ENTREVISTA

Josep Queró: «Els nens que creixen en un entorn rural són més autònoms»

Conversem amb Josep Queró, mestre i director de l'Escola Àngel Serafí i Casanovas de Sort

per Darío Albert, 15 de novembre de 2015 a les 12:20 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de novembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Josep Queró és mestre i director de l'Escola Àngel Serafí Casanovas de Sort. Foto: Jordi Ubach


Des de fa més de 10 anys, en Josep Queró imparteix l'assignatura d'educació física a l'Escola Àngel Serafí Casanovas de Sort; i actualment és el director del centre. Des del principi va veure clar que s'havia de combinar l'educació amb un dels recursos que fan que Sort sigui excepcional: la natura. Els alumnes combinen les matemàtiques, el català i la plàstica amb classes de piragüisme i esquí. 


Què el va portar a ser mestre?

Sobretot van ser les ganes d'incorporar-me a un món molt viu, com és l'educació i sentir-me motivat per ser partícip en l'ensenyament dels infants.


Què ha canviat des que va començar fins ara?

Han variat moltes coses; però el canvi més substancial és la relació entre l'alumne i el professor. Abans hi havia una distància molt gran i ara s’ha reduït. Hem passat de l'autoritat a la interrelació. Ara encara hi ha una certa autoritat, perquè el professor ho és, però la relació amb els seus alumnes és molt més propera i fluïda. S'estableixen moltes més complicitats. 

Com veu la situació actual de l'educació?

L'educació ha variat molt des de fa un període d'anys a l'actual: la manera com s'ensenya, l'interès dels nens i nenes per aprendre... Actualment l'alumne té uns interessos i una informació que abans no tenia. L'educació ha deixat de ser tancada, hermètica. Aquest canvi fa que ara l'infant tingui moltes possibilitats de viure experiències noves i que després pugui encaminar el seu futur. 

La digitalització de les aules afavoreix l'educació?

A l'escola de Sort totes les aules tenen pissarres digitals i tots els professors les fan servir. Això comporta un element molt gran per al docent i motivador per a l'alumne. Les classes són més visuals, més clares, i els nens i nenes tenen més facilitat per aprendre. 

La tecnologia està entrant massa aviat a la vida dels nens i nenes? Ara és comú veure com infants, cada cop més petits, agafen la tablet dels seus pares per jugar...
 
Estem davant d'una realitat concreta i no la podem negar. Vivim en un món on hi ha molta informació i a l'abast dels nens. Estem en l'època de les tecnologies i els infants tenen un domini dels mitjans molt gran, a vegades més gran que el coneixement dels mateixos professors. 
 

Queró, a l'esquerra de la imatge, en la visita d'Artur Mas a l'escola el passat febrer. Foto: Jordi Ubach


Com s'ha viscut a Sort els canvis dels últims anys? 

El canvi que més hem patit és l'augment de la ràtio. Ara hi ha 264 nens i nenes a l'escola per a 22 docents. A més, com que tenim alumnes amb necessitats educatives especials, tenim una mestra i una auxiliar especialitzades, que les compartim amb l'Institut de Sort. A l'escola, però, havíem arribat a tenir 30 professors. Som menys alumnes, però molts menys professors. L'augment de la ràtio perjudica els alumnes. Amb una proporció d'infants per professor baixa la relació que s'estableix a l'aula és més individualitzada, es pot fer arribar la informació més directament i l'alumne l'entén més fàcilment.

I els intents de convertir el castellà en llengua vehicular?

A Sort hi ha molts pocs nens immigrants, l'ambient que hi ha és catalanoparlant. La immersió lingüística permet que l'infant que arriba, sobretot, de Sud-Amèrica o Romania, en un període curt de temps està totalment integrat al territori, la població i els amics.

Sort està en un entorn natural excepcional. Com es combina l'educació amb la natura?

Quan vaig arribar a Sort vaig tenir molt clar que una de les relacions que havia de tenir l'alumnat era amb l'entorn natural; i l'educació física em donava moltes possibilitats d'aconseguir-ho. A partir de 2n de primària, dins el currículum d'aquesta assignatura hi formen part el piragüisme i l'esquí. L'objectiu bàsic és que tots els nens d'aquí puguin aprendre a anar en piragua i en esquí. I després, si tenen més ganes i capacitat, puguin endinsar-se més i, fins i tot, arribar a competir.

Què pot diferenciar un nen o nena que ha crescut en un entorn rural d'un de ciutat?

He estat mestre molt de temps a Lleida i he pogut comprovar que, en aquests moments, els entorns rurals o urbans no estan tan marcats. Hi ha una simbiosi entre el poble i la ciutat. Només les experiències que ells viuen poden marcar la diferència: l'entorn, les relacions humanes, etc. Això sí, els nens que creixen en un entorn rural tenen un avantatge molt gran: aquí, l'autonomia és molt més gran. Que puguin sortir a jugar al carrer sols, anar a buscar els seus amics... i que ho facin en un entorn físic excepcional fa que l'autonomia de l'infant creixi.

Fa pocs dies hi va haver polèmica a l'Escola Valldeflors de Tremp perquè una desena de famílies es van negar a portar els seus fills a una visita a l'AGBS. Què en pensa?

És un tema que a nosaltres no ens hauria passat perquè no haguéssim fet aquesta proposta. En temes que poden portar conflictes, més val la pena no tocar-los. L'educació és una cosa molt viva i els docents ens hem d'adaptar als temps que corren i a la realitat en que vivim.

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació