Dimarts, 25 de juny de 2024
Eleccions al Parlament 2024

L'independentisme manté la majoria tot i la davallada: la segona lectura dels resultats del 12-M al Pallars

L'auge de l'extrema dreta, l'alta participació al Sobirà i la incidència dels candidats als seus municipis, entre les qüestions més destacades

Tomàs Garcia Espot Pallars | 15 de maig de 2024 a les 15:18
Una dona votant a Tremp el 12 de maig | TGE

Els partits independentistes han aconseguit mantenir la majoria dels vots al Pallars tot i la important davallada d'Esquerra Republicana i la CUP. Aquesta és una de les dades més destacades d'una segona lectura -més pausada- dels resultats de les eleccions al Parlament del passat 12 de maig en clau pallaresa.

 
Sumant-hi els vots de Junts -de nou primera força a les comarques pallareses- l'independentisme aglutina el 61% dels sufragis al Pallars Jussà i prop del 70% al Pallars Sobirà. Així i tot, en comparació amb els comicis del 2021, el suport a l'autodeterminació perd múscul: més de 7 punts menys al sud i 4 punts menys al nord.
 


 

L'extrema dreta guanya adeptes

Una altra dada a analitzar és l'avenç de l'extrema dreta a casa nostra. Els principals partits a Catalunya -Aliança Catalana Vox- han guanyat vots a les comarques pallareses, i representen el 8,32% del total al Pallars Jussà i el 4,58% al Sobirà. A la primera comarca, la formació de Sílvia Orriols ha sumat el 5% dels vots (277), mentre que a la segona ha aconseguit el 2,93% de les paperetes (101).

 
Mentrestant, a l'extrema dreta espanyolista l'han votat el 3,22% dels ciutadans del sud (184), mentre que al nord el suport ha sigut menys significatiu: 57 persones (l'1,65% del cens electoral). On més suport acumula el partit d'Abascal torna a ser a Talarn, on ha obtingut el 14,6% dels vots, més de 5 punts més que el 2021.

 
 

El Pallars Sobirà registra la millor participació de Lleida

Una altra de les dades més significatives d'aquestes eleccions és la participació. Si bé a les dos comarques pallareses l'afluència de votants ha caigut respecte a fa tres anys (-0,64% al Pallars Jussà i -3,23 al Sobirà) aquesta última -amb un 62,9%- és la comarca amb la participació més alta de tota la demarcació de Lleida.

D'altra banda, el Pallars Jussà, amb un 57,64%, és la setena amb més votants de la circumscripció i la segona de l'Alt Pirineu i Aran, just per darrere del Pallars Sobirà. En aquests dos territoris, els municipis amb més abstenció han sigut Talarn (56,66%) i Senterada (49,57%).

 
 

Els candidats pallaresos es fan notar als seus municipis

Per municipis, l'efecte dels candidats pallaresos -tots tres futurs diputats- s'ha fet notar tant en la participació com en el suport als seus respectius partits. L'exemple més clar és a Isona i Conca Dellà, on la seva alcaldessa i cap de llista de Junts, Jeannine Abella, va imposar-se amb claredat, assolint el 57,91% dels vots (+13,15). A més, Isona i Conca Dellà va ser el municipi del Jussà amb més participació (66,45%).

 
Mentrestant, Llavorsí va ser el que va aplegar més percentatge de vot per a Esquerra Republicana. El municipi on governa el segon d'ERC, Josep Vidal, va registrar un 45,50% dels suports per als republicans (+7,21%). Així mateix, és el segon municipi del Pallars Sobirà amb la participació més alta (74,35%).

Finalment, tot i que Neus Comes, número 4 del PSC per Lleida, no va ser la més votada ni al municipi on votava (Soriguera, 12,9%), ni tampoc on és regidora (Sort, 19%), la seva presència a la llista sí que va permetre que el suport als socialistes creixés en ambdós llocs, un 1,72 al primer i un 9,15 en el cas del segon.


Altres notícies que et poden interessar







 

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Participació