Dimarts, 28 de maig de 2024
Govern

La pallaresa Ester Capella, nova consellera de Territori

La política poblatana torna al Govern dos anys després d'haver ocupat la cartera de Justícia amb Quim Torra com a president

Joan Serra i Tomàs Garcia Barcelona | 12 de juny de 2023 a les 10:45
La consellera Ester Capella en una imatge d'arxiu | Govern
Dos anys i 15 dies després, una pallaresa torna a ocupar un lloc al Govern català. I és la mateixa que en va sortir fa 748 dies: la poblatana Ester Capella, que ocuparà la cartera de Territori en substitució de Juli Fernàndez. És un dels tres canvis que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha impulsat dins del seu executiu després de la sortida de la consellera Teresa Jordà, que serà la número 2 de Gabriel Rufián a les llistes d'ERC a les eleccions espanyoles del 23 de juliol.

La fins ara titular del Departament d'Agricultura serà substituïda per David Mascort, mà dreta de Teresa Jordà a la conselleria. Per altra banda, Pere Aragonès ha decidit cessar el polèmic conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, situant Anna Simó com a nova responsable de les polítiques educatives.

Ester Capella, nascuda l'any 1963, ja va ser consellera de Justícia a l'executiu de Quim Torra del 2018 al 2021. Posteriorment, va ser nomenada delegada del Govern a Madrid, i en les passades eleccions municipals del 28 de maig va sortir elegida regidora d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona després d'ocupar el tercer lloc a la llista d'Ernest Maragall
 
Amb la sacsejada a l'executiu, Aragonès pretén obrir una nova etapa de la legislatura, que vol esgotar malgrat les dificultats d'ERC per teixir majories al Parlament. Cambray era el conseller més discutit del Govern, després del desgast acumulat amb el sector educatiu. Al seu torn, Fernàndez no ha acabat de quallar a Territori en els pocs mesos que fa que és conseller. Tant Simó com Capella són dues dirigents amb passat a la Generalitat. La primera va ser consellera de polítiques socials durant el tripartit i Capella havia estat titular de Justícia del 2018 al 2021. Amb la tria de Mascort, persona de confiança de Jordà a la conselleria d'Acció Climàtica, es persegueix continuïtat en la gestió.

En els darrers dies s'havia fet més sòlida la via d'una remodelació més àmplia del Govern, a banda del canvi ja previst de Jordà per reforçar les aspiracions republicanes en les eleccions del 23-J, per l'experiència de la consellera al Congrés. Tant a Palau com a ERC entenien que el moment polític exigia un nou impuls per assegurar un recorregut transitable de la legislatura catalana. Aragonès continua sostenint que és partidari de completar el mandat i ha mogut fitxa. Cambray sabia que tenia molts números de ser un dels sacrificats. Pesen les vagues acumulades i les relacions complexes amb el món sindical, després que Educació pilotés transformacions -amb el suport explícit d'Aragonès- com l'avançament del curs escolar. De fet, aquesta setmana hi ha un ple monogràfic sobre educació al Parlament en què Junts pretenia reclamar la destitució de Cambray.
 
L'altra figura en el punt de mira era Fernàndez, que no ha aconseguit assentar-se a la conselleria de Territori en un moment d'estira-i-arronsa amb el govern espanyol per la gestió de Rodalies. ERC ha desgastat l'executiu de Pedro Sánchez per les incidències a la xarxa ferroviària, però la figura de Fernàndez continuava en discussió, perquè no se li ha distingit ascendent en el discurs del Govern. Tant a Simó (Educació) com Capella (Territori) se'ls pressuposa més bagatge en la gestió per satisfer les exigències del moment. La solució escollida pel president a Acció Climàtica indica la confiança d'Aragonès en Jordà, amb qui manté una relació de confiança política.

La crisi de govern es produeix només tres dies després que ERC validés el relleu a la presidència del Parlament, assumint el nom proposta per Junts. Els vots republicans van servir perquè Anna Erra fos escollida com a nova presidenta de la cambra, en substitució de Laura Borràs, suspesa des de fa mesos per la seva condemna per prevaricació i falsedat documental. Els republicans reclamen a Junts que la relació de col·laboració oberta altra cop després de les eleccions municipals es tradueix en un major suport al Govern, per exemple, en votacions a la cambra catalana. 


Altres notícies que et poden interessar







 

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Participació