Dimarts, 21 de maig de 2024
memòria històrica

El Govern celebra una jornada per dignificar les fosses de la repressió franquista a la Vall Fosca

Tot i haver estat documentades, les diverses afectacions del terreny han impossibilitat localitzar les fosses tot i que sí els noms d'alguns dels afusellats

Pallars Digital Vall Fosca | 11 de març de 2024 a les 08:15
El director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, durant l'entrega de la memòria interdisciplinària | Justícia
El Departament de Justícia, Drets i Memòria ha celebrat aquest dissabte una jornada de memòria per dignificar les dos fosses de la repressió franquista a la Vall Fosca. Per una banda, s'han senyalitzat els emplaçaments on devien ser les fosses de Sant Clem i de la Plana de Mont-ros i, per l'altra, ha tingut lloc una xerrada oberta al públic per informar de les actuacions fetes per la Generalitat en aquests dos llocs.

Segons les conclusions que s'han extret de les excavacions que ha dut a terme la Direcció General de Memòria Democràtica durant l'agost de 2022, es tracta de dos fosses que, malgrat haver estat documentades per recerques i fonts orals, es consideren destruïdes per les diverses afectacions del terreny al llarg dels anys.
 
Tanmateix, els estudis encarregats pel Govern han permès identificar algunes de les víctimes inhumades i localitzar-ne dos de les famílies. Són les d'Ignacio Gutiérrez Altoaguirre i Ángel Sanmartín Gamecho. Pel que fa a la resta de les víctimes, la Direcció General de Memòria Democràtica les ha donat d'alta d'ofici al Cens de persones desaparegudes.

A l'acte hi han estat presents els familiars d'Ignacio Gutiérrez, vinguts expressament des del País Basc. El director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, els ha lliurat la memòria interdisciplinària de les intervencions arqueològiques. "Amb aquest acte donem un tancament públic a la recerca realitzada i reconeixem la memòria de les víctimes", ha destacat Aragoneses. En aquesta línia, també ha subratllat que "amb la dignificació de les fosses reafirmem el nostre compromís amb els principis internacionals de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició".
 

Nova senyalització dels emplaçaments on devien ser les fosses de Sant Clem i de la Plana de Mont-ros. Foto: Justícia


Posteriorment, ha tingut lloc una xerrada pública a càrrec de l'historiador i autor de la recerca, Josep Calvet, cap de l'Àrea de Continguts, Educació i Projectes del Memorial Democràtic, i d'Anna Camats, directora de les excavacions arqueològiques. En el marc de la xerrada ambdós ponents han posat en valor la importància de continuar treballant i investigant amb "determinació i metodologia".
 

La fossa del prat del pont de la Plana de Mont-ros

D'acord amb les fonts orals, l'octubre de 1938 un nombre indeterminat de presoners republicans adscrits al Batalló de Treballadors 125 va ser afusellat com a represàlia, a les proximitats del pont de la Plana de Mont-ros. Gràcies a la investigació històrica, es va documentar que una de les víctimes era Ignacio Gutiérrez Altolaguirre (33 anys, Biscaia), la filla del qual va denunciar que el seu pare havia estat executat juntament amb cinc presoners més.
 

Xerrada sobre les actuacions del Departament a les fosses, a càrrec de Josep Calvet. Foto: Justícia


 

La fossa del prat de Sant Clem

L'agost de 1938 alguns dels treballadors adscrits als batallons republicans 122 i 125 van intentar fugir del Pallars cap a França. La Guàrdia Civil, però, va capturar quatre dels fugitius: Pere Juanola Feliu (20 anys, la Garrotxa), Ángel Sanmartín Gamecho (22 anys, Cantàbria), Agustín Sarabia de la Colina (33 anys, Cantàbria) i Ángel Valderia Pastor (22 anys, Biscaia).

Tots ells van ser jutjats en un consell de guerra, que els va condemnar a mort. El 18 d'octubre de 1938 van ser afusellats. Segons les fonts orals, els devien inhumar al prat de Sant Clem, al terme municipal de la Torre de Capdella. L'agost de 2022 la Generalitat va dur a terme també una intervenció arqueològica a l'indret assenyalat, però no s'hi va poder localitzar cap indici de la fossa. Els canvis en l'orografia del terreny fan pensar que aquesta fossa es devia destruir pel pas del temps.


Altres notícies que et poden interessar







 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Participació