1 de 10

Posen emissors als últims sis voltors negres que es reintroduiran al Pirineu

Actualment Boumort i Alinyà acullen unes dotze parelles d'aquests rapinyaires

per ACN, 25 de maig de 2016 a les 10:29 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de maig de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Especialistes prenen mides d'un voltor negre que ja ha estat marcat. Foto: ACN


Les diferents organitzacions encarregades del programa de reintroducció del voltor negre al Pirineu han marcat i posat emissors als últims sis exemplars de l'espècie que es reintroduiran. Els rapinyaires han estat equipats amb un emissor GPS i uns terrestres per a poder fer un seguiment complet de tot el que fan quan els deixin en llibertat. A més, de posar les anelles habituals, la de lectura a distància i l'oficial, se'ls ha decolorat les ales per tal de poder-los reconèixer a distància.


Un cop han estat posats els emissors, anellats i decolorats, han rebut una revisió veterinària completa per assegurar el seu estat de salut i saber que estan preparats per a tornar a viure el llibertat. El programa de reintroducció del voltor negre al Pirineu va començar l'any 2007 gràcies a la col·laboració entre la Generalitat, Grupo de Rehabilitación de la Fauna Autóctona y de su hábitat (GREFA), Trenca i Catalunya Caixa.

Entre tres setmanes i un mes és el que tardaran aquests sis voltors negres a volar el cel del Pirineu. Un cop han estat marcats i ben identificats han tornat a la gàbia d'aclimatació a l'espera de ser alliberats. El president de GREFA, Ernesto Álvarez, ha senyalat que "aquests animals han estat un any i mig a la gàbia de la muntanya d'Alinyà, en uns dies es reintroduiran al medi i passaran a formar part de la reserva d'Alinyà". Álvarez ha apuntat que "els emissors són importants per a fer-ne un bon seguiment, veure que fan, com es comporten, si s'adapten bé i saber que no corren cap perill".


Actualment a la reserva d'Alinyà i Boumort hi viuen unes dotze parelles de voltor negre que s'hi han reintroduït els darrers nou anys. D'aquests exemplars n'hi ha que s'han portat de centres de recuperació, altres s'han criat amb captivitat i d'altres, una petita part, és població autòctona que ja ha nascut a la reserva. Álvarez valora molt positivament aquest fet, ja que "el voltor negre va desaparèixer de la zona fa uns 100 anys".
 

Primer pla d'un dels voltors negres que s'han marcat. Foto: ACN


El president de GREFA explica que un dels objectius importants de projecte, a part de recuperar la població d'aquest rapinyaire al Pirineu i crear una població estable, és crear una comunicació entre aquestes poblacions i les altres de la península. A més, de crear un punt de pas de les aus entre la península i la resta d'Europa. El gestor de La Muntanya d'Alinyà, Jordi Dalmau, ha manifestat que "el marcatge i posterior obertura de la porta suposa la culminació i punt final del projecte de reintroducció del voltor negre".

El voltor negre és un gran rapinyaire, no assoleix la maduresa sexual fins als sis anys, fan niu als arbres no a les roques, fan un niu molt voluminós, un cop estableixen fixen un territori viuen permanentment allà. Mentre que d'adults són més sedentaris, de joves són més erràtics d'aquí que puguin anar a colonitzar altres zones, viuen entre 30 i 40 anys.

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Participació