Dilluns, 29 d'abril de 2024
despoblament

El Pallars Jussà és la comarca amb més pobles abandonats de l'Alt Pirineu, amb 24 nuclis deshabitats

L'escriptor i naturalista Jordi Pasques presenta el seu treball de camp sobre despoblament en una jornada a l’Alt Urgell

Pallars Digital Pallars | 10 d'agost de 2023 a les 08:41
Ruïnes del poble abandonat d'Esplugafreda, al municipi de Tremp | Gustau Erill
L'explotació forestal pot ser una bona eina per revertir els efectes del despoblament de petits nuclis de muntanya. Així ho ha assegurat aquest dimecres l'escriptor i naturalista Jordi Pasques en el marc d'una jornada sobre els pobles abandonats del Pirineu que s'ha dut a terme a Tost, al municipi de Ribera d'Urgellet (l'Alt Urgell).

Un treball de camp fet per ell mateix xifra en 56 els pobles que estan deshabitats a la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran. En aquest sentit, ha posat en valor els projectes cooperatius, impulsats per diverses associacions, destinats a la revitalització d'alguns d'ells. A més, ha defensat l'impuls d'un nou moviment neorural, com el dels anys 70 i 80, que va contribuir a mantenir l'estructura social dels nuclis.
 

Imatge de la visita guiada al nucli deshabitat de Tost, a l'Alt Urgell. Foto: A. Lijarcio / ACN

 
Pasques considera que no es pot parlar de "pobles abandonats" perquè "el que ha fet la gent és marxar, però el sentiment de pertinença no s'acaba de perdre mai". En aquest sentit, ha explicat que molts dels antics habitants hi tornen per celebrar actes, veure l'estat de la casa que hi tenien o visitar els seus avantpassats al cementiri.

El Pallars Jussà, la comarca amb més nuclis deshabitats

 
L'escriptor i naturalista situa el fenomen del despoblament entre la dècada dels 60 i 70, quan bona part dels habitants de petits nuclis de muntanya decideixen traslladar-se a la capital de comarca. El Pallars Jussà en seria la més afectada, amb 24 nuclis deshabitats, seguida per l'Alt Urgell, amb 17. Mentre, segons el seu treball de camp, al Pallars Sobirà n'hi ha set, sis a l'Alta Ribagorça i un tant a la Cerdanya com a la Val d'Aran.

Pasques assegura que "així com el despoblament va ser relativament ràpid, el poblament és molt lent". En aquest sentit, ha dit que les persones que vulguin fer el pas han de ser conscients que van a un lloc on no hi ha feina i que, per crear activitat, cal tenir bestiar, fer treballs d'artesania o de fustaire. Per tant, defensa que cal aprofitar el bosc i els recursos que dona la terra.
 
Així, l'escriptor i naturalista ha destacat la gestió forestal com "un dels recursos importantíssims de cara a la fixació de població i retorn als pobles". A més, ha afirmat que si cada poble tingués un equip per mantenir aquests espais, es contribuiria a la recuperació de pastures i terres que havien estat agrícoles, a més de prevenir incendis.

Finalment, Pasques creu que no s'estan aprofitant del tot els programes europeus destinats a la zona de muntanya, en comparació amb el que passa a l'altre vessant del Pirineu, administrat per França. Abans de la seva xerrada, la jornada Tots a Tost ha començat amb una visita guiada a les ruïnes d'aquest nucli de la mà de l'escriptor Joan Obiols, que tenia familiars al poble i la vall.


Altres notícies que et poden interessar







 

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Participació