forma més que probable, femelles per copular. Goiat està permanentment controlat amb el collar emissor que se li va col·locar abans d'alliberar-lo als Pirineus i que permet l'equip especial de seguiment conèixer els seus moviments, hàbits i costums.
La resta d'óssos es controlen a través del seguiment de les evidències de pas. El 2016 s'han obtingut 809 dades a Catalunya, repartides en 205 mostres de pèls; 359 contactes fotogràfics amb sistemes automàtics de fotografia, amb 4.299 instantànies; 63 contactes de vídeo de sistemes automàtics, amb 358 gravacions; 47 observacions; 87 excrements; 3 evidències d'alimentació (un formiguer depredat, una pedra aixecada i una observació de presa); i 19 petjades.
Impacte sobre la ramaderia i l'apicultura
Durant l'any passat es van produir 33 atacs sobre la ramaderia i l'apicultura atribuïts als óssos, 8 al Pallars i 25 a l'Aran, i s'han obert 37 expedients d'indemnització. La Generalitat ha indemnitzat o indemnitzarà aquests danys per un import de 9.332 euros. A través del projecte Piroslife, s'estan realitzant diferents accions per a la prevenció d'atacs. A banda del pagament dels danys ocasionats, existeix un programa de suport a ramaders i propietaris de ramats en règim extensiu de muntanya perquè agrupin els seus ramats com a mesura efectiva de protecció i de vigilància quan pasturen en zones amb presència d'ós bru.
També s'han contractat pastors i ajudants de pastors d'ovelles i cabres, vaquers i eguassers per controlar i supervisar els animals a muntanya i també es duu a terme la col·locació, el control i el manteniment de vailets elèctrics instal·lats per protegir les arnes d'explotacions apícoles contra possibles predacions.
Les actuacions encaminades a afavorir la coexistència amb aquest sector són un dels eixos principals del projecte. Representen, aproximadament, un 40% del pressupost del Piroslife, és a dir, més d'un milió d'euros, majoritàriament per al Pallars Sobirà i la Val d'Aran.
El projecte, d'altra banda, està contribuint a fomentar l'ocupació en el sector ramader local mitjançant la contractació de pastors, ajudants de pastor i vaquers, alguns dels quals s'han format a l'escola de pastors de Catalunya. D'aquesta manera, s'està recuperant la feina de pastor d'alta muntanya en aquest sector de Pirineu on gairebé s'havia perdut.
Nova cabana de pastor a Boldís
Enguany està prevista la construcció d'una nova cabana de pastor a la zona de Boldís, a Lladorre, on l'any passat se'n va cremar una, la d'Estanilles, impulsada per Acció Natura. La construcció serà del mateix format que la que va promoure l'any passat el Departament de Territori i Sostenibilitat a Salau, a la muntanya de Bonabé, també dins el Parc Natural de l'Alt Pirineu, amb criteris d'eficiència energètica i amb gran part de la fusta de pi negre procedent del mateix Parc.
El refugi donarà protecció i confort al pastor, contractat pel projecte Piroslife per vigilar el ramat oví de diferents ramaders quan pasturen a l'estiu en una zona amb presència continuada d'óssos.
També es preveu dur a terme plantacions d'arbres fruiters i arbustos de muntanya en les zones on es detecti la necessitat de millorar la connectivitat de l'hàbitat de l'ós bru, una acció liderada per la Fundació Oso Pardo, amb la col·laboració de Forestal Catalana i altres socis del projecte.
El 2016 doncs, s'ha aconseguit una fita històrica entre la població d'óssos als Pirineus catalans des de la seva reintroducció, amb el naixement de 10 cries. L'any passat es van produir 33 atacs sobre la ramaderia i l'apicultura atribuïts als óssos, vuit d'ells al Pallars, i s'han obert 37 expedients d'indemnització.
El moviment de Goiat
Goiat ha hivernat durant 107 dies –del 28 de novembre de 2016 al 16 de març de 2017–. Durant aquests tres mesos i mig, l'ós s'ha despertat diverses vegades i ha fet alguna sortida de no més de 100 metres de distància de la cova que ocupava, situada a la Vall de Varradòs (Vall d'Aran), a més de 2.300 metres d'altitud, en una zona sense vegetació i totalment coberta per la neu.
Un cop s'ha posat en marxa ja ha recorregut tota la vall i ara es dirigeix cap a d'altres zones de l'Aran. Tot sembla indicar que està buscant carronyes per augmentar ràpidament els quilos que ha perdut durant la hibernació, aproximadament un terç del seu pes. Ben aviat començarà l'època de zel i cercarà, de forma més que probable, femelles per copular. Goiat està permanentment controlat amb el collar emissor que se li va col·locar abans d'alliberar-lo als Pirineus i que permet l'equip especial de seguiment conèixer els seus moviments, hàbits i costums.
La resta d'óssos es controlen a través del seguiment de les evidències de pas. El 2016 s'han obtingut 809 dades a Catalunya, repartides en 205 mostres de pèls; 359 contactes fotogràfics amb sistemes automàtics de fotografia, amb 4.299 instantànies; 63 contactes de vídeo de sistemes automàtics, amb 358 gravacions; 47 observacions; 87 excrements; 3 evidències d'alimentació (un formiguer depredat, una pedra aixecada i una observació de presa); i 19 petjades.
Impacte sobre la ramaderia i l'apicultura
Durant l'any passat es van produir 33 atacs sobre la ramaderia i l'apicultura atribuïts als óssos, 8 al Pallars i 25 a l'Aran, i s'han obert 37 expedients d'indemnització. La Generalitat ha indemnitzat o indemnitzarà aquests danys per un import de 9.332 euros. A través del projecte Piroslife, s'estan realitzant diferents accions per a la prevenció d'atacs. A banda del pagament dels danys ocasionats, existeix un programa de suport a ramaders i propietaris de ramats en règim extensiu de muntanya perquè agrupin els seus ramats com a mesura efectiva de protecció i de vigilància quan pasturen en zones amb presència d'ós bru.
Gràfica sobre l'impacte de l'ós en la ramaderia i l'apicultura del Pirineu. Foto: Territori
També s'han contractat pastors i ajudants de pastors d'ovelles i cabres, vaquers i eguassers per controlar i supervisar els animals a muntanya i també es duu a terme la col·locació, el control i el manteniment de vailets elèctrics instal·lats per protegir les arnes d'explotacions apícoles contra possibles predacions.
Les actuacions encaminades a afavorir la coexistència amb aquest sector són un dels eixos principals del projecte. Representen, aproximadament, un 40% del pressupost del Piroslife, és a dir, més d'un milió d'euros, majoritàriament per al Pallars Sobirà i la Val d'Aran.
El projecte, d'altra banda, està contribuint a fomentar l'ocupació en el sector ramader local mitjançant la contractació de pastors, ajudants de pastor i vaquers, alguns dels quals s'han format a l'escola de pastors de Catalunya. D'aquesta manera, s'està recuperant la feina de pastor d'alta muntanya en aquest sector de Pirineu on gairebé s'havia perdut.
Nova cabana de pastor a Boldís
Enguany està prevista la construcció d'una nova cabana de pastor a la zona de Boldís, a Lladorre, on l'any passat se'n va cremar una, la d'Estanilles, impulsada per Acció Natura. La construcció serà del mateix format que la que va promoure l'any passat el Departament de Territori i Sostenibilitat a Salau, a la muntanya de Bonabé, també dins el Parc Natural de l'Alt Pirineu, amb criteris d'eficiència energètica i amb gran part de la fusta de pi negre procedent del mateix Parc.
El refugi donarà protecció i confort al pastor, contractat pel projecte Piroslife per vigilar el ramat oví de diferents ramaders quan pasturen a l'estiu en una zona amb presència continuada d'óssos.
També es preveu dur a terme plantacions d'arbres fruiters i arbustos de muntanya en les zones on es detecti la necessitat de millorar la connectivitat de l'hàbitat de l'ós bru, una acció liderada per la Fundació Oso Pardo, amb la col·laboració de Forestal Catalana i altres socis del projecte.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Lo més llegit
Ara a portada
A mes de tirar escurçors i cerpotes des de els helicopters, podrien pujar totes les solteres del departament que els hi muntaríem una excursió pels prats de dall, els ensenyaríem a fer secles i si n'hi hagués alguna d'aplicada a menar tota mena d'ungulats
Alicia, en el pais de las maravillas...
Desde ca'n fanga, això de tornar a portar osos, es veu com una tasca històrica.
Ara els falte fer recompte d'escurçons i scorpins autòctons, per si s'han de repoblar, per mantenir l'equilibri de depredadors...
Auquí no s´escolta ni a Déu, fant el que els hi hóna la gana buscant subvencions per perpetuar l´espècie (doble sentit). Aviat hi haurà més ossos que pallaresos.
Els que vindran ja s´ho trobaran! PROU D´IMPOSICIONS !!!!!!!!!!!
Crec que a molts de Cardós Vos he dit les múltiples vegades què m'he trobat l'óssa. Sempre èlla m'ha flairat avans i sempre marxant de ma presència. Àme ès ulleres veus que se te va girant miran-te durant sa "fugida" de l'home. As Parcs Leon-asturians-cantabrians, mai m'ha atacat cap féra ferotge malgrat que'ls governs locals han protegit amb portes de ferro les parades d'autocars, hórreos i les poques granges de llet que hi queden (fan vindre la llet "asturiana" de França). El major perill que tenen è el llóp que arribe a tocar de mar (mès de 100 Kms. del seu hàbitat normal!) i molta gent s'oferíx a mostrar-te-los a la nit.
Sense dubte, la fauna salvatge se'ls ha escapat de les mans! Cal fer una bona prevenció entre Nantri i el Parc per mantenir la sostenibil.litat conjunta (Territòri-Administració) per no trobar el plor, dolor, desesperació i silènci administratíu negatiu que trobem a Asturias i rodalíes, en ramaders i agricultors que han tingut d'abandonar, llàgrimes als úlls, ses finques i cases en pobles petits ont ès llops passegen pels carrers i .... és molt trist! Mai voldrí que assò passéssa a casa nostra! Una petita reflexió : tal vegada fer el "Parc sostenible entre TOTS", no ès millor que fer una "sostenibil.litat i dinamització de Nostres muntanyes i valls?". Crec que caldrí meditar-ho ja que conjuntament (ho he vist en altres Reserves de la Biosfera: molt mès que un Parc Natural) funcióna i, anant per separat, sempre guanya el més fort...
Cardós és una meravella tant des del paisatge, l'aigua, la bellesa, la bondat dels habitants, els ecosistemes, la geología, la fauna salvatge...UNA JOÏA per regalar a les futúres generacións i una bona font d'ingressos com a Costa Rica (gairebé tot el país ès Parc) ò Amboseli, ont un sol caçador dels "cinc grans" paga mès d'un milió de $, per cada exemplar i Tothom hi súca, però ara, ací i assò no ès encara factible. Crec en apostar pels qui ara sou joves i les generacións que vindràn. Si he molestat algú, demano humilment perdó!
Això s'ha de celebrar, una fita històrica semblant. D'aquí poc també celebrarem que s'ha sobrepassat el senglar número 100.000 i farem la festa del senglar!!! A la rifa es sortejarà una furgada al troç de l'agraciat
Quina alegria!!! Això si que són bones notícies, més óssos al Pirineu!!! Quanta fauna salvatge al Pirineu!!! Més natura!!! Aviat se n'aniran a hivernar en alguna pista i ja no ens hi podrem atansar en 100 metres!!! Que guai!!! Més restriccions a l'accés al medi!!! Farem pagar per anar a buscar bolets, que es això d'anar a buscar bolets de franc!!! A més farem una app per la pesca ara que ja no queden gaires truites!!! Haurem de posar molts més vigilants perque no es malmeti aquest tresor que tenim!!! Plantarem fruiters per tota aquesta fauna i això generarà llocs de treball!!! Farem una cooperativa per rendabilitzar-ho tot plegat!!! Ohhh soc feliç, tenim el futur garantit!!!