Els partits independentistes han aconseguit mantenir la majoria dels vots al Pallars tot i la important davallada d'Esquerra Republicana i la CUP. Aquesta és una de les dades més destacades d'una segona lectura -més pausada- dels resultats de les eleccions al Parlament del passat 12 de maig en clau pallaresa.
Sumant-hi els vots de
Junts -
de nou primera força a les comarques pallareses- l'independentisme aglutina el
61% dels sufragis al
Pallars Jussà i prop del
70% al
Pallars Sobirà. Així i tot, en comparació amb els comicis del
2021, el suport a l'autodeterminació perd múscul: més de
7 punts menys al sud i
4 punts menys al nord.
L'extrema dreta guanya adeptes
Una altra dada a analitzar és l'
avenç de l'extrema dreta a casa nostra. Els principals partits a Catalunya -
Aliança Catalana i
Vox- han guanyat vots a les comarques pallareses, i representen el
8,32% del total al Pallars Jussà i el
4,58% al Sobirà. A la primera comarca, la formació de
Sílvia Orriols ha sumat el
5% dels vots (277), mentre que a la segona ha aconseguit el
2,93% de les paperetes (101).
Mentrestant, a l'extrema dreta
espanyolista l'han votat el
3,22% dels ciutadans del sud (184), mentre que al nord el suport ha sigut menys significatiu:
57 persones (l'
1,65% del cens electoral). On més suport acumula el partit d'Abascal torna a ser a
Talarn, on ha obtingut el
14,6% dels vots, més de 5 punts més que el 2021.
El Pallars Sobirà registra la millor participació de Lleida
Una altra de les dades més significatives d'aquestes eleccions és la participació. Si bé a les dos comarques pallareses l'afluència de votants ha caigut respecte a fa tres anys (-0,64% al Pallars Jussà i -3,23 al Sobirà) aquesta última -amb un 62,9%- és la comarca amb la participació més alta de tota la demarcació de Lleida.
D'altra banda, el Pallars Jussà, amb un 57,64%, és la setena amb més votants de la circumscripció i la segona de l'Alt Pirineu i Aran, just per darrere del Pallars Sobirà. En aquests dos territoris, els municipis amb més abstenció han sigut Talarn (56,66%) i Senterada (49,57%).
Els candidats pallaresos es fan notar als seus municipis
Per
municipis, l'efecte dels
candidats pallaresos -
tots tres futurs diputats- s'ha fet notar tant en la participació com en el suport als seus respectius partits. L'exemple més clar és a
Isona i Conca Dellà, on la seva alcaldessa i cap de llista de
Junts,
Jeannine Abella, va imposar-se amb claredat, assolint el
57,91% dels vots (+13,15). A més, Isona i Conca Dellà va ser el municipi del Jussà amb més participació (
66,45%).
Mentrestant,
Llavorsí va ser el que va aplegar més percentatge de vot per a
Esquerra Republicana. El municipi on governa el segon d'ERC,
Josep Vidal, va registrar un
45,50% dels suports per als republicans (+7,21%). Així mateix, és el segon municipi del Pallars Sobirà amb la participació més alta (
74,35%).
Finalment, tot i que
Neus Comes, número 4 del
PSC per Lleida, no va ser la més votada ni al municipi on votava (
Soriguera, 12,9%), ni tampoc on és regidora (
Sort, 19%), la seva presència a la llista sí que va permetre que el suport als socialistes creixés en ambdós llocs, un 1,72 al primer i un 9,15 en el cas del segon.
Altres notícies que et poden interessar
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-la, necessitem el suport de persones com tu.
Subscriu-t'hi