Dos investigadors de la
Universitat de Barcelona acaben de descobrir, en una col·lecció privada de
Suïssa que vol mantenir l’anonimat,
sis panells d’esglésies del Pirineu català, cinc de les quals provenen de
dues esglésies del Pallars. De quatre se n’havia perdut el rastre fa més de cinquanta anys, mentre que els altres dos eren inèdits per als historiadors. Han identificat aquestes obres la catedràtica
Milagros Guardia i el professor
Juan Antonio Olañeta, investigadors del grup de recerca Ars Picta.
Els tres panells pallaresos trobats,
dos apòstols i la representació del símbol cristià d’un peix, pertanyien a l’
església de Sant Llorenç d’Isavarre. Una altra de les peces és una imatge de
Sant Gervasi que era original de
Santa Maria de Cap d’Aran, una important església de la Val d’Aran, bona part de les pintures de la qual es poden veure al museu
The Cloisters de Nova York.
Dues pintures inèdites són de Surp
D’aquestes quatre obres se’n conservaven imatges en el fons de l’
Arxiu Mas de l’Institut Amatller d’Art Hispànic, però feia més de cinquanta anys que no se sabia on eren. En canvi, de les altres dues peces trobades,
els historiadors de l’art no en coneixien l’existència. Es tracta de representacions dels símbols de
Sant Lluc i
Sant Marc —el bou i el lleó, respectivament— procedents de l’
església de Sant Iscle i
Santa Victòria de Surp.
Els investigadors de la Universitat de Barcelona
van seguir la pista de les peces i van sol·licitar al Museu de Basilea si podien posar-los en contacte amb els propietaris. Efectivament, un dia van rebre un correu en què se’ls oferia la
possibilitat de veure i fotografiar les peces. "Poques vegades els especialistes tenim l’oportunitat de recuperar alguns d’aquests fills pròdigs, d’aquests
trossos del nostre patrimoni dels quals s’havia perdut la pista, i més en aquest cas, que són peces que formen part d’alguns dels conjunts més afectats per la
diàspora patrimonial", han afirmat els investigadors de la UB.
Un llarg periple
El periple d’aquestes sis pintures es remunta al seu
arrencament als
anys quaranta a mans de
Ramon Gudiol i a la seva posterior venda per iniciativa de l’antiquari
Josep Bardolet. Va adquirir les obres el col·leccionista suís
Arthur Wilhelm i als anys seixanta, després de la seva mort, es van dipositar al
Museu d’Art de Basilea, que no va identificar de quines esglésies procedien. Finalment, el
2008 van passar a formar part de la
col·lecció privada en què es troben actualment.
Aquesta troballa s’ha publicat a la revista
Lambard: estudis d’art medieval, de l’Institut d’Estudis Catalans. Properament, els investigadors trauran a la llum altres treballs amb què s’intentarà recompondre el conjunt de les pintures estudiats.
Altres notícies que et poden interessar
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Fes-te subscriptor
.jpg)
.jpg)
_(1).jpg)
.jpg)
_(1).jpg)
