Brutícia l'endemà de la festa

Quina vergonya,el poc espai natural que tenim al poblé i estigui en aquest l'amentable estat. El mobiliari en el que juguen els infants,qui es el responsable del manteniment. Ah! i per no parlar de les cagades de gos que invadeixen tot Tremp.

El problema, crec, és més de base: no estava prohibit el botellón? On són els cossos de seguretat de matinada?

A veure, si la història no és si fan botellón o no. Si elS adolescents associen festa amb alcohol, doncs això ha passat sempre i potser sí que és un problema... però aquest no és el tema. El quid esta en que per a què tu t'ho passis bé, no has de destrossar ni embrutar res, i privar a un altre de gaudir d'aquell mateix espai que tu has utilitzat un moment abans. I com s'aconsegueix això... doncs amb CIVISME. Que vols anar a fer botellón?, doncs perfecte, les mateixes bosses que portes les botelles plenes, doncs les utilitzes per portar-te els envasos buits.... Fàcil, oi? Si tot plegat és tenir EDUCACIÓ i no pensar que sempre vindrà al darrera algú que t'ho netejarà.... En fi.... I no ens queixem dels adolecents... que els que recullen la caca del gos amb una bossa de plàstic... per després tirar la bossa de plàstic on a qualsevol lloc o enterrar-la.... també no sé quin adjectiu els hi donaria... En fi.. Sentit comú, civisme i RESPONSABILITAT.

Primera reflexió: El més fàcil sempre és delegar la responsabilitat en els altres. Segona: I si valorem el fet en el seu conjunt? Ens agrada el resultat d'aquests fets? És només la brutícia el problema? Quines necessitats i mancances expressa el fenomen botellón? Què provoquem si ens limitem a netejar el resultat? Què podríem fer tots plegats per promoure una manera de passar-s'ho bé més responsable? Si plantegem l'escenari de l'espai públic com un espai de construcció de ciutadania, d'aprenentatge de convivència i de l'espai comú, com l'espai on podem delimitar què vol dir ser un poble... Potser podríem plantejar-nos com abordar les festes com una oportunitat "transformadora" i procurar que per molta disbauxa que calgui (sovint necessària) hi hagi sempre la corresponent dosi de responsabilitat. I això no és gens senzill. Si ja ens costa individualment, col·lectivament encara ens costa més quan no hi ha l'hàbit. I l'habit es construeix amb perseverança. El problema s'ha d'abordar comunitàriament (el poble) per assumir tots plegats les responsabilitats de fer les coses millor. Però ens trobem amb el primer problema! Quins espais comunitaris (no necessàriament físics) tenim? I qui diu espais diu projectes? On es troba la comunitat, més enllà del grup d'amics? On construïm comunitat? Aquest és un primer front de batalla. Cal afavorir aquests espais i projectes col·lectius, donar suport als que ja hi pugui haver connectant-los amb els veïns d'aquests, fent-los créixer... Probablement serà una tasca difícil, en què caldrà saber donar un toc d'atenció a determinades pràctiques (el botellón p.e.) però també caldrà repensar el model de festa que tenim i veure com tots plegats som capaços de contribuir a passar-nos-ho bé (no només els joves adolescents tenen aquesta necessitat ; ) essent responsables... i potser hem de fer algunes coses d'una altra manera. I potser hem d'aprendre a passar-nos-ho bé més sovint perquè no sigui tant necessari rebentar les ganes en un sol dia... Potser que tots plegats fem un esforç, no? Els símils no són mai a gust de tothom i es presten a males interpretacions però... en aquest cas em ve al cap el símil amb el foc. El foc és bonic i reconfortant, però pot ser devastador. I per evitar incendis cal cuidar el territori (identificant pràctiques potser poc valorades que hi contribueixen) i promovent fins i tot cremes, això si controlades i fetes amb enteniment. El binomi llibertat / responsabilitat (i respecte) han de ser inseparables en els nostres caps, perquè cada vegada més ho siguin també en els nostres actes.

Quina vergonya!!!