Dimarts, 25 de juny de 2024

Preocupació per la gestió de l'incendi d'un gran sostre d'uralita a Vilamitjana

Carta al director d'una lectora del diari sobre les conseqüències del foc que es va produir en un paller del poble

Opinió Vilamitjana | 16 d'agost de 2023 a les 11:45
Estat del paller després de l'incendi | Roser Bosch
Senyor director,

Sóc veïna de Vilamitjana. He viscut amb molta preocupació la gestió de l'incendi d'un gran paller del recinte urbà del poble que tenia el sostre d'uralita.

Com saben, l'incendi es va produir a primeres hores de la matinada del passat 11 d'agost. Justament vaig ser jo qui va notificar l'incendi i he seguit molt de prop l'acció dels bombers i la seva evolució.

No tindria res a dir si es tractés d'un incendi qualsevol, sinó que, ben al contrari, hagués valorat la seva eficàcia en el control del foc.

Tanmateix aquest no és el cas, perquè, a més de palla i d'altres objectes propis d'un paller, el que va estar cremant durant hores, i fins i tot més d'un dia, va ser una enorme teulada d'uralita.

Sóc biòloga i potser per això tinc un grau de coneixement i, per tant de preocupació, sobre les conseqüències d'això, més gran del corrent. Tot i que és de domini públic la perillositat del despreniment de partícules d'amiant quan l'uralita es trenca o es crema, per la seva altíssima acció carcinogènica.

Per això, durant els dos dies de més activitat de l'incendi, he vist amb enorme preocupació com alguns dels mateixos bombers i també els veïns que s'hi aproximaven no portaven ni tan sols mascareta. De fet, estàvem en plena onada de calor i a les cases es tenien ben obertes les finestres; sortir a veure com evolucionava el foc ha estat una activitat freqüent entre el veïnat. El vent, com és habitual en aquesta zona, ha tingut moments de forta intensitat i d'arremolinament, bufant sovint en direcció a les cases del poble.

Per tal de contrastar la meva perplexitat davant el desenvolupament dels fets, el dia 12 al matí, amb l'incendi encara actiu, vaig trucar a la delegació de Barcelona del Servei d'Informació Toxicològica del Govern d'Espanya per explicar el que estava passant i consultar si això comportava algun risc per la població i si calia prendre algun tipus de mesura de protecció. La resposta, que tinc gravada en audio, va ser inequívoca i  contundent: evidentment els vapors i partícules emeses per la crema de la uralita són altament perillosos per la seva acció cancerígena i caldria que la població es posés mascareta i que romangués tancada a les seves cases.

PER QUÈ, DONCS, AIXÒ QUE SEMBLA TAN EVIDENT I QUE S'HAURIA D'HAVER FET, NO S'HA FET?

PER QUÈ LA POBLACIÓ HA ESTAT ABSOLUTAMENT DESINFORMADA I DESPROTEGIDA DAVANT D'AQUESTA SITUACIÓ?

Després de fer aquesta trucada vaig trucar a Bombers de Tremp, per explicar-los aquesta descripció dels fets i de la consulta. Qui em va atendre va dir que passaria aquesta informació al seu cap. De moment cap senyal d'acció.

Donant per entès que aquesta informació està a l'abast de les entitats de l'administració que actuen en les emergències, em pregunto: HA ESTAT PER POCA PROFESSIONALITAT O HA ESTAT PER NEGLIGÈNCIA?

PER QUÈ, EN CASOS COM AQUEST, NO S'APLIQUEN PROTOCOLS ESPECÍFICS D'EMERGÈNCIA PER CONTAMINACIÓ D'AMIANT? (Protecció Civil, Bombers, Mossos d'Esquadra, Agents Rurals...)

Malauradament, el perill de l'amiant és silenciós i invisible, com el de la radioactivitat. L'endemà de l'accident tot es mostra sota un falsa aparença de normalitat restablerta. I res més lluny de la realitat: EL PERILL CONTINUA JACENT aquí, acumulat en les muntanyes de cendra, partícules d'amiant, palla i runes que han quedat al lloc del paller. 

ES FARÀ ALGUNA COSA PER PART DE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL PER RETIRAR AQUESTS RESIDUS I TRANSPORTAR-LO COM PERTOCARIA A UN ABOCADOR DE RESIDUS ESPECIALS? O haurem de veure com els nens del poble van a jugar o a collir cargols al voltant d'aquell solar? O esperar que el vent els vagi dispersant per tots els racons del poble i més enllà?

Quants pallers com aquest amb teulada d'uralita hi deuen haver a la comarca i a la província de Lleida?

Si, segons afirmen els bombers, els incendis per combustió espontània de la palla o del farratge en temps de calor són freqüents, quants casos com aquest han passat i seguiran passant si no es revisen els protocols d'actuació i s'informa a la població?

EL FET QUE EL RISC SIGUI SILENCIÓS I QUE LES CONSEQÜÈNCIES IRREPARABLES EN LA SALUT TRIGUIN MESOS O ANYS EN MANIFESTAR-SE NO ENS EXIMEIX D'AFRONTAR-LO AMB TOTA LA PRECAUCIÓ I RIGOROSITAT QUE DEMANA per protegir la població.

Atentament,

Roser Bosch Mestres
 
 Avís:
Els continguts publicats a la secció del lector Dis la teva! no necessàriament s’adiuen a la línia editorial de Pallars Digital. Aquest mitjà no es fa responsable de les opinions que aquí s’hi expressen.

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Participació