LA DIÀSPORA

«Molta gent assumeix que al Pallars no hi ha oportunitats»

Fill de Llagunes, Jordi Cortina resideix a Dublín, on treballa per a una multinacional de renom

per Judit Nadal, 30 de desembre de 2015 a les 12:28 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de desembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Jordi Cortina amb el nou QuarkTM SE d'Intel® que han dissenyat. Foto: Jordi Cortina


Per concloure aquest 2015 i començar un nou any ple de propòsits i il·lusions parlem amb l'enginyer electrònic Jordi Cortina. Nascut a Llagunes el 1986, actualment viu a Irlanda per motius de feina. Allà treballa per a Intel Corporation, una empresa multinacional que fabrica microprocessadors, circuits integrats, així com altres tipus de dispositius electrònics que lideren les tendències tecnològiques dels darrers temps. 


Què et va portar a anar a Dublín? 

Per tal d'acabar el màster vaig fer la meva tesis, durant uns sis mesos, a la ciutat irlandesa de Limerick. Aprofitant que estava allà, vaig enviar el meu currículum a empreses que m'interessaven i, un cop vaig tornar a Barcelona, van trucar-me d'Intel. Aquest gener farà uns tres anys i mig que hi treballo.

 
I exactament, què hi fas a Intel?

Formo part de l'equip Quark que es dedica al disseny de SoCs (system-on-a-chip) de molt baix consum.

Tot això em sona a xinès... què és un SoC?

És tracta d'un circuit integrat, és a dir, un xip o microxip format per un processador i el conjunt de circuits electrònics o blocs funcionals de hardware que satisfà l'aplicació d'un producte específic. Aquests estan encarats al mercat dels IoT (Internet of Things), és a dir, a una xarxa de dispositius electrònics connectats a Internet, amb aplicacions molt diverses com ara biomèdiques, domòtiques, etc. 

És el que sempre havies desitjat? 

No sé si era el que sempre havia desitjat, però sí una de les meves il·lusions des de petit. 

Què se sent al treballar per a Intel Corporation? 

Existeix un tracte impecable de cara al treballador que potser és difícil de trobar en altres multinacionals. La contínua formació a través de cursos està present al meu dia a dia. 

Degut a la possibilitat de treballar a distància que ofereixen algunes empreses... creus que podries fer el mateix que fas des del Pallars?

Crec que sí que podria, tot i això, treballar de manera presencial em facilita la feina; el meu equip està compost d'uns 200 enginyers.

Què aconsellaries a algú que s'està plantejant anar a treballar a Irlanda?

Que s’emporti un paraigües, que miri força pel·lícules irlandeses (ja que allà tenen multitud d’accents) i que tingui ganes de submergir-se en la cultura del país.
 

Jordi Cortina experimentant la cultura de pubs irlandesos. Foto: Jordi Cortina


Ara que estem en èpoques festives, com es viu el Nadal en la cultura irlandesa? 

Molt similar a Catalunya. Irlanda és un país molt catòlic; com a anècdota podria dir-te que al restaurant de la feina sonen nadales permanentment.

Et penedeixes d'haver marxat o, si es donés el cas, ho tornaries a fer?

No me'n penedeixo, al contrari, estic molt content d'haver marxat. Penso que és una experiència que et permet aprendre moltes coses, a part de l'idioma corresponent, és clar.  

A què has renunciat per anar a viure a l'estranger?

A la família, als amics, a Llagunes i al Pallars. 

Amb quina freqüència visites la teva terra natal? 

Tot i tenir una mica menys de vacances que a Catalunya intento venir cada dos o tres mesos. Unes cinc vegades a l'any. 

Tot i la divergència en els vostres camins, segueixes conservant la colla d'amics?

I tant! Fins i tot alguns m'han vingut a veure. 

Has portat als teus amics de fora aquí?

Encara no ho he fet. 

Com es veu el Pallars des d'allà? 

El veig com el meu lloc de vacances, on vaig quan necessito respirar o passar una bona estona. La qualitat de vida al Pallars és excepcional. 

Què és el que trobes més a faltar?

Anar a Llagunes a veure la família, sortir a prendre alguna cosa amb els amics... en general la tranquil·litat que s'hi respira. 
 

De visita a Kylemore Abbey, un convent de monges benedictines situat a Connemara. Foto: Jordi Cortina


Es diu que qui perd els orígens, perd la identitat... et veus tornant?

I tant! Sens dubte, sóc del Pallars i sóc conscient que m'agradaria tornar-hi. 

Com t'informes del dia a dia de la comarca? 

Gràcies al Whatsapp, als meus pares i, últimament, també a través de diari Pallars Digital. 

Com situes el Pallars al mapamundi?

Utilitzo Andorra com a punt de referència, molts irlandesos ho coneixen perquè van a esquiar-hi a l'hivern. 

Com vendries el Pallars a la gent de fora?

Destacaria la qualitat paisatgística, ja que tenim indrets preciosos, i la qualitat culinària, ja que també tenim restaurants de gama alta. 

Va... mulla't una mica per a concloure la secció: què creus que necessita el Pallars?

Aquesta és una pregunta molt difícil. Pot sonar utòpic i incoherent que jo mateix estigui dient això però... molta gent assumeix que al Pallars no hi ha oportunitats, i és precisament aquest fet el que fa que el potencial de la comarca sigui més alt del que la gent pensa per albergar segons quin tipus de negoci. Sincerament penso que és necessari un canvi de mentalitat. No fa falta tenir el port a la vora per tal de garantir l'èxit del negoci, amb això no estic dient que s'hagi de treballar a distància, sinó al contrari. Es necessita gent amb idees i valentia, que prioritzin la qualitat de vida i instaurin el negoci per tal de crear llocs de treball aquí al Pallars. 
 
EL TEST DEL BON PALLARÈS

Un menjar pallarès:
El farcit de Carnaval

Una paraula pallaresa que mantens:
Totes les que puc, potser "a fe de Déu"

Un indret del Pallars:
Montcortès

Un pallarès il·lustre:
Juli de Rada

Un record:
Ajudar a "fer secla" al meu pare, i a caure-hi també

El que més t'agrada:
Que ens coneixem tots i hi ha un ambient familiar

El que menys:
També que ens coneixem tots i, per tant, no hi ha tanta intimitat. Tothom pot saber el que fas

Un amic:
La colla de Peramea, la de la Vall Ferrera, la de la Vall d'Àssua, la de Sort... Espero no deixar-me'n cap!

Un/a professor/a:
Miguel Colom

Una festa major:
La de Llagunes, sense cap mena de dubte

 

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació